MENU

13 abril, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 32 Cinema Víctor Gonzàlez










L’any 1943 es va publicar La dama del llac. Escrita per Raymond Chandler, la novel·la va configurar un tipus de femme fatale que es va reproduir al món del cinema i la novel·lística dels anys posteriors. Crystal, una rossa jove i ambiciosa apareix com un objecte preuat, el tresor que ha de trobar el detectiu …

Maleïdes dones (1/2)

L’any 1943 es va publicar La dama del llac. Escrita per Raymond Chandler, la novel·la va configurar un tipus de femme fatale que es va reproduir al món del cinema i la novel·lística dels anys posteriors. Crystal, una rossa jove i ambiciosa apareix com un objecte preuat, el tresor que ha de trobar el detectiu Philip Marlowe, la dona que «feia als homes el que ella volia» i que, en definitiva, feia anar tothom de cul amb la seva maldat descomunal. Un any més tard, el director de cinema Billy Wilder va contractar Raymond Chandler per escriure el guió del seu nou film, Perdición (Double indemnity, 1944). Segons explica el mateix Billy Wilder, Raymond Chandler era un tipus que no s’assemblava ni de bon tros al detectiu dur i sarcàstic de les seves novel·les; era tímid i reservat i, tot i que escrivia bé, no li guardava cap simpatia. La protagonista de Perdición, Barbara Stanwick, representava la imatge de la rossa assassina, destructiva i ambiciosa, com Lana Turner a El carter sempre truca dues vegades (The postman rings twice, 1946), dones cruels i sibil·lines. Dones que maten i maten.

Hiperbòlicament atractives, les femmes fatales són dolces, manipuladores però també irresistibles. Com les mantis, que aniquilen el mascle amb el seu poder sexual; bàsicament se’l mengen. L’orgasme porta al canibalisme, i a l’inrevés. El plaer és incommensurable. Persèfone, Pandora, Fata Morgana… El cinema negre ha donat nombrosos exemples de dones perverses; Jennifer Jones a Pasión bajo la niebla (Ruby gentry, 1952), Gene Tierny a Que el cel la jutgi (Leave her to heaven, 1945) i Marie Windsor a Atracament perfecte (The Killing, 1956). Veurem com l’arquetip permuta cap a la dona diable durant els anys seixanta (Barbara Steele), o la vampira als innumerables films de la productora britànica Hammer fins a arribar a les fèmines amb grans protuberàncies, les assassines de Russ Meyer, tan maleïdament pertorbadores.

Després vindran el poder i els diners. La dona busca a partir dels vuitanta el plaer immediat de la societat de consum. Madonna canta I am a material girl, Sharon Stone es dedica a assassinar sense pietat per diners mentre gaudeix del plaer carnal d’homes i dones Instint bàsic (Basic instinct, 1992), mentre que Linda Florentino a L’última seducció (The last seduction, 1994) i Demi Moore a Assetjament (Disclosure, 1994) se salten les regles socials movent-se cap als terrenys de la violència extrema, sense pietat.

Però els arquetips continuen permutant-se en una altra cosa. La moda pulcra dels yuppies es trenca amb el grunge durant la primera meitat dels noranta. Nirvana ha matat els nous romàntics de la música pop (Duran Duran, Spandau Ballet). Ara s’imposa la fèmina deixada, la white trash o escombraria blanca: estem parlant de Juliette Lewis a Kalifornia (1993) i a Nascuts per matar (Natural born killers, 1994) i de Nicole Kidman a Tot per un somni (To die for, 1995).

A partir de la caiguda de les torres bessones apareix Beatrix Kiddo (Uma Thurman), la protagonista de Kill Bill, Volum 1 i 2 (2004). Ara es barreja la duresa reaganiana dels anys vuitanta amb l’agilitat dels films asiàtics que han començat a envair el mercat occidental. Beatrix mata mentre salta i vola com un samurai. La venjança sense pietat, fins a les últimes conseqüències i a tort i a dret, com els bombardejos sobre l’Iraq i l’Afganistan dels avions americans. És el llegat de l’expresident George Bush; l’apocalisme.

Continuem la semana vinent.

L’any 1943 es va publicar La dama del llac. Escrita per Raymond Chandler, la novel·la va configurar un tipus de femme fatale que es va reproduir al món del cinema i la novel·lística dels anys posteriors. Crystal, una rossa jove i ambiciosa apareix com un objecte preuat, el tresor que ha de trobar el detectiu …










Un comentari a Maleïdes dones (1/2)

  1. […] Maleïdes Dones (1/2) […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *