MENU

23 juny, 2010 Comentaris (0) Visualitzacions: 38 Sèries Uns bastards










Algú s’haurà de posar a estudiar científicament per què les sèries, com més s’allarguen més horribles es tornen. Mireu House, ecs! Va començar com una sèrie àcida, per als que no agrada la pornografia sentimental. D’una manera híbrida entre allò empíric i la intuïció, observo que, al començament, les sèries són bones per agradar a …

House coixeja

Algú s’haurà de posar a estudiar científicament per què les sèries, com més s’allarguen més horribles es tornen. Mireu House, ecs! Va començar com una sèrie àcida, per als que no agrada la pornografia sentimental. D’una manera híbrida entre allò empíric i la intuïció, observo que, al començament, les sèries són bones per agradar a crítics i a prescriptors. A mesura que creixen les audiències, la interacció dels espectadors amb els productors —cosa molt senzilla avui gràcies a les xarxes socials— modela els guions cap a gustos més genèrics. Se sacrifiquen algunes d’aquelles complexitats inicials, les picades d’ullet cap als sobreentesos i tots aquells altres elements que van encimbellar la sèrie. Vull dir que la sèrie ha degenerat tant com si avui el McDonalds del teu poble hagués estat, deu anys enrere, un restaurant de tres estrelles Michelin.

Veureu, l’últim capítol de la sisena temporada de House n’és la constatació fefaent, d’aquest mal. Per preparar l’última morrejada del doctor Gregory House amb la Lisa Cuddy, van haver de xerracar la cama d’una noia encantadora, amb el peu travat en un edifici ensorrat, a causa de l’accident provocat per un home addicte a la cafeïna amb un tumor per culpa d’estar massa hores assegut a la grua gegant que condueix. A l’últim capítol de la sisena temporada de House, hi surten bombers. Els últims grans herois americans. Escolten arraulits els crits desesperats d’aquella noia a la qual amputen peu i clavilla sense anestèsia per salvar-li la vida. Tanmateix, el doctor coix ni li salva la cama ni la vida. Ell hi deixa el bastó. —Ep!, que deixa, que abandona, el bastó!— Se’n va a casa. Arrenca el mirall; desenterra les pastilles. I quan és a punt de caure al pou de les drogues arriba ella. Es morregen i patam. El final de temporada de House va col·lidir amb Anatomia de Grey (Grey’s Anatomy), la sèrie ensucrada de metges enamoradissos i amb les feromones i les testosterones a dalt de tot. Tret dels quinze segons en què els protagonistes celebren tragicòmicament que l’heroi mort socarrimat que salva vides és un ciutadà anònim i no pas el seu amic O’Malley, el primer capítol de la nova temporada de Grey’s Anatomy va estar en la línia cursi de sempre.

Enviat per SALVADOR GARCIA-ARBÓS

Algú s’haurà de posar a estudiar científicament per què les sèries, com més s’allarguen més horribles es tornen. Mireu House, ecs! Va començar com una sèrie àcida, per als que no agrada la pornografia sentimental. D’una manera híbrida entre allò empíric i la intuïció, observo que, al començament, les sèries són bones per agradar a …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *