MENU

11 juny, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 58 Cinema Jep Soler










França ha sigut, històricament, un bon lloc per fer-hi una revolució cultural. La generació anterior als Bastards va participar (tothom hi era) al moviment generat durant el maig del 68. Una nova manera de fer cinema va aparèixer amb els Godard, Truffaut, Rivette… Trenta-cinc anys després, el 1994, un parell de joves van decidir aportar …

Kourtrajmé: revolució artística

França ha sigut, històricament, un bon lloc per fer-hi una revolució cultural. La generació anterior als Bastards va participar (tothom hi era) al moviment generat durant el maig del 68. Una nova manera de fer cinema va aparèixer amb els Godard, Truffaut, Rivette… Trenta-cinc anys després, el 1994, un parell de joves van decidir aportar les idees del carrer, de la diversitat que s’hi respira. El rap és la música d’unió, els grafits l’expressió pictòrica i l’agressivitat el sentiment cinematogràfic. El moviment Kourtrajmé ha anat creixent fins als 135 membres que s’expressen des de tots els vessants artístics. Els dos fundadors, Romain Gavras i Kim Chapiron, són els representants cinematogràfics i van començar amb videoclips i curtmetratges (d’aquí surt el nom kourtrajmé, imitant l’estil verlan, en què es barregen les síl·labes; llenguatge habitual dels suburbis).

Des de l’inici han rebut el padrinatge de dues persones influents en el cinema francès, Vicent Cassel i Mathieu Kassovitz, que curiosament van ser l’actor i director del film L’haine (1995), el referent més clar en els treballs de Gavras-Chapiron.

Chapiron debuta amb èxit amb el curt La barbichette i el seu primer film Sheitan feia que Cassel es convertís en Llucifer. L’any passat va estrenar Dog pound, un drama penitenciari en què pretén ensenyar la poca diferència entre la vida de la presó i la dels suburbis de la gran ciutat.

Gavras, fill de Costa Gavras, va debutar amb videoclips de grups de rap com  ara Rocé i Mafia K’1 Fry, de hip-hop com ara DJMehdi i de música electrònica com ara Justice. El seu gran èxit va arribar quan va posar imatges a la cançó Born free de M.I.A, en què explicava una societat que eliminava les persones pèl-roges, només perquè eren diferents en el color dels cabells, portant-los a camps d’extermini.

Aquest vídeoclip va servir de punt de partida per al seu primer llargmetratge Notre jour viendra, vist al darrer Festival de Sitges i protagonitzat per Vincent Cassel. En aquest cas interpreta un psicòleg tip de la seva feina i de la seva vida. Una vida plena d’odi perquè se sent exclòs pel color dels cabells. S’ajunta amb un jove, també pèl-roig, de caràcter molt infantil, que ha viscut dominat per la seva mare i que encara no ha tingut temps de descobrir la sexualitat, els valors, l’amistat ni l’amor. En el seu periple buscant la terra promesa aniran trobant una representació de la societat francesa i s’hi enfrontaran, fins que perdran la seva identitat i es veuran immersos en una espiral de violència. Romain Gavras demostra que ha heretat del seu pare la curiositat i la necessitat de tocar el punt feble.

França ha sigut, històricament, un bon lloc per fer-hi una revolució cultural. La generació anterior als Bastards va participar (tothom hi era) al moviment generat durant el maig del 68. Una nova manera de fer cinema va aparèixer amb els Godard, Truffaut, Rivette… Trenta-cinc anys després, el 1994, un parell de joves van decidir aportar …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *