MENU

4 octubre, 2011 Comentaris tancats a La collita que ve Visualitzacions: 1132 Cinema Xavier Roca













El Premio Nacional de Cinematografía que el Ministeri de Cultura va concedir a Agustí Villaronga –director de Pa negre– ha estat l’últim de la llarga sèrie de reconeixements que el cinema català ha obtingut l’últim any, gràcies a una collita esplendorosa que s’ha traduït en premis a festivals i en una bona acollida dels espectadors. Falta veure …

La collita que ve

El Premio Nacional de Cinematografía que el Ministeri de Cultura va concedir a Agustí Villaronga –director de Pa negre– ha estat l’últim de la llarga sèrie de reconeixements que el cinema català ha obtingut l’últim any, gràcies a una collita esplendorosa que s’ha traduït en premis a festivals i en una bona acollida dels espectadors. Falta veure si aquests èxits hauran estat una flor d’estiu o si marquen una tendència ascendent en la indústria audiovisual catalana.

De moment, una sèrie de pel·lícules estan o bé esperant per ser estrenades o bé en diverses fases de producció –preproducció, rodatge, postproducció–, amb les expectatives de mantenir el nivell respecte a l’últim curs. Per començar, la temporada s’obrirà per la porta gran amb Eva, la pel·lícula que inaugurarà el Festival de Sitges, que per primer cop s’inaugura amb una pel·lícula en català. Eva és una ambiciosa producció de ciència-ficció amb la qual debuta en el llargmetratge Kike Maíllo, realitzador de lloats curts i videoclips i també de la sèrie d’animació Arròs covat; protagonitzada pel catalanoalemany Daniel Brühl (Salvador), Eva forma part, amb Bruc, Pa negre i Herois, del grup de pel·lícules que es van beneficiar d’una subvenció especial de la Generalitat per fer-se en versió original catalana.

També es veurà a Sitges Mientras duermes, la nova pel·lícula de Jaume Balagueró, protagonitzada per Luis Tosar i Marta Etura. Segons va confessar Balagueró en el rodatge, la pel·lícula suposa un cert canvi de registre: “No té res a veure amb cap que hagi fet abans; no és de terror sobrenatural com REC ni té el seu component festiu, és un thriller basat en els personatges i no especialment violent”. Per la seva banda, el soci de Balagueró en la saga REC, Paco Plaza, està embarcat en la postproducció de REC 3: Génesis, tercera entrega d’aquesta nissaga de terror que ha assolit un gran ressò internacional i que ha arribat a ser versionada per Hollywood.

Sense sortir del cinema de gènere, si l’any passat es va estrenar Buried, el sorprenent i claustrofòbic thriller de Rodrigo Cortés protagonitzat per Ryan Reynolds, el mateix director està enllestint una altra pel·lícula de suspens rodada a Catalunya amb voluntat d’arribar a tot el món: Red lights, amb Robert de Niro i Sigourney Weaver. També està rodada en anglès amb un repartiment internacional la pel·lícula policíaca d’Enric Alberich Transgression, amb Maria Grazia Cucinotta i Michael Ironside, en què el director vol “compaginar l’aspecte comercial amb un to més personal”.

Un to més social presenta Catalunya über alles!, de Ramon Térmens, amb Joel Joan i Jordi Dauder: un drama ambientat a la Catalunya interior que radiografia l’auge del racisme. Sense defugir la polèmica i la incomoditat, Térmens vol mostrar “l’ou de la serpent, una certa intolerància que s’està incubant a Catalunya”, i els resultats de les darreres eleccions municipals li donen la raó. Per la seva banda, Carles Torras –que va codirigir Joves amb Térmens– estrenarà el drama psicològic Open 24 h.

Cinema animat

El cinema d’animació també gaudeix d’una salut notable en la indústria cinematogràfica de casa nostra. Mentre es prepara l’ambiciosa posada de llarg cinematogràfica de Les tres bessonesLes tres bessones i la màquina del món–, una producció amb un pressupost de sis milions d’euros que dirigeixen Cesc Gay i Baltasar Pedrosa, està previst que s’estreni per Nadal Floquet de Neu, una aventura protagonitzada pel característic goril·la albí. I si el curs passat la novel·la gràfica de Miguel Gallardo Maria i jo va ser convertida en un documental, ara s’ha portat al cinema un altre celebrat còmic, Arrugas, de Paco Roca. Ignacio Farreras dirigeix aquesta pel·lícula d’animació per a adults sobre l’Alzheimer, que s’estrenarà a la tardor. I el 2012 està previst que s’estreni Tadeo Jones, paròdia de les aventures d’Indiana Jones protagonitzada per un personatge que ja ha aparegut en diversos curtmetratges i que va guanyar un premi Goya l’any 2006.

L’inquiet Lluís Miñarro ha apostat pel cinema d’autor més exigent, entrant també en coproduccions amb autors de prestigi internacional; una línia que li va permetre obtenir –amb la resta de productors– la Palma d’Or de Canes del 2010 amb Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas, d’Apichatpong Weerasethakul. Aquest any estrenarà Medianeras, del director argentí Gustavo Taretto. I si la Mediapro de Jaume Roures ha estat partícip de la bona acollida de Midnight in Paris, de Woody Allen, d’aquí a unes setmanes presenta a Venècia Un dios salvaje, de Roman Polanski.

El projecte Ópera prima de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) ha fructificat amb títols com ara Lo mejor de mí, Tres dies amb la família i Blog. Marçal Forés s’hi ha acollit per al seu primer llargmetratge, rodat en anglès: Animals. Es tracta d’una història sobre el descobriment del primer amor protagonitzada pel britànic Martin Freeman, el Watson de la sèrie de la BBC Sherlock i intèrpret principal a El hobbit, de Peter Jackson.

Fidel a la seva cita anual amb els espectadors, Ventura Pons estrenarà Any de Gràcia, una comèdia amb guió propi protagonitzada per Santi Millán i Rosa Maria Sardà. Bigas Luna està preparant una pel·lícula anunciada durant molt de temps: Segon origen, l’adaptació del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. I estan en fase de rodatge Insensibles, thriller de Juan Carlos Medina protagonitzat per Àlex Brendemühl i Juan Diego, i Blancanieves, de Pablo Berger.

El Premio Nacional de Cinematografía que el Ministeri de Cultura va concedir a Agustí Villaronga –director de Pa negre– ha estat l’últim de la llarga sèrie de reconeixements que el cinema català ha obtingut l’últim any, gràcies a una collita esplendorosa que s’ha traduït en premis a festivals i en una bona acollida dels espectadors. Falta veure …













Comments are closed.