MENU

26 maig, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 21 Cinema Jep Soler










Asif Kapadia va debutar amb la meritosa The warrior (2001) i va demostrar que dominava el cinema d’aventures a la perfecció. Més tard va intentar explorar el terror amb The return (2006) i el resultat no va ser tan reeixit. La seva experiència a l’hora de plantejar situacions angoixants queda palesa en el seu darrer …

«Senna: o brasileiro, o herói, o campeão»

Asif Kapadia va debutar amb la meritosa The warrior (2001) i va demostrar que dominava el cinema d’aventures a la perfecció. Més tard va intentar explorar el terror amb The return (2006) i el resultat no va ser tan reeixit. La seva experiència a l’hora de plantejar situacions angoixants queda palesa en el seu darrer treball: Senna.

El documental repassa la vida d’un dels millors pilots de fórmula 1. La història arrenca quan un jove Ayrton Senna arriba a Europa per participar en proves de karts. A partir d’aquí anem veient d’una manera acurada les millors carreres del pilot brasiler, des del seu primer podi a Montecarlo fins al darrer gran premi a Imola passant per la victòria al Brasil, les polèmiques al Japó, l’amistat amb la Xuxa i, sobretot, la relació (tumultuosa) amb Alain Prost.

Destacaria tres coses que per mi són significatives:
-El pes de la religió i sobretot de Déu, present en tot moment i puntal en la vida del pilot. Totes les seves decisions i els seu comportament es basen en la voluntat de l’ésser superior. L’espiritualitat de Senna li permet afrontar situacions difícils d’una manera valenta i decidida.
-La relació de Senna i el seu país. Un Brasil enfonsat econòmicament, amb una violència emergent i sense esperança. Només trobaven la felicitat gràcies a Ayrton Senna.
-Les disputes amb els dirigents de la FIA (Federació Internacional d’Automobilisme). Quan comença el documental ja veiem un Senna crític amb el funcionament del campionat del món, denunciant que la política desllueix el veritable espectacle de la conducció. Durant les gairebé dues hores de metratge anem trobant exemples que, segurament, tenia part de raó.

Kapadia estructura el documental de manera original i sense els recursos característics del gènere. Totes les imatges que formen part del film són antigues, no hi ha cap entrevista actual que trenqui el ritme cronològic de la història. Només la veu en off d’amics de Senna –Nelson Piquet, entre d’altres– que van recordant la figura del pilot. Tota la resta són fragments d’entrevistes al mateix Senna intercalats amb escenes reals de les curses més representatives. Cal destacar els vint minuts finals, muntats com si es tractés d’un thriller, amb l’angoixa justa per emocionar-nos en un final sabut i esperat, en què viatjarem dins el monoplaça de Senna en la seva darrera volta al circuit, acompanyats només per la fressa del motor.

Asif Kapadia va debutar amb la meritosa The warrior (2001) i va demostrar que dominava el cinema d’aventures a la perfecció. Més tard va intentar explorar el terror amb The return (2006) i el resultat no va ser tan reeixit. La seva experiència a l’hora de plantejar situacions angoixants queda palesa en el seu darrer …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *