MENU

24 gener, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 15 Sèries Jep Soler










David Peace (1966), un dels escriptors anglosaxons més influents de la novel·la negra actual, va retratar la societat de la seva infància en quatre volums. Cada un d’aquests volums (1974, 1977, 1980, 1983) incloïen els anys en què va viure a Osset, a l’antic comtat de Yorkshire. Durant aquest període, la marginalitat de la zona …

«Red Riding»: l’olor del crim, el color de la injustícia

David Peace (1966), un dels escriptors anglosaxons més influents de la novel·la negra actual, va retratar la societat de la seva infància en quatre volums. Cada un d’aquests volums (1974, 1977, 1980, 1983) incloïen els anys en què va viure a Osset, a l’antic comtat de Yorkshire. Durant aquest període, la marginalitat de la zona minera, la corrupció policial i els crims van ser l’eix central de l’existència d’un David espantat per si l’esquarterador de Yorshire l’atrapava i, sobretot, preocupat per si el seu pare podria ser l’assassí en sèrie més important d’Anglaterra, amb el permís d’en Jack. Finalment quan Peter Sutcliffe va ser declarat culpable de, com a mínim, la mort de 13 dones, el petit David va poder dormir tranquil.

Al cap d’uns anys, mentre residia al Japó, va afeccionar-se a llegir histories d’Elmore Leonard i decidí descriure les seves vivències en la obra Red Riding. Peace diu que va escriure la primera part per a ell, en una petita llibreta i a mà. Només volia descriure records d’una part de la seva vida. En l’últim volum ens avisa de la seva intenció quan hi escriu una cita de Voltaire: “Hi ha veritats que no són per a tots els homes, ni per a tots els temps”.

Com és habitual en el món de la televisió, algú l’havia de portar a la pantalla, i com que són moda les trilogies es va eliminar el llibre de l’any 1977, precisament el que parla de Sutcliffe.

El més complicat era transmetre el missatge dur i directe de Peace amb un bon guió. D’això se n’encarregà Tony Grisoni (Tideland, Miedo y asco en las Vegas) de manera sublim. Per dirigir-ho es van triar tres directors: Julian Jarrold (La jove Jane Austen) per a la primera part, James Marsh (Man on Wire) per a la segona i Anand Tucker (Hilary y Jackie) per a la darrera. El resultat, immillorable.

L’essència de les novel·les es respira entre els grisos d’una fotografia amb olor de resclosit, d’uns colors amb gust de tabac i alcohol, i amb interpretacions tan creïbles com les escenes de sexe i violència, que semblen realment viscudes per l’espectador.

Per fer-ne una sinopsi ràpida, us puc dir que en el capítol centrat a l’any 1974 el protagonista, un jove periodista de família conservadora i tradicional, investiga la desaparició d’una nena i ho relaciona amb altres crims del passat. La seva tafaneria el portarà a una espiral de corrupció policial i de lluites de poder.

En la segona entrega televisiva, l’any 1980, el personatge central és un policia de Manchester destinat a Yorshire per continuar les investigacions dels crims de l’esquarterador. Es trobarà amb les dificultats habituals de qualsevol recerca amb l’afegit d’haver de lluitar contra la corrupció i els secrets dels seus companys.

Finalment, l’any 1983 serveix per tancar històries encetades amb la presència dels múltiples personatges que han poblat tota la trama. Es reviuran alguns dels malsons del passat i coneixerem nous personatges navegant, perduts, entre tanta porqueria.

Som pocs els que només vam gaudir de Zodiac de David Fincher per la seva estètica i ambientació, i vam trobar a faltar una mica més d’història. Doncs aquí es recupera el mateix clima però amb un trama molt més elaborada i emocionant.

Estrenada a l’Estat espanyol per Canal +, espero que aviat la programi alguna cadena i així la podreu visionar, i si no, ja sabeu el que heu de fer…

David Peace (1966), un dels escriptors anglosaxons més influents de la novel·la negra actual, va retratar la societat de la seva infància en quatre volums. Cada un d’aquests volums (1974, 1977, 1980, 1983) incloïen els anys en què va viure a Osset, a l’antic comtat de Yorkshire. Durant aquest període, la marginalitat de la zona …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *