MENU

7 juliol, 2010 Comentaris tancats a «Walking dead» Visualitzacions: 1153 Cinema Jordi Camps













Si algú es pensava que les pel·lícules de zombis ja no podien donar més de si, estava d’allò més equivocat. Que si zombis que corren, zombis que no, zombis que saben que ho són (de zombis), zombis que no ho saben… Ja fa anys que el subgènere dels morts vivents disfruta d’una nova efervescència. Sense …

«Walking dead»

Si algú es pensava que les pel·lícules de zombis ja no podien donar més de si, estava d’allò més equivocat. Que si zombis que corren, zombis que no, zombis que saben que ho són (de zombis), zombis que no ho saben… Ja fa anys que el subgènere dels morts vivents disfruta d’una nova efervescència. Sense anar més lluny, el pater George A. Romero ha tornat a carregar les piles i recentment ens ha ofert dues noves entregues (prou suggeridores) inscrites en la seva saga mítica, iniciada el 1968 amb La nit dels morts vivents (clàssic entre els clàssics).

També, paral·lelament, hem descobert amb satisfacció que un sector fins ara aliè a aquesta moda com és la televisió s’ha atrevit amb el gènere. Després de l’aperitiu britànic en format de minisèrie titulat Dead set, som molts els aficionats al gènere que posem grans esperances en l’anunciada estrena de The walking dead, adaptació del còmic de Robert Kirkman produïda per Frank Darabont que es convertirà en la primera gran sèrie de zombis. Abans, però, tenim l’ocasió de continuar passant-nos-ho bé amb un divertimento d’allò més refrescant com és Dead snow, la darrera i pintoresca aportació cinematogràfica a aquest gènere, tan aplaudida a Sitges 2009, i que finalment s’estrena a la pantalla gran (16 de juliol).

Ambientada en els paratges nevats i més remots de la incomparable Noruega, la cinta de Tommy Wirkola es vertebra a partir de clixés, llocs comuns, tòpics i, sobretot, multitud de referents, perquè d’això es tracta: d’una comèdia negra tirant a paròdia confeccionada per satisfer l’aficionat. Ni més ni menys. Amb una particularitat argumental que la fa prou atractiva, centrada en una grup d’estudiants de medicina que, aïllats del món exterior, declaren una guerra oberta a un batalló de zombis nazis!

Vertebrat gag rere gag, el film ofereix un ventall inaturable de referències, amb un to que remet als iniciàtics Sam Raimi (el de Terroríficamente muertos) i Peter Jackson (Brain dead); salpebrat amb la influència de la darrera onada britànica –pensem en Zombies party (Shaun of the dead), d’Edgar Wright–. I com dèiem, no hi falta (ni de bon tros) les pinzellades gore pròpies del gènere i, és clar, la neu acaba tenyida de vermell. I el més important: és divertida a matar.

Si algú es pensava que les pel·lícules de zombis ja no podien donar més de si, estava d’allò més equivocat. Que si zombis que corren, zombis que no, zombis que saben que ho són (de zombis), zombis que no ho saben… Ja fa anys que el subgènere dels morts vivents disfruta d’una nova efervescència. Sense …













Comments are closed.