MENU

31 desembre, 2010 Comentaris (0) Visualitzacions: 39 Cinema Jordi Camps










Concebuda a les antípodes de Bruc, Passi el que passi és un exemple clar del que seria pròpiament dit “cinema independent català”. Sense comptar amb cap mena de subvenció ni ajuts públics, i després d’una destacada trajectòria en el camp de l’audiovisual, Robert Bellsolà (Girona, 1971) tenia clar que havia de rodar el seu primer …

Robert Bellsolà, un cineasta 2.0

Concebuda a les antípodes de Bruc, Passi el que passi és un exemple clar del que seria pròpiament dit “cinema independent català”. Sense comptar amb cap mena de subvenció ni ajuts públics, i després d’una destacada trajectòria en el camp de l’audiovisual, Robert Bellsolà (Girona, 1971) tenia clar que havia de rodar el seu primer llargmetratge, “passés el que passés”. D’aquesta manera, el realitzador gironí va partir d’un pressupost ajustadíssim, amb un equip tècnic i artístic d’allò més implicat en aquesta aventura cinematogràfica per filmar en tan sols onze dies –que al final en van ser dotze– una “comèdia sexomàntica sobre adults que es comporten com eterns adolescents”, ambientada a la Girona rural.

I ara què? Alguns podran considerar que ha començat la casa per la teulada, però aquest entusiasta realitzador, que ja té la pel·lícula sota el braç, s’ha llançat des de fa uns dies a crear el màxim rebombori mediàtic per “vendre millor el producte”. A la manera de Santiago Segura en els seus millors temps –encara molts el recordem repartint fotocòpies en blanc i negre i venent samarretes pel festival de Sitges per autopromocionar els seus primers curts–, i amb la incorporació de les noves tecnologies, Robert Bellsolà ha engegat una original campanya 2.0 a Facebook, els primers rèdits de la qual s’han traduït en el fet que, en tan sols tres mesos, ja té prop de 5.000 fans que han clicat el “m’agrada”.

Rodada “a la manera de Jim Jarmusch però al més pur estil de Farrelly i Apattow”, en paraules del mateix autor, la pel·lícula s’ha filmat a les localitzacions d’Estanyol, Bescanó, Aiguaviva i Girona, i té en els papers principals Marcel Tomàs (l’actor de Cascai Teatre), Carlotta Bosh (model gironina que està rodant a Nova York) i la nena Sara Gálvez. Produïda per Aiguaviva Films, la productora familiar amb què Bellsolà es va fer un nom amb el making off de Soldados de Salamina i el documental Salaminos, i amb la que ha continuat rodant diversos videoclips (recordem algun dels triunfitos d’OT) i documentals (el darrer, Brasil somos nos, protagonitzat pel músic Carlos Núñez), la pel·lícula encara no té data d’estrena.

El camí que li resta no és altre que “continuar fent soroll”, sobretot a través de la xarxa. Per això, Bellsolà ha tingut la brillant idea de mantenir viu el grup de Facebook rodant vídeos de famosos que clamen a favor del film. Ara per ara, ha aconseguit el suport de gent tan heterogènia com ara Mònica Pont, Joan Roca, Carlos Núñez, Jimmy Jump, Conrad Son, Matthew Tree, Salvador Cervià i Quim Masferrer. També, musicalment, destaca la banda sonora, en què ha introduït dos temes inèdits de The Pepper Pots i cançons de Violet Frequency, Rodney Gemmell, Jose Domingo i una, a punt de concretar, assegura, “d’un dels grups de música catalana més de moda del moment”. Anar a la Berlinale i picar a la porta de les distribuïdores seran els passos següents.

I com que no en té prou, i de tenacitat no li’n falta, Bellsolà reprendrà el projecte d’un altre film que té en cartera, Fat love, del qual ja té rodat un prometedor teaser amb Carolina Bang i Andoni Agirregomezkorta (Vaya semanita). Però això és una altra història…

teaser de Fat love

Concebuda a les antípodes de Bruc, Passi el que passi és un exemple clar del que seria pròpiament dit “cinema independent català”. Sense comptar amb cap mena de subvenció ni ajuts públics, i després d’una destacada trajectòria en el camp de l’audiovisual, Robert Bellsolà (Girona, 1971) tenia clar que havia de rodar el seu primer …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *