MENU

4 novembre, 2010 Comentaris (3) Visualitzacions: 103 Sèries David U. Ruiz / @callahan_ruiz










Espectacular, aquest és l’adjectiu que millor defineix l’episodi pilot de The Walking Dead, l’esperada adaptació televisiva del còmic de culte sobre l’holocaust zombi creat per Robert Kirkman. Intento, a l’hora d’escriure aquestes línies, moderar l’emoció que he sentit veient-lo, però reconec que em resulta molt complicat. Partint de la base que he crescut embadalit i …

Un pilot espectacular

Espectacular, aquest és l’adjectiu que millor defineix l’episodi pilot de The Walking Dead, l’esperada adaptació televisiva del còmic de culte sobre l’holocaust zombi creat per Robert Kirkman. Intento, a l’hora d’escriure aquestes línies, moderar l’emoció que he sentit veient-lo, però reconec que em resulta molt complicat. Partint de la base que he crescut embadalit i traumatitzat a parts iguals per les macabres imatges de la genial i indispensable trilogia zombi de George A. Romero, que han colpit de manera irreparable el meu cervell, i que per tant sóc, a més, un dels milers de zombifans del còmic de Kirkman, l’adaptació em feia por, molta por. En la meva memòria retruny encara l’horripilant adaptació del videojoc Resident Evil, signada per Paul Anderson, una història zombi original, fantàstica i molt deutora de l’atmosfera i de l’univers angoixant i claustrofòbic ideat per Romero (com el còmic), però esguerrada de dalt a baix en benefici d’una absurda estètica high tech (jo mantinc la teoria que Anderson no havia vist les pel·lícules de Romero i, pitjor encara, desconeixia el videojoc, per explicar el crim que va cometre, però això són figues d’un altre paner, com diria el refrany). Vist el pilot de The Walking Dead, per sort, se’n poden extreure cinc punts fonamentals que auguren la sèrie com una segona oportunitat per anar més enllà en l’univers Romero:

Primer: Frank Darabont, guionista i director de la sèrie (fan de Romero i del còmic de Kirkman), demostra que té les coses molt clares: la història no es toca, i més si aquesta té de tot. No oblidem, a més, que el còmic és pràcticament un excel·lent storyboard. Anem bé, molt bé.
Segon: els espais són un element clau, un protagonista més, i això queda clar en escenes com ara el desvetllament del protagonista, el xèrif Rick Grimes, a l’hospital, i l’entrada a la postapocalíptica ciutat d’Atlanta (fent l’ullet a l’intro de The Day of the Dead), on Darabont ens regala una lliçó magistral de com treballar atmosferes i sensacions sense artificis sonors ni scores videocliperos que valguin.
Tercer: el drama latent. És aviat per parlar de relacions i tragèdies humanes, però és evident que el pilot les planteja. No pas per casualitat, seran aquestes el motor de la història. Certs detalls, com ara la mort d’un zombi desvalgut al parc (que sembla que demani ajuda) o l’intent del veí per eliminar la seva esposa (i tallar definitivament el vincle), en són prova evident.
Quart: els impecables FX recuperen, tot i alguna òbvia intromissió digital, el maquillatge clàssic, l’artesà (atenció al tiberi zombi final!). A més, el disseny de producció, espectacular, és poc menys que de superproducció cinematogràfica.
Cinquè: tot i que el cast no és per tirar coets (sobretot en l’elecció del protagonista, Andrew Lincoln), en general les interpretacions són més que dignes. A més, encara és molt aviat per començar a fotre trets al cap de ningú que no sigui zombi, certament…

Espectacular, aquest és l’adjectiu que millor defineix l’episodi pilot de The Walking Dead, l’esperada adaptació televisiva del còmic de culte sobre l’holocaust zombi creat per Robert Kirkman. Intento, a l’hora d’escriure aquestes línies, moderar l’emoció que he sentit veient-lo, però reconec que em resulta molt complicat. Partint de la base que he crescut embadalit i …










3 comentaris to Un pilot espectacular

  1. J. ha dit:

    Totalment d'acord. El pilot és molt bo. No he llegit el còmic, però pel que he vist The Walking dead és una suggeridora història amb zombis, que es vertebra tant amb el drama com en el terror, i que sense aportar res de nou al gènere el dignifica. És un encreuament entre 28 días + Amanecer de los muertos + The road.

  2. Anonymous ha dit:

    I la veritat és que encara no em vist res. El primer episodi era el més típic i tòpic tenint en compte l'univers, la mitologia zombi. Lo realment bo comença amb la formació del grup de supervivència (amb les seves subtrames), i la travessia rotllo 'western apocalíptic' a la troballa de no se sap ben bé què… Molt bon apunt el de 'The Road'; les similituds amb aquesta història també són bastant estretes.C

  3. Anonymous ha dit:

    Encara no he vist el primer capítol, però sí que he llegit el còmic i, si es manté fidel a aquest, de ben segur que tindrem una gran sèrie amb una gran història.En el còmic, és evident que els zombies juguen un paper important, però m'agradaria remarcar que "no és una història de zombies", sinó una història humana centrada en l'evolució psicològica dels personatges; de com actuen sota unes condicions de pressió extrema. És un assaig sobre la conducta huma i les seves variacions en funció dels diferents condicionants externs, on els sentiments afloren i passen d'un extrem a l'altre: amor, odi, ansietat, por, instint de supervivència, mancances efectives, el sexe, la vida i la mort.Com diu en protagonista en el còmic, els morts vivents són ells mateixos.Espero que aquest esperit es mantingui a la sèrie i no es vegi alterat per interessos comercials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *