MENU

28 gener, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 38 Cinema David U. Ruiz / @callahan_ruiz










Diumenge 23 de gener. Dos quarts d’una del migdia. Cafeteria Be de Gust de Figueres. Fa només mitja hora que estic despert. Ulleres de sol, ressaca, i una sospitosa i molesta esgarrapada al coll. Dubto entre vermut o cafè amb llet. Finalment, el primer. Començo a fullejar El Punt: manifestació contra el racisme i en …

Lamberto Bava i els seus «demons» al Festerror de Lloret

Diumenge 23 de gener. Dos quarts d’una del migdia. Cafeteria Be de Gust de Figueres. Fa només mitja hora que estic despert. Ulleres de sol, ressaca, i una sospitosa i molesta esgarrapada al coll. Dubto entre vermut o cafè amb llet. Finalment, el primer. Començo a fullejar El Punt: manifestació contra el racisme i en favor de la convivència a Salt, desallotjament massiu d’okupes a Barcelona, el Barça guanya una altra vegada, etcètera. Notícies intranscendents per a un home sense sentiments i no culé com jo. Arribo a cultura i faig el primer glop. Just en aquest moment la meva vista es fixa en una notícia que m’obliga a emular aquella mítica escena del film Mullholand Drive, quan Luigi Castigliani escup fastigosament l’expresso que ha demanat. El meu motiu, però, no és el fàstic sinó la sorpresa per l’imminent visita del director i productor Lamberto Bava al Festerror de Lloret. Per sort, l’esgarrapada del meu coll no supura pus verda, i a hores d’ara molts ja saben per què ho dic.

No puc negar l’especial admiració que sento per Bava (fill del mític Mario Bava, un dels pares del Giallo!), i sobretot per la seva exitosa saga Demons, una mena de zombie-exploitation italiana però amb dimonis, creada a partir del guió i de la tutela d’un tal Dario Argento, durant la meravellosa dècada dels vuitanta. El primer Demons –sobretot– es va convertir ben aviat en un dels títols clau del cinema fantàstic i de terror de sèrie B de tots els temps, i en una referència ineludible per als cineastes de gènere que van anar sorgint a posteriori. El film narra amb un excels i directe enginy visual (probablement heretat del Giallo més visceral), un guió original més que funcional, i uns efectes i un maquillatge fastigosament delirants, una invasió gairebé apocalíptica de dimonis que sorgeixen de la mateixa pantalla d’un cinema. Indispensable!

El proper 18 de febrer aquesta quarta edició del Festerror, el Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Lloret, aixecarà el teló; durant el 19 s’hi celebrarà una marató internacional de curts de gènere a concurs, i també una demons walk; i finalment el 26 es tancarà el festival amb l’esperada projecció dels films Demons i Demons 2 (perfomance inclosa), i una posterior taula rodona amb la participació dels mateixos Lamberto Bava i Sergio Stivaletti, el Tom Savini de la saga. No amago l’enveja sana que em produeix aquest festival, no ja pel gènere al qual s’enfoca, sinó per la seva trajectòria –no exempta de dificultats– que ha sabut mantenir-se gràcies a la indispensable complicitat de la gent, una cosa que per les burgeses terres figuerenques, tot i estar adscrites a «possiblement la millor ciutat del món», escasseja d’allò més. Només em queda desitjar-los èxit i llarga vida, o el que és el mateix, que facin del festival la seva catedral, i de Lloret la seva tomba.

Diumenge 23 de gener. Dos quarts d’una del migdia. Cafeteria Be de Gust de Figueres. Fa només mitja hora que estic despert. Ulleres de sol, ressaca, i una sospitosa i molesta esgarrapada al coll. Dubto entre vermut o cafè amb llet. Finalment, el primer. Començo a fullejar El Punt: manifestació contra el racisme i en …










Un comentari a Lamberto Bava i els seus «demons» al Festerror de Lloret

  1. ROBERT RAMOS ha dit:

    Molt bones soc ROBERT RAMOS ( Director del festival )i que més dir a tan bon article! que tens que venir a disfrutar en viu aquest moment unic a la historia que es reunïr aquest tres monstres i mestres i mil gracies per tot!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *