MENU

20 febrer, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 43 Cinema Col·lectiu Bob Merrick










Hola, em dic Bob Merrick i et vull parlar d’Alien trespass. Aquesta és una producció nord-americana i canadenca absolutament peculiar. Intenta emular, i de fet ho aconsegueix, les antigues pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta del segle passat. Fantàstica! Una autèntica lliçó que les pel·lis de crispetes no han mort. Un treball amb tota aquella …

Visca les crispetes, visca «Alien trespass»

Hola, em dic Bob Merrick i et vull parlar d’Alien trespass.

Aquesta és una producció nord-americana i canadenca absolutament peculiar. Intenta emular, i de fet ho aconsegueix, les antigues pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta del segle passat. Fantàstica! Una autèntica lliçó que les pel·lis de crispetes no han mort. Un treball amb tota aquella parafernàlia de situacions, enginys espacials, laboratoris i monstres alienígenes. El que és genial d’aquesta pel·lícula és que tot i l’adopció del color (suposo que per adequar el producte a l’actualitat) no sembla que tingui la intenció d’anar gaire més lluny que la de rememorar aquelles sessions de tarda –matinals, als Estats Units– plenes efectes especials d’innocents, imagineria i candidesa, que obeïen a un model clàssic de fer cinema, molt allunyat de l’actual instrumentalització digital.

El director deixa clara la seva idea de realitzar un divertimento per a ell mateix i per als fans d’aquestes pel·lícules, i crea una atmosfera de tensió en un típic poble americà a partir de la idea d’una nau extraterrestre que s’hi estavella (us recorda alguna cosa?); i, sobretot, ho confirma quan en plena era de trucatges digitals, ell continua amb les clàssiques retroprojeccions en les que el fons era clarament sobreposat i es movia desafortunadament, intentant seguir l’acció dels protagonistes. Un fons afegit que tenia la màgia i l’encís que li donava el seu perenne desenfocament, lluny dels trons digitals de Transformers,

El més destacable de la pel·lícula és l’alienígena, d’un meravellós i exuberant film del qual vulgarment diríem cutre, amb una aparença horrible i espantosa i ple de mala bava (un anti-ET), com correspon a un bon dolent de pel·lícula. El seu disseny contrasta amb un disseny de producció general acurat i elegant. Tanmateix, el plat volador estrellat que dóna origen a la història, ens recorda altres plats il·lustres, com ara els que tenia el nostre amic Ed Wood penjant d’un fil damunt de les seves maquetes o la misteriosa nau d’ Ultimatum a la Tierra.

El director, RW Goodwin, ha dirigit entre d’altres, una desena d’espisodis de la sèrie Expedient X i en va ser el productor executiu durant quatre temporades. Des d’aquest punt de vista, el film ja ens suscita interès. Goodwin té una prolífica i extensa carrera com a productor i els seus contactes, entenem, li han permès realitzar aquest producte que té tres objectius clars: que el diverteixi a ell, homenatjar el gènere mentre es diverteix i que ens diverteixi a tots plegats. Cal remarcar la magnífica interpretació d’Eric McCormarck, el Will a la sèrie Will i Grace, en el seu paper de professor sonat.

Us ha parlat Bob Merrick.

Hola, em dic Bob Merrick i et vull parlar d’Alien trespass. Aquesta és una producció nord-americana i canadenca absolutament peculiar. Intenta emular, i de fet ho aconsegueix, les antigues pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta del segle passat. Fantàstica! Una autèntica lliçó que les pel·lis de crispetes no han mort. Un treball amb tota aquella …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *