MENU

2 juny, 2010 Comentaris (0) Visualitzacions: 44 Sèries Marc Bataller @marcbataller










Sé perfectament que posar Lost i The Sopranos en el mateix plat és com comparar naps amb cols, però els finals d’aquestes memorables sèries tenen un denominador comú. Són la vida i la mort, el ying i el yang que mou l’univers, els dos aspectes vitals de la humanitat, que sempre ens han fascinat pel …

Llum i foscor a la pantalla


Sé perfectament que posar Lost i The Sopranos en el mateix plat és com comparar naps amb cols, però els finals d’aquestes memorables sèries tenen un denominador comú. Són la vida i la mort, el ying i el yang que mou l’univers, els dos aspectes vitals de la humanitat, que sempre ens han fascinat pel seu misteri. Abans de continuar, però, vull advertir que aquest article està ple de spoilers i, per tant, estimats lectors encara sou a temps d’aturar-vos i anar cap a una altra secció del bloc. Qui avisa no és traïdor.

La característica principal del final de Lost és la llum, la porta que s’obre al paradís i que convida a entrar a una vida nova o al cel –d’interpretacions, n’hi ha mil-. La sèrie és, doncs, una metàfora de l’esplendor de la vida, ja sigui una vida actual, una vida paral·lela o una vida posterior. L’antagonisme el trobem a The Sopranos, que s’acaba amb un fos a negre que dura quatre o cinc segons. La negror absoluta, la mort amb la dalla que s’acosta als protagonistes, la impossibilitat que la vida continuï. Tot és fosc, tot s’acaba, però tampoc no sabem exactament ni com ni quan. Fins i tot, aquesta foscor és tan accentuada que uns quants espectadors que van veure als Estats Units l’últim capítol de The Sopranos es van pensar que hi havia hagut una fallada tècnica al seu televisor. Sigui per una cosa o sigui per l’altra, Lost i The Sopranos ens han deixat un final obert. Un final lluminós i obscur ple interrogants que inquieten per igual els lostians i els amants de Tony Soprano. Què passarà amb aquell? Són tots morts els protagonistes? La vida continua? Però, senyors, jo sí que llanço a l’aire una pregunta amb un interrogant gegant: una sèrie ha de tancar totes les preguntes que planteja al llarg de la seva trama? La resposta és clara i meridiana: no. La vida mateixa té molts enigmes que mai no sabrem respondre i que, personalment, tampoc vull que mai me’ls aclareixen. Després, tot perdria el seu enigmàtic interès. Amb les sèries passa el mateix. Llarga vida als guionistes de Lost i The Sopranos.

Sé perfectament que posar Lost i The Sopranos en el mateix plat és com comparar naps amb cols, però els finals d’aquestes memorables sèries tenen un denominador comú. Són la vida i la mort, el ying i el yang que mou l’univers, els dos aspectes vitals de la humanitat, que sempre ens han fascinat pel …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *