MENU

11 abril, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 48 Sense categoria Xavier Roca










En l’àmbit literari, la publicació en català d’una rellevant novel·la contemporània no seria una notícia especialment ressenyable (fora de la importància de la novel·la en ella mateixa). En el món del còmic, en canvi, el fet que s’editin en català alguns dels àlbums més importants de la temporada constitueix una excepció en un panorama desolador, …

Amb comptagotes

En l’àmbit literari, la publicació en català d’una rellevant novel·la contemporània no seria una notícia especialment ressenyable (fora de la importància de la novel·la en ella mateixa). En el món del còmic, en canvi, el fet que s’editin en català alguns dels àlbums més importants de la temporada constitueix una excepció en un panorama desolador, dins un àmbit de la cultura en què la llengua catalana s’ha mantingut generalment en el gueto de la historieta infantil i juvenil. Això sí: no és una mala notícia, si un vol veure el got mig ple.

Si s’exclouen els còmics infantils i juvenils i els manga –sovint orientats a lectors adolescents i vinculats a sèries d’animació–, es pot veure que els còmics per a adults publicats en català l’any 2010 –segons la llista publicada al web de Ficomic– es poden comptar amb els dits de les dues mans, i en sobren: El llibre dels conillets suïcides (que, de fet, són acudits muts), d’Andy Riley (Astiberri); El retorn a la terra 4, de Manu Larcenet i Jean Yves Ferri (Bang); Balear abans i ara: Prehistòria, de Quim Bou (Dolmen); Abulio, de Joan Cornellà i Barcelona Low Cost, d’Aníbal Mendoza i Martín Tognola (guanyadores del premi Josep Coll); Sèrie B, de Deamo Bros. (guanyadora del premi Carnet Jove) (Glénat); Wilson, de Daniel Clowes (La Cúpula); El quart poder, de Lluís Juste de Nin (De Ponent); Alícia en un món real, d’Isabel Franc i Susanna Martín; i el llibre de la sèrie del 33 Arròs covat, de Juanjo Sáez (Random House Mondadori).

Falta veure si es tracta d’un fet que crearà tendència, però aquest any diverses de les obres nominades als premis del Saló del Còmic de Barcelona –que se celebrarà de dijous a diumenge– tenen la seva edició en català. Norma Editorial acaba de publicar una luxosa edició integral de Blacksad, l’exitosa sèrie negra antropomòrfica de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido, que inclou l’últim àlbum (L’infern, el silenci, nominat a millor obra, millor guió i millor dibuix) i un parell d’històries curtes inèdites. Norma presentarà al saló Suspir, de Marjane Satrapi, i té previst publicar properament la integral de No passaran!, de Vittorio Giardino.

La repercussió obtinguda per L’hivern del dibuixant, l’homenatge de Paco Roca a l’escola Bruguera, així com el seu caràcter barceloní, ha animat l’editorial Astiberri a editar en català aquesta novel·la gràfica que opta als mateixos premis que Blacksad. Responsables de l’editorial han anunciat a aquest diari que el pròxim còmic que tenen previst publicar en català és Habibi, la nova obra de Craig Thompson, de qui ja van treure en aquesta llengua la cabdal Blankets.

L’esmentada Barcelona Low Cost està nominada al millor autor revelació (Martín Tognola). La seva editorial, Glénat, presentarà al saló l’obra d’humor costumista Sóc de poble, de Raquel Córcoles i Marta Rabadán, guanyadora de la beca Carnet Jove 2011, i la que promet ser una útil obra de consulta: el catàleg-diccionari El còmic en català, de Jordi Riera Pujal. Per la seva banda, La Cúpula ha publicat Wilson, de Daniel Clowes (nominada a millor obra estrangera), abans que Random House Mondadori ho fes en castellà, un fet absolutament inusual.

Causes i solucions

Amb uns 240 títols, Glénat és l’editorial en actiu que més còmics en català ha publicat, molts d’aquests corresponents a sèries japoneses com Naruto, Cinturó negre o Kimagure Orange Road. Glénat també ha intentat –i intenta– promoure còmics per a adults. Però el seu director editorial, Joan Navarro, admet que “ha estat un fracàs estrepitós, tot i que hem publicat autors inqüestionables, com Miguelanxo Prado; de Traç de guix, al 2010, n’hem venut vuit exemplars. Tampoc ha funcionat Ralph König, que hauria pogut triomfar al Gaixample. En canvi, ens ha anat bé Nosaltres, els catalans, l’adaptació de la sèrie Serrallonga, i Ramon Llull, la controvèrsia jueva… És una mica trist que ens mirem el melic d’aquesta manera”.
Navarro apunta raons històriques per explicar la poca oferta i demanda de còmic en català: “Catalunya és el motor del món del còmic de l’Estat espanyol, i per raons històriques es publica en castellà; nosaltres mateixos hem creat una indústria i un mercat de còmic en castellà. L’Infantil i Cavall Fort van introduir una estètica de línia clara francobelga en què ha quedat circumscrit el còmic en català: La patrulla dels Castors, Jan i Trencapins, Gil Pupil·la… ”. Segons Navarro, “la barrera més gran que té el còmic en català són els catalans que compren còmic en castellà –al Saló de Barcelona venem quinze vegades més que al de Madrid–, i canviar aquest hàbit és molt difícil”.

Falta de promoció

Una possible solució seria “que alguna editorial catalana creés una divisió de còmic i comprés drets només en català, com si fóssim un país independent”. També apunta la necessitat de “crear estructures de promoció al marge de l’administració, ja que les oficials no funcionen; les biblioteques no compren còmics en català si el mateix ja el tenen en castellà, i quan apareix una novetat en català la gent no se n’assabenta. I es pot pensar a crear uns premis d’un cert impacte, un saló itinerant de còmic en català, una associació com s’ha fet amb l’Acadèmia del Cinema Català… Amb el Saló hem promocionat el manga, els superherois, però no el còmic en català”.

Àlex Fernández, de Norma, recorda que els còmics es venen poc “tant en castellà com en català, però en aquest cas, amb un tiratge molt petit, els costos de producció són molt més alts”. Assegura que ells han intentat “activar el mercat publicant en català best-sellers com Sin City o 300, però no ha funcionat gaire. Tot i així ho continuarem fet, controlant els tiratges i cuidant el producte; amb els que s’han venut bé en castellà  tenim prou amortitzada la llicència per provar-ho, però no ho fem pel negoci sinó per fer una contribució cultural. Ara apostem per sèries que van tirant, com l’obra d’Hugo Pratt, Yakari, o Eric Castel –que es ven millor en català que en castellà–, i una o dues novetats potents a l’any”.

Lectura a les escoles

Una idea que proposa Àlex Fernández és que “ha d’arribar el moment en què el còmic sigui lectura recomanada a les escoles. Persèpolis o Maus, que estan en català, podrien funcionar com a material didàctic i obrir una finestreta”.

Monserrat Terrones, de La Cúpula, corrobora que “la nostra experiència ens diu que el lector de còmics no està acostumat a trobar còmics en català, a diferència del lector de Paul Auster, que sí que sap que trobarà una versió en el seu idioma. No s’ha creat un mercat”. A més, “les llibreries tampoc s’ho han cregut i quan hi ha una novetat en català no la posicionen bé. La versió catalana de Wilson va aparèixer abans que la versió en castellà, la qual cosa ha ajudat una mica: se n’han venut uns mil exemplars; però, quan va sortir en castellà, la van amagar”.

Terrones també subratlla una paradoxa: “normalment es publiquen en català còmics que ja han funcionat abans en castellà, però això implica que els possibles lectors ja els tenen aquests còmics, i que la premsa no els fa un tracte de novetat”, i apunta que una de les possibles solucions seria “un pacte sectorial d’editors, distribuïdors i llibreters, per col·laborar en la promoció”.

En l’àmbit literari, la publicació en català d’una rellevant novel·la contemporània no seria una notícia especialment ressenyable (fora de la importància de la novel·la en ella mateixa). En el món del còmic, en canvi, el fet que s’editin en català alguns dels àlbums més importants de la temporada constitueix una excepció en un panorama desolador, …










Un comentari a Amb comptagotes

  1. I. ha dit:

    Com ja dieu, amb l’excepció del Wilson, la majoria de còmics en català apareixen quan els de castellà ja han fet tot el seu recorregut. I així no hi ha manera! Com a mínim, haurien de sortir alhora i, així, podríem triar quin comprem. Com a exemple, el Blacksad. Ara que ja el tinc en castellà, treuen una edició catalana amb els anteriors. Així no anem enlloc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *