MENU

8 octubre, 2010 Comentaris (0) Visualitzacions: 20 Sèries Jordi Taulats










D’amors, n’hi ha de molts tipus: hi ha el famós amor a primera vista, que només de veure la parella ja saps que serà el teu amor final; hi ha aquell amor efímer, que només dura uns segons i que és molt habitual; hi ha l’amor que saps que mai tindràs, anomenat platònic; hi ha …

Una història d'amor

D’amors, n’hi ha de molts tipus: hi ha el famós amor a primera vista, que només de veure la parella ja saps que serà el teu amor final; hi ha aquell amor efímer, que només dura uns segons i que és molt habitual; hi ha l’amor que saps que mai tindràs, anomenat platònic; hi ha l’amor explosiu, que fa que en pocs minuts hagis viscut una vida… n’hi ha de molts tipus, formes, colors i olors, d’amors.

La meva història d’amor amb Fringe ha estat lenta, pausada, amb alts i baixos, però que ha acabat funcionant i formant una relació ben sòlida.

Diuen que els començaments, en tots els amors, són complicats, que fins que no trobes aquell punt mig entre les dues parts no t’has de precipitar. El començament amb Fringe va ser molt complicat. Setmana rere setmana, capítol rere capítol, l’Olivia, en Peter i en Walter m’anaven explicant una mica de les seves vides, les seves feines, les seves aficions i els seus gustos, però jo notava que hi havia alguna cosa que no acabava d’anar del tot bé, que hi havia alguna cosa que no m’explicaven, que m’amagaven. Moltes vegades aquesta sensació em va fer pensar de tallar la relació, de buscar algú altre que em fos més sincer, però en cada capítol hi havia una cosa que em feia desdir, que em donava ànims per continuar aguantant. I no va ser fins a la nostra tretzena cita que vaig tenir la certesa que l’espera va valer la pena.

A partir d’aquí, cada setmana ens retrobàvem per continuar una relació que sabíem que tenia fonaments sòlids, ferms. Jo patia per l’Olivia, em preocupava per en Peter o reia amb en Walter, i ells s’amoïnaven si no em donaven el que jo esperava d’ells.

A finals del segon any de la nostra relació em sacsegen amb la notícia que hi ha dues versions del nostre amor, la d’aquest món i la d’un altre de paral·lel. Tanta metafísica no sabia si la nostra relació la podria aguantar, però fixada en aquells fonaments sòlids, creats a poc a poc però amb fermesa, ha pogut superar això i molt més.

Ara, al tercer any, amb l’Olivia d’aquí, allà; el Peter d’allà, aquí; i en Walter d’aquí, aquí, i el d’allà, allà, però amb molt més poder que el d’aquí i amb ganes de destruir el món d’aquí, només em queda esperar la setmana vinent per tornar-la a veure i recordar per què em vaig enamorar de Fringe.

D’amors, n’hi ha de molts tipus: hi ha el famós amor a primera vista, que només de veure la parella ja saps que serà el teu amor final; hi ha aquell amor efímer, que només dura uns segons i que és molt habitual; hi ha l’amor que saps que mai tindràs, anomenat platònic; hi ha …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *