MENU

17 març, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 23 Cinema Jep Soler










Això sí que em carda gràcia!! Ara resulta que Clint Eastwood ha descobert i ha donat el paper de la seva vida a la Cécile de France!! Li faltava aquesta empenta per connectar amb el públic i convertir-se en una gran actriu amb un futur brillant. Però de què van!! Aquests darrers dies he llegit …

‘Cécile, mon amour’

Això sí que em carda gràcia!! Ara resulta que Clint Eastwood ha descobert i ha donat el paper de la seva vida a la Cécile de France!! Li faltava aquesta empenta per connectar amb el públic i convertir-se en una gran actriu amb un futur brillant. Però de què van!!

Aquests darrers dies he llegit alguns articles en què s’explicava la carrera professional de Cécile de France (1975, Bèlgica) i en tots ells s’obviaven dos detalls:

El primer: va participar en la versió de La volta al món en 80 dies (2004) protagonitzada per Steve Coogan, Jackie Chan i l’Arnold Schwarzenegger. El film era distret, força infantil, i la primera aventura a Hollywood de l’actriu belga, per tant en Clint no li ha donat la primera oportunitat a Amèrica.

El segon: la quantitat de reconeixements (millor actriu al Festival de Sitges, per exemple) que va rebre pel paper a Haute tension (Alta tensió) d’Alexandre Aja, una de les millors pel·lícules de psicokillers dels darrers anys i amb una interpretació memorable de Cécile de France. Resulta que molts dels articulistes que ara la veneren no mencionen aquest fet. Suposo que deu ser per oblit, perquè no vull pensar que desconeixien l’existència d’aquesta pel·lícula o de l’actriu l’any 2003. Ara que l’ha dirigit un clàssic del cinema americà tothom corre a posar-se medalles pel descobriment.

A França ja ha rebut el reconeixement de companys i crítica des dels seus inicis, compartint protagonisme amb Audrie Tautou, fent d’Erasmus a Barcelona a Una casa de bojos (2002), i guanyant dos premis César, el primer per aquesta pel·lícula i després per la seva continuació Les nines russes (2005), i mira tu, fins al 2011 sembla que no hagi existit!!

Des d’un pensament racional entenem que sense un padrí no vas enlloc, que sense algú que t’obri la porta no pots entrar, i tots coneixem casos de gent que sense l’endoll adequat no haurien aconseguit arribar tan amunt. Tot i entendre això, em fa ràbia. Ràbia perquè una bona actriu serà recordada per la majoria de la gent per un paper discret dins d’una gran pel·lícula.

Sort que alguns Bastards la recordarem sempre com la poruga i soferta Marie a Haute tension.

Això sí que em carda gràcia!! Ara resulta que Clint Eastwood ha descobert i ha donat el paper de la seva vida a la Cécile de France!! Li faltava aquesta empenta per connectar amb el públic i convertir-se en una gran actriu amb un futur brillant. Però de què van!! Aquests darrers dies he llegit …










Un comentari a ‘Cécile, mon amour’

  1. paul kersey ha dit:

    cert, molt bona actriu…. i com està la nena…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *