MENU

25 febrer, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 35 Cinema Víctor Gonzàlez










El festival de Sundance és, de lluny, el festival més important de cinema independent dels Estats Units. Aquest any, Lucky McKee (May, Red, The woods) ha dirigit i coescrit The woman amb Jack Ketchum, un film de terror que ha causat una gran commoció a Sundance per les seves escenes de violència . Una dona …

«The woman». "Aquesta pel·lícula l'han de confiscar!"

Pollyanna MckintoshEl festival de Sundance és, de lluny, el festival més important de cinema independent dels Estats Units. Aquest any, Lucky McKee (May, Red, The woods) ha dirigit i coescrit The woman amb Jack Ketchum, un film de terror que ha causat una gran commoció a Sundance per les seves escenes de violència . Una dona va caure i es va fer mal al cap quan volia sortir de la sala mentre que un dels espectadors es va posar a cridar al director i pels passadissos del cinema –com varen poder veure milers d’internautes per Youtube–: «Aquesta pel·lícula ha de ser confiscada!» Però el film és tan brutal com el pinten? I quina va ser la reacció dels crítics després de veure-la? Els Maleïts Bastards han parlat amb Pollyanna McIntosh, l’actriu en el paper protagonista, per veure com va experimentar aquell dia al Sundance.

Com va ser la teva experiència com a actriu a The woman?

Treballar a «The woman» va ser un plaer per diverses raons. Per començar el director, Lucky McKee, és un narrador increïble que es comunica molt bé amb el seu equip i evita qualsevol mena de tensió al set. A més, el talent dels actors –Angela Bettys («May», «Girl interrupted») i Sean Bridgers («Deadwood», «True blood»)–, la seva ètica de treball i l’amistat que ens unia, els feien inestimables.

Va ser un paper inusual per mi per moltes raons, ja que parlo poc a la pel·lícula i estic confinada físicament la majoria de l’estona en un lloc tancat. Tot i així, vaig descobrir que aquest fet feia que el treball fos més divertit, intens i compacte. Vaig estudiar extensament els moviments dels animals i el seu fenomen social, la història antiga, especialment els mites, i vaig treballar durant molt de temps amb el guió i el llibre, juntament amb en Lucky, i ens passàvem idees de com s’havia de filmar. Quan va arribar el dia de la filmació vaig haver d’entrar dins de la caracterització del personatge, amb un maquillatge intensiu de moltes hores. Tot i així, la pantalleta de la sala de maquillatge i la música de Byork em varen permetre deixar volar els pensaments.

El personatge em va venir de manera natural i encara em sorprèn quan a Sundance la gent em preguntava com ho havia aconseguit, com feia aquells sorolls? Se’t reconeix tan poc com a «The woman» a la vida real? Sempre els dic el mateix, si es tingués una raó per tornar als instints bàsics, qualsevol podria fer el mateix. M’encanta la meva feina, ja que em dóna l’oportunitat d’explorar diverses parts de mi mateixa i, pel que he vist en aquest cas, puc arribar a fer emocionar els espectadors amb la meva actuació.

Per què la reacció d’una part del públic va ser tan dura amb la pel·lícula?

És una pel·lícula molt visceral i al final acaba molt malament. Realment em va saber greu per la dona que es va desmaiar a l’estrena, ja que estic familiaritzada amb reaccions semblants d’amics a causa de la sang o de mutilacions a les pel·lícules. És una cosa horrible sentir-se sol i, a la vegada, present amb l’audiència.

El film no està recomanat per als menors de 17 anys, però, és clar, si ets susceptible a desmaiar-te per aquestes coses és millor que la vegis amb un amic i una bossa de gel. Pel que fa a l’home que va malparlar del contingut de la pel·lícula, penso que no es va poder reprimir. El film treballa l’abús d’una manera molt directa i penso que el que mostràvem el va fer enfadar, i així havia de ser, però crec que la seva reacció estava mal dirigida. La culpa no és de la feina del director, en Lucky, que ens pot semblar misogin o abusiu, ell només ensenya les coses tal com són, d’una manera inusual i efectiva.

Per mi, igual que molts crítics que varen respondre positivament a la pel·lícula, estem davant d’un film d’igualtat d’oportunitats, alguns fins i tot li posarien l’etiqueta de feminista. La meva part preferida és quan a la pel·lícula es barreja el tema de l’horror amb el de les dones i la violència en l’escena de la violació. L’oponent és real, és del tot efectiu. La violació és horriblement comuna i el meu personatge no es deixa «matxacar» de cap de les maneres. Això és el que més m’agrada de tot.

Per seguir tot el que fa Pollyanna McIntosh, podeu fer-ho a través de la seva pàgina del Facebook

«The woman», “This film oughta be confiscated!”

Pollyanna MckintoshThe Sundance Film Festival is by far the largest independent cinema festival in the United States. This year, Lucky McKee (May, Red, The Woods) has directed and co-written The Woman with Jack Ketchum, a horror film that has caused a stir in Sundance for its onscreen violence. A young woman fell and smashed her head trying to leave the theatre while a viewer lambasted the director ranting in the lobby as seen on Youtube by thousands (“This film oughta be confiscated!, he would shout). But is The Woman really so brutal? And what was the reaction of the film critics? Els Maleïts Bastards has talked to Pollyanna McIntosh, the actress in the role of The woman to see how she experienced that day.

How was your experience when working on The woman?

Working on «The Woman» was a joy for many reasons. First off Lucky McKee is a great storyteller and his close team communicated very well with each other so there was little to no tension on set. Then there was the other actors, Angela Bettis («May», «Girl Interrupted») and Sean Bridgers («Deadwood», «True Blood») whose talent and work ethic is astounding and their friendship invaluable.

It was an unusual role for me in many ways as I speak very little in the film and am physically confined for most of it but I discovered that this made the work only more enjoyable, intense and focussed. I had researched animal movement and “society” as well as our human ancient history, especially ancient myths, extensively and had worked on the script and book with Lucky for so long, passing ideas back and forth about how it would be shot, that when it came to shooting I really just needed to get into costume (and a very long makeup sitting) with my mood board in front of me, listen to some Bjork and I was away.

The character came naturally and it amuses me to hear people at Sundance ask me, “how did you do it?!”,  “You’re so unrecognisable as «The Woman» in real life!”, “How did you make those sounds?!”. I just tell them that if they were given a reason to go back to their basic instincts they would be the same way. I love my job for giving me the opportunity to explore those sides of myself and, judging from the response so far, to move others with it.

Why was the reaction of some people of the audience so harsh?

It’s a very visceral film and the ending does go a little bat shit. I really felt for the woman who passed out at our premiere screening as I know friends who have had bad reactions to blood or choppy cutting in films. It’s such a horrible thing to feel that way alone and in public at the same time.

The film has an R rating but of course if you’re susceptible to fainting from this sort of thing, best watch it with a friend….and an icepack. As for the guy who objected to the content so loudly, I really think he couldn’t help himself. The film deals with abuse in a very confrontational way and, in my mind, what he was shown made him angry (as it should) but I just feel his anger was misdirected. It’s not Lucky as a filmmaker that is being misogynistic or abusive, he’s showing how things are and in a way, I feel, that is unusual and effective.

For me, as for many of the critics who responded so well to the film, this is definitely an equal opportunities movie, some would say a feminist film. My favourite part where the film messes with your usual horror/women/violence theme is the rape scene. These are so often eroticised or pumped up in some way. The opposite is true here and I find it very effective. Rape is outrageously common and my character is not one to be beaten by it. I like that.

Please check Pollyanna McIntosh’s facebook page for the latest updates.

El festival de Sundance és, de lluny, el festival més important de cinema independent dels Estats Units. Aquest any, Lucky McKee (May, Red, The woods) ha dirigit i coescrit The woman amb Jack Ketchum, un film de terror que ha causat una gran commoció a Sundance per les seves escenes de violència . Una dona …










Un comentari a «The woman». "Aquesta pel·lícula l'han de confiscar!"

  1. […] parlar jo és la pel·lícula que no entrava en el nostre programa i que, influenciats per l’entrevista que va fer en Víctor Gonzàlez a l’actriu protagonista, al meu parer, va ser la millor, si […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *