MENU

12 gener, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 64 Cinema Jordi Taulats










Molts de vosaltres segur que heu parlat, aquestes festes, a la sobretaula, mentre picotejàveu les restes de torrons i neules, de les estranyes morts de milers d’ocells i peixos a Arkansas, Lousiana, Kentucky, Suècia i Milà. Si algú ha tingut una sensació de déjà vu és que segur que havia vist la sèrie Flashforward. En …

Quan la realitat s'inspira en la ficció

Molts de vosaltres segur que heu parlat, aquestes festes, a la sobretaula, mentre picotejàveu les restes de torrons i neules, de les estranyes morts de milers d’ocells i peixos a Arkansas, Lousiana, Kentucky, Suècia i Milà. Si algú ha tingut una sensació de déjà vu és que segur que havia vist la sèrie Flashforward. En un dels primers episodis es mostra com una munió d’ocells es precipiten del cel en un desert d’Àfrica. Quan vaig veure la noticia de la mort de centenars de peixos em va venir al cap La collita, on es relaciona la mort de peixos d’un riu amb una profecia satànica.

El fet que la realitat imiti la ficció no és un fet nou. Fent ús de la meva memòria, que no és especialment bona, m’han vingut uns quants exemples:

El famós iPad o les noves tablets, aquelles pantalles tàctils primes tant de moda últimament, o el nous diaris digitals no són noves per al gènere de la ciència-ficció, on ho em pogut veure en pel·lícules com ara Desafiament total, per posar un exemple.

La nova generació de videoconsoles, en què desapareix totalment el comandament i controles el joc amb els moviments del cos, m’han recordat molt Tom Cruise a Minority report, quan manipulava els vídeos amb les mans.

Aquells que sou més intranquils, més curiosos, aquells que tot el dia us el passeu davant la pantalla de l’ordinador buscant singularitats en el món o conspiracions polítiques, segurament deveu haver trobat uns quants vídeos i imatges de forats misteriosos que han anat apareixent pel món. Doncs això no és res nou. Si heu vista la nova versió de la sèrie The prisoner, amb Ian McKellen i James Caviezel, no us deu haver passat per alt la semblança amb els forats que surten en alguns episodis.

Les pantalles de televisió 3D no són res de nou en el món del cinema. La primera que em ve al cap és Retorn al futur 2, quan Marty McFly va pel carrer i un tauró digital se’l menja.

De segur que hi ha molts ginys domèstics, industrials o militars que han sortit de la imaginació dels guionistes de cinema. En aquests anys que vénen en veurem molts i cada dia serà més natural tenir-los a casa: el robot aspirador −espero que només es quedi en aspirador, sempre que veig l’anunci em vénen al cap les aranyes de Runaway, brigada central, que tants maldecaps van donar a Tom Selleck−, la nevera que et fa la compra sola, la televisió amb connexió a internet, els mòbils de ja no sé quina generació…

Només espero que quan vagi pel carrer no em caigui un ocell al cap.

Molts de vosaltres segur que heu parlat, aquestes festes, a la sobretaula, mentre picotejàveu les restes de torrons i neules, de les estranyes morts de milers d’ocells i peixos a Arkansas, Lousiana, Kentucky, Suècia i Milà. Si algú ha tingut una sensació de déjà vu és que segur que havia vist la sèrie Flashforward. En …










Un comentari a Quan la realitat s'inspira en la ficció

  1. jep ha dit:

    Quan vaig veure el suïcidi dels ocells a les noticies, el primer que em va passar pel cap va ser que potser en Shyamalan és el nou visionari del nostre temps i que “El incidente” ja ha arribat. Primer les abelles i ara els ocells, els pròxims qui seran?
    Jordi, felicitats per l’article.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *