MENU

7 febrer, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 8 Cinema Jep Soler










En l’imaginari col·lectiu d’una generació habita el personatge de Carlos: El Chacal. La seva representació com la icona mundial del terrorisme ha emplenat molta literatura i també material audiovisual. Documentals, noticiaris, reportatges, pel·lícules i ara una sèrie televisiva per arribar a entendre, si és possible, quines motivacions tenia Carlos per arribar a cometre crims tan …

“Carlos, el más famoso de los Ramírez”

En l’imaginari col·lectiu d’una generació habita el personatge de Carlos: El Chacal. La seva representació com la icona mundial del terrorisme ha emplenat molta literatura i també material audiovisual. Documentals, noticiaris, reportatges, pel·lícules i ara una sèrie televisiva per arribar a entendre, si és possible, quines motivacions tenia Carlos per arribar a cometre crims tan sagnants.

D’entrada, un parell d’apunts sobre la producció. Dirigida per Olivier Assayas, crític de Cahiers du Cinéma abans que director, i interpretada magistralment per Edgar Ramírez, que es va quedar sense premi als Globus d’Or d’enguany perquè Al Pacino està esplèndid a You don’t know Jack. Reconeguda com la millor minisèrie als mateixos premis, Carlos té la gran capacitat de mostrar la realitat d’un món que sembla molt complicat, i que finalment queda reduït al de sempre: els bons i els dolents estan determinats pel comprador i pel preu.

Carlos esta dividida en tres parts, la primera és una descripció de les motivacions i dels valors polítics del personatge. Valors que no trairà mai, encara que hi ha algun detall que ho fa dubtar, i que són l’eix vertebrador de la seva filosofia revolucionaria avui en dia. La segona part es centra en el segrest dels representants de l’OPEP durant una reunió a Àustria i el periple pels aeroports de països suposadament amics, amb les primeres traïcions i els primers desenganys. La darrera part mostra la davallada tant física com de popularitat de Carlos, que acaba amb la seva detenció.

Tota la força de les imatges queda amplificada per la gran interpretació del protagonista. Els seus canvis físics i psicològics són transmesos per Edgar Ramírez de tal manera que acabes travessant la dura capa de pell de Carlos per arribar al fons de la seva ànima i descobrir, aterrit, que està habitada per un ésser més egoista, macabre i sanguinari que el que ens podíem imaginar.

Actualment, Ilich Ramírez Sanchez, Carlos, està tancat a la presó de Poissy, a França, condemnat a cadena perpètua sense cap possibilitat de permisos, per l’assassinat de dos agents francesos i d’un presumpte informant. La seva carrera terrorista va començar l’any 1973 i la seva detenció es va produir el 1994. Des de la presó continua mantenint un discurs revolucionari comunista i també critica obertament la sèrie d’Assayas. Considera que s’està manipulant la realitat canviant molts dels protagonistes (acusant Saddam d’actes comesos per Gaddafi, per exemple) i donant una falsa imatge d’ell mateix. Fins i tot escriu una carta a Edgar Ramirez acusant-lo de menysprear les seves arrels i li diu “¿Por qué te prestas a la propaganda contrarevolucionaria difamando al más famoso de los Ramírez?”.

Un cop vista, m’han entrat ganes de tornar a repassar la més que digna Caza al terrorista (1997) de Christian Duguay, en què Aidan Quinn interpretava un militar nord-americà que aprofitava la seva semblança física amb Carlos per introduir-se en l’organització terrorista de torn. Havia d’aprendre-ho tot d’ell (menjar, follar, dormir, pensar…) passant per un veritable calvari, i havent vist la versió televisiva d’Assayas encara té més mèrit atrevir-se a copiar l’inimitable.

En l’imaginari col·lectiu d’una generació habita el personatge de Carlos: El Chacal. La seva representació com la icona mundial del terrorisme ha emplenat molta literatura i també material audiovisual. Documentals, noticiaris, reportatges, pel·lícules i ara una sèrie televisiva per arribar a entendre, si és possible, quines motivacions tenia Carlos per arribar a cometre crims tan …










Un comentari a “Carlos, el más famoso de los Ramírez”

  1. […] i dels secundaris Kyle Chandler, Édgar Ramírez (aquí a l’altra banda d’on estava a Carlos d’Oliver Assayas) i el majestuós Gandolfini com a cap de la CIA, fan que aquesta sigui una […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *