MENU

29 juny, 2010 Comentaris (2) Visualitzacions: 50 Cinema Marc Bataller @marcbataller










Nicolas Cage és d’aquells actors que no té terme mig. O et cau molt bé o l’odies a mort. Jo estic en el primer grup. Per més polèmiques que l’envoltin, per més pel·lícules dolentes que últimament faci considero que Cage és un dels grans de Hollywood, que aquests últims anys ha perdut pistonada i que …

Reivindicant Nicolas Cage

Nicolas Cage és d’aquells actors que no té terme mig. O et cau molt bé o l’odies a mort. Jo estic en el primer grup. Per més polèmiques que l’envoltin, per més pel·lícules dolentes que últimament faci considero que Cage és un dels grans de Hollywood, que aquests últims anys ha perdut pistonada i que ha d’intentar girar les tornes al més aviat millor. A tots els seus detractors, només els vull recordar que aquest actor, nascut el 1964 a Califòrnia, té a casa seva un Òscar, que va guanyar l’any 1995 gràcies a una genial interpretació a Leaving Las Vegas. És cert que des de llavors ha plogut molt i la seva carrera ha caigut en picat, segurament perquè no ha sabut escollir les millors opcions, però estic segur que ben aviat tornarà a ressuscitar. Ara, el podem veure a Kick Ass en un paper secundari que li va com anell al dit –és Big Daddy, un antic policia que busca venjança amb l’ajuda de la seva filla d’onze anys-, però molta gent li continua ficant el dit a l’ull i parla més dels problemes que té amb Hisenda o de les seves rareses –té dues illes en propietat, 50 cotxes i una figura d’un esquelet de dinosaure valorat en 267.000 dòlars- que no pas de les seves pel·lícules. Una cosa semblant al que, a vegades, li passa a Tom Cruise.

Nicolas Cage va debutar a la gran pantalla l’any 1980 com a extra a Brubaker, amb Robert Redford, però el seu primer gran èxit va ser el 1984 amb Birdy. A partir d’aquí va encadenar uns quants productes prou convincents com ara Peggy Sue se casó, Arizona baby i Corazón salvaje, però la consagració li va arribar amb Leaving Las Vegas. Cage es posava en la pell de Ben Sanderson, que protagonitza un descens als inferns de Las Vegas amb una ampolla de whisky a la mà. Malauradament, Cage no va saber aprofitar l’èxit i va caure en la temptació de fer cintes d’acció per al gran públic. És aquí on trobem un aiguabarreig de títols increïbles: La Roca, Con Air, Cara a Cara, Snake Eyes, 60 segundos, El motorista fantasma, Next, Bangkok Dangerous o Teniente Corrupto. Les tres primeres pel·lícules d’aquesta llista es van convertir en un top 10 de la taquilla nord-americana, però la progressió de Cage es va aturar en sec i, a vegades, fa llàstima veure’l. L’exemple més clar és el bluf d’El motorista fantasma. Segurament, aquests últims anys només l’ha encertat amb La Búsqueda, tot i que hi ha un parell de cintes més, com Family Man i El señor de la guerra, que no van acabar de quallar i que s’haguessin merescut una mica més de notorietat. Confio que Cage sàpiga reaccionar, perquè de talent li’n sobre.

Nicolas Cage és d’aquells actors que no té terme mig. O et cau molt bé o l’odies a mort. Jo estic en el primer grup. Per més polèmiques que l’envoltin, per més pel·lícules dolentes que últimament faci considero que Cage és un dels grans de Hollywood, que aquests últims anys ha perdut pistonada i que …










2 comentaris to Reivindicant Nicolas Cage

  1. Josep Mir ha dit:

    "Cara a cara" és la millor pel·lícula d'acció dels últims vint anys! Cage i Travolta estaven memorables. 🙂

  2. […] sobre el món del cinema i les sèries, que ens hem ajuntat per fer un bloc. Fa pocs mesos vaig escriure un post sobre vostè, senyor Cage, en què defensava els seus dots artístics. Era gairebé una oda a la […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *