MENU

15 febrer, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 52 Cinema Jep Soler










La particularitat geogràfica d’Austràlia, sobretot la gran extensió territorial, ens permet apreciar una fauna molt diversa. Des d’animals menuts, innocents i insignificants fins a grans exemplars de carnívors, passant per astuts carronyaires. De tots els catàlegs de viatge recomanables per observar tota aquesta varietat d’animals, jo de vosaltres miraria la pel·lícula Animal Kingdom. Centrada a …

El llibre de la selva

La particularitat geogràfica d’Austràlia, sobretot la gran extensió territorial, ens permet apreciar una fauna molt diversa. Des d’animals menuts, innocents i insignificants fins a grans exemplars de carnívors, passant per astuts carronyaires. De tots els catàlegs de viatge recomanables per observar tota aquesta varietat d’animals, jo de vosaltres miraria la pel·lícula Animal Kingdom.

Centrada a la ciutat de Melbourne, el regne animal que ens mostra el film és d’allò més heterogeni. Només de començar assistim a la mort d’una femella adulta asseguda al sofà de casa i acompanyada del seu jove cadell, que està més pendent del concurs que fan a la tele que no dels intents de reanimació que li practiquen els sanitaris de torn. El cadell, que ben podria ser un llobató, se’n va a viure a casa de la seva àvia, una lloca amb l’obsessió de mantenir la família unida. L’acompanyen en l’hàbitat familiar tres fills: un lleó (es pensa que és el rei de la selva, sobretot quan no es pren la medicació), un dimoni de Tasmània (nerviós, inquiet i desconfiat) i un coala (tot i viure en una família de delinqüents, passa força desapercebut, quiet, amagat). L’arribada del cadell de llop a la casa coincideix amb l’inici d’una sagnant guerra entre el cos de policia (uns corruptes gossos) i la família. Encara hi falten alguns personatges, que ja anireu descobrint, com són l’únic policia decent (un cangur molt paternalista) o la xicota del llop (una dingo massa confiada). Tots ells formen l’opera prima de David Michôd, que molts ja volen comparar amb Francis Ford Coppola o amb Anthony Mann.

El film m’ha fet pensar amb Bloody Mama (1970) de Roger Corman. Sobretot per la interpretació de Jackie Weaver, nominada a l’Oscar d’aquest any per aquest paper, que té molts punts en comú amb Shelley Winters, protagonista del film de Corman. Totes dues són iguals de patidores i d’atentes amb els fills, encara que varien en les ànsies de venjança. La d’Animal Kingdom és una mare que intenta semblar sempre alegre, que res no l’afecta, sobreposant-se a tots els entrebancs que li van apareixent. Arriba un moment que no pot més i plora. Però no plora de pena, sinó d’impotència per no saber donar un tomb als seus pensaments i dissimular, fer veure que no ha passat res i que tot continua igual.

Luis Rojas Marcos, un dels psiquiatres més influents dels nostres temps, assegura que la resiliència (capacitat de les persones d’encaixar adversitats, resistir-les i adaptar-se per superar-les) té un límit: tres situacions. La nostra protagonista sembla que no, que ho pot superar tot. Només ho sembla.

La particularitat geogràfica d’Austràlia, sobretot la gran extensió territorial, ens permet apreciar una fauna molt diversa. Des d’animals menuts, innocents i insignificants fins a grans exemplars de carnívors, passant per astuts carronyaires. De tots els catàlegs de viatge recomanables per observar tota aquesta varietat d’animals, jo de vosaltres miraria la pel·lícula Animal Kingdom. Centrada a …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *