MENU

21 març, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 1441 Cinema Col·lectiu Bob Merrick













Hola, em dic Bob Merrick i us vull parlar del turisme cinematogràfic. No sé vosaltres, però quan preparo un viatge i vaig a la biblioteca a buscar material sobre el país o ciutat que vull visitar trobo a faltar guies on m’informin del llocs on es van filmar pel·lícules. Fa poc vaig anar a París, …

Superman i Condorman a París: turisme cinematogràfic

Hola, em dic Bob Merrick i us vull parlar del turisme cinematogràfic.

No sé vosaltres, però quan preparo un viatge i vaig a la biblioteca a buscar material sobre el país o ciutat que vull visitar trobo a faltar guies on m’informin del llocs on es van filmar pel·lícules. Fa poc vaig anar a París, per cert, hi vaig anar amb l’AVE i creieu-me si us dic que pels amants de les pel·lícules de catàstrofes aèries com Aeroport 77, el tema aquest del tren és un gran invent. Doncs bé, un cop arribats a Paris, la meva principal tasca va ser visitar llocs cinematogràfics, en comptes dels monuments i altres museus, que són una debilitat de  la meva esposa (la qual ja us avanço serà per vosaltres com  la senyora Colombo -no us la presentaré mai-). Primer. per tenir èxit heu de saber que és relativament fàcil folrar les tapes del llibre Guia del Codi Da Vinci de París amb les portades del Lonely Planet. Segon: no és tan fàcil fer creure a la senyora Colombo que de cop i volta tenim un interès per les esglésies romàniques de París, i més si normalment passem de llarg de la Sagrada Família, la Catedral de Girona i del monestir de Poblet.  Però tot si val per visitar el Sant Sulpice amb la única intenció de trobar la Rose line que buscava el personatge albí. No deixa de ser curiós passejar-se per una església i enlloc de mirar el claustre et dediquis a mirar el terra a la recerca de la línia i de l’albí. No us negaré que  la sorpresa agradable és que quan mires al teu voltant veus que no ets l’únic que té dos dits de front en el món. Tercer, i molt important, quan  Miss Colombo comença a sospitar cal fer un canvi d’ambient; en el meu cas va ser un canvi de pel·lícula: Amélie. I sí,

Amb això no vull dir que sigui necessari fer una ruta pel film Una nit a Casablanca o els treballs del Michael Bay, però sí que donaria molt de joc vendre grans escenaris del nostre país. I en aquest projecte  no s’ha de ser exclonent i es podrien incorporar els treballs del Conrard Son o  els que es van rodar des dels estudis que tenia el gran Ignacio F. Iquino a Barcelona. De tota manera seguim a París i no ens sortim del guíó. Quart, heu de saber que comptem amb la gran sort que  la majoria de localitzacions coincideixen amb l’interès general, com ara Notre Damme i les seves Gàrgoles, on ja veia a  l’Esmeralda -que guapa la Maureen O’Hara-; també el Sena: aquí m’imagino al gran inspector Javert deixant lliure a Jean Valjan i, finalment,  saltant a les fosques aigües al final d’Els Miserables. El turisme cinematogràfic, però, té aquestes coses: uns veuen monuments, jo veig cinema, platós cinematogràfics. Us posaré més exemples: quan la gent del meu voltant, uns americans amb camises hawaianes per ser exactes, admiraven la Torre Effiel, aquesta gran obra de l’arquitectura, jo no podia deixar de recordar seqüències de grans pel·lícules com quan la Lois Lane és salvada per l’amic Clark Kent o un Roger Moore prebotox com a James Bond perseguit per una morena hermafrodita de 2 metres i mig. Ah! i una de les  meves escenes preferides; aquella mítica, grandiosa, homèrica, èpica i, a més, sense trucatges digitals de Condorman: quan el gran Michael Crawford disfressat de Condorman -per cert gran i oblidada pel·lícula de Disney- es llança des de la torre per anar a petar de cap a les aigües del Sena.

S’ha de caminar molt per trobar tots aquests llocs cinematogràfics, però a vegades té la seva recompensa. Jo us ho recomano. Per cert, la meva gran recompensa va ser topar-me amb una botiga situada entre els carrers Rue Monge i Rue des Ecoles; la botiga era vella, mal endreçada, rovellada fins i tot, però  absolutament meravellosa perquè estava dedicada a la trilogia d’Star Wars… i sí, ho heu entès bé, he dit trilogia. Si algú té alguna cosa a dir  i vol passar del tres al sis us enviaré els meus padrins a la sortida del sol, evidentment.

Us ha parlat Bob Merrick.

Hola, em dic Bob Merrick i us vull parlar del turisme cinematogràfic. No sé vosaltres, però quan preparo un viatge i vaig a la biblioteca a buscar material sobre el país o ciutat que vull visitar trobo a faltar guies on m’informin del llocs on es van filmar pel·lícules. Fa poc vaig anar a París, …













Un comentari a Superman i Condorman a París: turisme cinematogràfic

  1. Victor ha dit:

    Trilogia? Quina trilogia?

    Victor