MENU

29 març, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 67 Cinema Xavier Roca










La primera escena de Piraña 3D –estrenada divendres– ja és una declaració de principis: Richard Dreyfuss, vestit igual que el seu personatge de Tiburón, té un significatiu cameo que és al mateix temps un homenatge i una negra sàtira del clàssic aquàtic de Spielberg. Fan de tota la vida del cinema fantàstic nord-americà, el francès …

Sang, sexe i humor

La primera escena de Piraña 3D –estrenada divendres– ja és una declaració de principis: Richard Dreyfuss, vestit igual que el seu personatge de Tiburón, té un significatiu cameo que és al mateix temps un homenatge i una negra sàtira del clàssic aquàtic de Spielberg.

Fan de tota la vida del cinema fantàstic nord-americà, el francès Alexandre Aja ja va dirigir el 2006 un remake –superior en molts aspectes a l’original– de Las colinas tienen ojos, de l’especialista en ensurts Wes Craven. Ara, en una època bastant prolífica en nostàlgiques revisions de pel·lícules dels anys 70 i 80, Aja s’ha encarregat de recuperar l’esperit entremaliat de Piraña, del juganer Joe Dante; senyal dels temps, si darrere aquell film hi havia Roger Corman –el rei de la sèrie B especialista a explotar èxits aliens–, darrere d’aquest hi ha el controvertit Bob Weinstein a través de Dimension Films, la seva divisió especialitzada en cinema de gènere.

Amb la complicitat d’icones del cinema juvenil dels anys 80 com Elisabeth Shue o Christopher Lloyd (el científic boig de Regreso al futuro), Aja s’entrega de manera absolutament festiva i desacomplexada a un festival de cinema gore i crispetaire destinat a satisfer als baixos instints del públic a base de sang i fetge a cabassos –en una espiral progressivament embogida i hilarant–, noies massisses lleugeres de roba i humor salvatge. El mateix ús del 3D ja és representatiu de les intencions gamberres del realitzador: l’efecte tridimensional li serveix per subratllar des d’una coreografia submarina de dues pinups despullades fins a un penis seccionat per una queixalada dels letals peixos.

El resultat ha estat aplaudit per bona part de la crítica i, sobretot, pel públic: el primer cap de setmana als Estats Units va recaptar 10 milions de dòlars (el seu pressupost va ser de 24 milions). Així que no és d’estranyar que els seus responsables ja estiguin planejant una seqüela. Les piranyes han tornat per quedar-s’hi una estona.

D’altres bèsties submarines del cinema:

  • Moby Dick (1956): Discutida, però vigorosa adaptació de la novel·la escrita per Melville.
  • Tiburón (1975): Steven Spielberg va inventar el modern film d’èxit i va revolucionar Hollywood.
  • Tentáculos (1976): Un dels subproductes generats per Tiburón, que intentava no semblar un film italià.
  • Orca, la balena assassina (1975): Dino de Laurentiis va pujar al carro dels perills marins.
  • Leviathan (1989): El director de Rambo va fer una mediocre còpia subaquàtica de l’Alien de Ridley Scott.

La primera escena de Piraña 3D –estrenada divendres– ja és una declaració de principis: Richard Dreyfuss, vestit igual que el seu personatge de Tiburón, té un significatiu cameo que és al mateix temps un homenatge i una negra sàtira del clàssic aquàtic de Spielberg. Fan de tota la vida del cinema fantàstic nord-americà, el francès …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *