MENU

21 juny, 2010 Comentaris (0) Visualitzacions: 66 Cinema Jordi Taulats










No fa massa vaig veure un anunci de Telefónica (cosa rara, ja que no disposo d’aparell de TDT i ara com ara la tele només em serveix per poder veure les sèries que per art digital acaben al disc dur del meu ordinador) en què surten un nen i el seu avi corrents fins a …

Els monstres viuen a Movistar

No fa massa vaig veure un anunci de Telefónica (cosa rara, ja que no disposo d’aparell de TDT i ara com ara la tele només em serveix per poder veure les sèries que per art digital acaben al disc dur del meu ordinador) en què surten un nen i el seu avi corrents fins a un penya-segat i udolen. Aquesta és una escena recordada d’Allà on viuen els monstres.

No entraré en qel fet de si trobo bé o no que una companyia de telecomunicacions com Movistar (ara es veu que s’ha de dir així i no Telefónica) no sigui capaç d’oferir un producte sense recórrer a copiar l’escena d’una pel·lícula, però penso que no podien haver agafat un referent més allunyat del que representa per mi aquesta companyia.

Movistar és una empresa de telecomunicacions que vol estar al capdavant de tot, i com a tal, ens ofereix productes d’última generació, com ara mòbils 4G, tablets, ipads i altres productes futuristes. Allà on viuen els monstres és una pel·lícula senzilla, entranyable, apta per a tots els públics i en que els pocs efectes digitals estan destinats a millorar el moviment de les boques dels monstres.

Sempre que recomano la pel·lícula, ja sigui a parents o amics, molts em diuen que com pot ser que recomani una pel·lícula infantil a adults. Amb aquest títol és possible que hom caigui en l’equívoc de pensar que està destinada a un públic infantil, però aquest any he vist poques pel·lícules tan ben fetes. Amb la simplicitat i agilitat que dóna el fet de no estar supeditat als efectes especials, amb la direcció acurada d’Spike Jonze, director d’Adaption: el lladre d’orquídies i Cómo ser John Malkovich, un vestuari superb i la imaginació de Maurice Sendak, vaig sortir del cinema amb molt bona sensació. Més tard la vaig poder tornar a veure, aquest cop en format digital, i vaig tornar a sentir aquella sensació que una cosa , si està ben feta, no li calen els extres dels efectes especials.

Ara, quan vaig veure l’anunci de Movistar, em vaig sentir una mica enganyat. És com si agafessis un plat d’El Bulli per promocionar un McDonald’s o Merkalzados tingués un cartell d’unes Camper a l’aparador.

No fa massa vaig veure un anunci de Telefónica (cosa rara, ja que no disposo d’aparell de TDT i ara com ara la tele només em serveix per poder veure les sèries que per art digital acaben al disc dur del meu ordinador) en què surten un nen i el seu avi corrents fins a …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *