MENU

18 març, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 55 Cinema Jordi Camps










La magnitud de la tragèdia que viu aquests dies el Japó arran del terratrèmol, el consegüent tsunami i, de retruc, el desastre nuclear, no para de produir efectes catastròfics. En aquest cas, econòmics. De la multitud d’empreses i negocis que s’han vist afectats per aquest devastador efecte dominó, un dels que ens han cridat més …

El tsunami arriba a Hollywood

La magnitud de la tragèdia que viu aquests dies el Japó arran del terratrèmol, el consegüent tsunami i, de retruc, el desastre nuclear, no para de produir efectes catastròfics. En aquest cas, econòmics. De la multitud d’empreses i negocis que s’han vist afectats per aquest devastador efecte dominó, un dels que ens han cridat més l’atenció és la preocupació de Hollywood –és a dir, la indústria cinematogràfica nord-americana– per l’impacte imminent a les seves ja afectades arques.

Com recull un article publicat a El País, la meca del cine veu com el primer país situat fora de les seves fronteres consumidor de cinema americà s’esfondra, i amb ell milers de dòlars. Es veu que el Japó és el país que més diners li proporciona (ni més ni menys que 2.500 milions de dòlars l’any passat, 700 més que el següent a la llista, França). Resulta, a més, que aquesta setmana començaven les vacances escolars coincidint amb dues estrenes esperades com són Rango i Megamind (i sabem com als nipons els entusiasma l’animació). Això, juntament amb altres estrenes de contingut propici per generar possible controvèrsia, ha provocat que en aquests moments s’estiguin replantejant totes i cadascuna de les estratègies de programació en aquell país tan sacsejat pel desastre.

La primera a caure ha estat Más allá de la vida, de Clint Eastwood, s’entén per la primera seqüència del film que mostra amb un realisme esfereïdor com un tsunami arrasa una població tailandesa, fent referència als fets ocorreguts l’any 2004. Un altre cas és Battle: Los Angeles, un thriller d’acció i ciència-ficció que tracta sobre la destrucció massiva de Califòrnia per part de forces extraterrestres. I també es parla de retardar l’estrena de Transformers 3. S’entén que les ferides estan massa obertes encara, i simplement per pura estratègia comercial, que no moral ni compassiva (com sí va succeir amb l’11-S), s’està remodelant el calendari d’exportació d’estrenes made in USA al País del Sol Ixent.

També caldria veure què passaria si tots aquests films de caràcter catastrofista s’estrenessin. S’ha de tenir en compte la llarga tradició i empatia que tenen els japonesos envers aquest gènere. Des de la II Guerra Mundial que els japonesos s’han sentit fascinats per tot allò que té a veure amb l’anunci del desastre. Des d’aleshores, la cultura japonesa ha deixat un rastre de creació condicionat en bona mesura per la por del terror causat per les bombes atòmiques i, com a conseqüència, a una certa estigmatització de la ciència. Des del primer Godzilla de 1954 –el monstre icona de l’apocalipsi nuclear– fins als Akira i Steamboy d’Otomo, o el mateix Ponyo en el acantilado de Miyazaki (que ja fa referència a un tsunami) la mateixa cinematografia japonesa ha estat farcida de pel·lícules que mostren la devastació tot fent que el fantasma de la destrucció sempre aparegui en el seu imaginari col·lectiu. I com estem segurs que, malauradament, no els abandonarà durant molts anys més…

En aquests moments de saturació televisiva amb imatges reals de l’horror, un no pot fer res més que recomanar (re)visionar un dels films més punyents i tremendament crus que hagi vist mai: Pluja negra de Shohei Imamura (1989).

La magnitud de la tragèdia que viu aquests dies el Japó arran del terratrèmol, el consegüent tsunami i, de retruc, el desastre nuclear, no para de produir efectes catastròfics. En aquest cas, econòmics. De la multitud d’empreses i negocis que s’han vist afectats per aquest devastador efecte dominó, un dels que ens han cridat més …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *