MENU

23 juliol, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 35 Cinema Víctor Gonzàlez










El dia de l’estrena de Fright night (Noche de miedo), a Girona a mitjan anys vuitanta, vaig fer campana de l’institut Santiago Sobrequés. Els vampirs havien guanyat a la classe de geologia i entrar a la sala buida aquell divendres a les quatre de la tarda em va emplenar de goig. Fright night retratava perfectament  …

Fright night 2011

El dia de l’estrena de Fright night (Noche de miedo), a Girona a mitjan anys vuitanta, vaig fer campana de l’institut Santiago Sobrequés. Els vampirs havien guanyat a la classe de geologia i entrar a la sala buida aquell divendres a les quatre de la tarda em va emplenar de goig. Fright night retratava perfectament  l’adolescent dels vuitanta; consumista, aventurer, atrapat en els espais de les noves zones residencials de les grans ciutats nord-americanes, obsessionat pel sexe, la música, la roba de marca, els locals de menjar ràpid i les pel·lícules. No cal dir que Fright night va ser un èxit amb la recaptació més alta d’aquell estiu del 85 als Estats Units. Els joves i no tan joves feien llargues cues per anar a veure les aventures d’aquell adolescent que de sobte té un vampir assassí com a veí.

Fright night va ser una conseqüència indirecta de la modernització de la figura del xuclasangs de la segona novel·la d’Stephen King Salem´s lot l’any 1975. Recordem com Stephen King es va apartar expressament dels paràmetres del vampir tradicional de Bram Stoker per emplenar tot un poble de Maine de criatures de la nit. L’èxit de la novel·la va fer que es fes una minisèrie l’any 1979, que va posar les bases de noves trames lluny dels tradicionals vampirs de la Universal dels anys quaranta i de la productora Hammer els seixanta i setanta. Ara, el Nosferatu el tenies als carrers i zones verdes i flamants de les modernes urbs americanes i, a més, eren extremament violents. Gràcies a Fright night, segons la meva opinió, no s’hauria rodat mai The lost boys l’any 87, un gran film de Joel Shumacher en què una família d’Arizona es trasllada a Califòrnia amb la mala sort d’haver de lluitar amb una banda de vampirs adolescents  amb pinta de punks. La barreja de modernitat, adolescència i vampirisme s’acabaria irremeiablement l’any 92 amb el Dràcula de Francis Ford Coppola, una versió fidel a la novel·la de Bram Stoker per donar resposta a l’estil postmodern dels vampirs cinematogràfics dels vuitanta, un fet que van obviar els crítics cinematogràfics (sobretot els de «dirigido por…») de l’època.

Aquest mes d’agost s’estrena en 3D la nova versió de Fright night als Estats Units. Han passat just 26 anys i sembla que, com sempre, els productors de Hollywood volen rememorar l’èxit de l’original amb, com diria Braudillard, un simulacre. Els que érem adolescents els anys vuitanta ens mirem tot això amb menyspreu i arrogància, ja que a part de ni voler canviar el nom de la pel·lícula, redueixen la trama a mínims i sotmeten les imatges a les piruetes del 3D. Com que estic segur cap bastard anirà a veure aquesta versió recomano a tothom que faci com jo i que torni a veure Fright night, la del 85, aquest mes d’agost.

No us en penedireu. Continua fresca com sempre.

El dia de l’estrena de Fright night (Noche de miedo), a Girona a mitjan anys vuitanta, vaig fer campana de l’institut Santiago Sobrequés. Els vampirs havien guanyat a la classe de geologia i entrar a la sala buida aquell divendres a les quatre de la tarda em va emplenar de goig. Fright night retratava perfectament  …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *