MENU

7 abril, 2011 Comentaris (2) Visualitzacions: 1376 Cinema Jep Soler













L’estiu del 2010 a Viana (Navarra), mentre caminàvem seguint els passos de l’apòstol Jaume, vam trobar una persona que ens va regalar el llibre Hercólubus o planeta rojo. L’home, que estava assegut en una cadira de platja sota un para-sol, anava aturant els pelegrins i els entregava gratuïtament un exemplar del llibre. L’acceptàrem molt amablement …

Viatge astral lluny d’Hercólubus

L’estiu del 2010 a Viana (Navarra), mentre caminàvem seguint els passos de l’apòstol Jaume, vam trobar una persona que ens va regalar el llibre Hercólubus o planeta rojo. L’home, que estava assegut en una cadira de platja sota un para-sol, anava aturant els pelegrins i els entregava gratuïtament un exemplar del llibre. L’acceptàrem molt amablement i, després de decidir qui portava una mica més de pes a la motxilla, vam continuar el camí. Arribant a l’alberg, després de la merescuda dutxa i el dinar, vaig pensar que era un bon moment per fer-hi una ullada. Si més no m’ajudaria a fer la migdiada.

Estava escrit com un conte per a nens petits i explicava l’arribada de la fi del món, quan el planeta en qüestió provocaria canvis a la Terra fins a la seva destrucció. La solució proposada per l’autor, V.M. Rabolú, era que ens entrenéssim per poder fer viatges astrals i desplaçar-nos a altres planetes per aprendre com viuen i evitar la tragèdia.

Resulta que ell era un expert en viatges astrals, ho sabia fer de manera natural, i explicava com podíem aprendre’n. És molt fàcil. Et situes còmodament, estirat o assegut, a punt d’adormir-te i en un moment fas un petit salt i surts del teu cos, et tornes volàtil i pots desplaçar-te per tot l’univers sense cap problema. Ell explica en el llibre la seva relació amb el venusians, per exemple. Saps que estàs realitzant el viatge astral perquè veus el teu cos físic dormint mentre te’n vas a fer una volta.

Al cap d’uns mesos visitem la ciutat de Sitges, durant el Festival de Cinema Fantàstic, per anar a veure Insidious, el darrer treball de James Wan (creador de Saw). Ell mateix presentava la pel·lícula en una sala plena a vessar i reconeixia que no es trobava en bones condicions per culpa, o gràcies, a les dues nits de gresca a la ciutat.

Insidious s’havia anunciat com una versió moderna de Poltergeist, amb una casa encantada i un fill desaparegut. Era veritat a mitges. Realment el tema central és el fill que queda abduït, presumptament, per la casa. Però aquesta vegada no hi ha cementiris indis, sinó que hi ha viatges astrals. El nen, igual que Rabolú, té la capacitat natural de viatjar entre dimensions i s’ha perdut. Per sort, el seu pare, Patrick Wilson (Hard Candy), també pot fer-ho i amb l’ajuda dels mèdiums de torn (espectaculars!!) intentaran recuperar el fill. Completen el repartiment Rose Byrne (Damages), Lin Shaye (Dead End), Barbara Hershey (Black Swan) i Leigh Whannel (Saw).

El resultat és molt positiu, una pel·lícula divertida amb un parell d’espants que acaba semblant més una comèdia que un film de terror. En algun moment em recorda el que va fer Sam Raimi amb Drag me to hell: sang, humor, efectes especials millorables i bones sensacions.

El primer cap de setmana d’Insidious als EUA ha recaptat 13,5 milions de dòlars i arribarà a les pantalles catalanes al mes de juny.

L’estiu del 2010 a Viana (Navarra), mentre caminàvem seguint els passos de l’apòstol Jaume, vam trobar una persona que ens va regalar el llibre Hercólubus o planeta rojo. L’home, que estava assegut en una cadira de platja sota un para-sol, anava aturant els pelegrins i els entregava gratuïtament un exemplar del llibre. L’acceptàrem molt amablement …













2 comentaris to Viatge astral lluny d’Hercólubus

  1. paul kersey ha dit:

    Excel·lent proposta, me’encanta… Trobo que no s’ha explotat gens el tema dels viatges astrals, i que a més donen molt de sí. A mi la trama em recorda a algun dels relats del gran H.P. Lovecraft com ‘Más allá del muro del sueño’, ‘Celephais’, ‘En la noche de los tiempos’…

  2. […] «Callahan, què et semblaria, per una vegada, no comparar la pel·li amb una altra? És millor Insidous, i què? No tenen res a veure! Res!.» Tot i que estic d’acord amb aquest supòsit, tot i que el […]