MENU

7 octubre, 2011 Comentaris (4) Visualitzacions: 1592 Sèries Víctor Gonzàlez













L’any 1791 Jeremy Bentham va tenir una visió: la construcció d’un centre penitenciari on els vigilants poguessin observar tots els presoners sense que aquests s’adonessin de la seva presència. El Panòptic –així va anomenar el seu disseny– mai es va fer realitat per qüestions morals i haurem d’esperar fins al fenomen de les noves tecnologies …

«Person of interest» o la societat vigilant

L’any 1791 Jeremy Bentham va tenir una visió: la construcció d’un centre penitenciari on els vigilants poguessin observar tots els presoners sense que aquests s’adonessin de la seva presència. El Panòptic –així va anomenar el seu disseny– mai es va fer realitat per qüestions morals i haurem d’esperar fins al fenomen de les noves tecnologies de vigilància de finals del segle XX per veure com el control sobre les accions dels ciutadans ha anat augmentant de manera dramàtica, sense saber en realitat qui són els que vigilen.

Person of interest, la nova sèrie de la CBS, juga amb el concepte de la societat de control. El multimilionari Finch és el nou Victor Frankenstein, que amb la seva misteriosa màquina pot detectar amenaces de signe criminal o terrorista a través del número de la seguretat social dels ciutadans. Amb l’ajuda de John Reese es proposen prevenir possibles crims mitjançant la informació obtinguda. Una espècie de precogs estil Minority report però amb elements allunyats de la ciència-ficció.

I és que Person of interest beu de les fonts del que està passat ara i aquí. La xarxa ha permès que plataformes com ara Google i Facebook tinguin un sistema matemàtic de recollida d’informació que és capaç de crear un perfil molt més acurat dels ciutadans que els seus propis governs, les càmeres dels satèl·lits amb objectiu militar tenen el poder de visualitzar el rostre d’una persona nítidament i escoltar les seves converses a través dels telèfons mòbils i l’objectiu de Google streetview és fer un mapa complet d’imatges de tots els racons de la Terra. Paul Virilio, al seu llibre The vision machine, ja ho va anunciar l’any 1994: les activitats mecàniques han buidat totalment el concepte de confiança. La cultura de la sospita i el secretisme, sobretot després dels atemptats de l’11 de setembre, han convertit els Estats Units en un país fortificat. Lleis com ara la USA Patriot Act han permès que agents a l’ombra puguin espiar tots els moviments dels ciutadans del país sense demanar comptes als jutges per violacions a la privacitat o a la intimitat. Jonathan Nolan, director de la sèrie, sap tocar els elements de secretisme i paranoia que han impregnat la societat americana des de la caiguda de les torres bessones de Nova York. La seva visió ciclòpia d’una societat vigilant té el suport de la producció de J.J. Abrams, el director de Lost, perfecte coneixedor de l’enemic amagat. El pilot de la sèrie com a mínim promet, tot i algunes, crec jo, errònies crítiques sobre la suposada poca originalitat de la trama.

El mateix concepte de l’expressió Person of Interest està farcit de buidor. L’expressió va ser adoptada pels mitjans de comunicació poc després dels atemptats de l’11 de setembre i significa vagament potencial sospitós d’atacs terroristes. El seu nul significat legal apareix simbòlicament en totes les imatges de la sèrie, com els espais públics farcits de càmeres i micròfons o la biblioteca abandonada on Finch i Reese fan la seva primera trobada. Llocs ancorats el el limbe, abandonats per la crisi econòmica i deixats en mans d’uns pocs que tenen la tecnologia per espiar i controlar a la resta de la població.

Voyeurisme, escopofília, multiplicitat de pantalles i d’identitats dels personatges a més d’una contínua prevalença de pròtesis electròniques de vigilància en una societat multiespectacle, fan de la sèrie una petita joia de la cultura de la sospita en un món postcapitalista on els fonamentalistes de l’economia de mercat s’han apoderat del poder.

Esperem que la màgica creativitat de Jonathan Nolan no decaigui durant els pròxims episodis. I que J.J Abrams es mantingui al marge, sobretot si el que es vol és acabar una sèrie com cal.

L’any 1791 Jeremy Bentham va tenir una visió: la construcció d’un centre penitenciari on els vigilants poguessin observar tots els presoners sense que aquests s’adonessin de la seva presència. El Panòptic –així va anomenar el seu disseny– mai es va fer realitat per qüestions morals i haurem d’esperar fins al fenomen de les noves tecnologies …













4 comentaris to «Person of interest» o la societat vigilant

  1. Jcl ha dit:

    Molt bon article per a una sèrie que m’ha defraudat les expectatives. Esperem que pugi el nivell.

  2. Victor ha dit:

    T´ha defraudat les expectatives. Però és una bona sèrie. Com ha indicat Siso Boada a la plana de Facebook dels Bastards en tenim dues noves que valen la pena veure: Person of Interest i The Killing. No puc estar més d´acord amb ell.

  3. Josep ha dit:

    The Killing no deixa de ser un ‘remake’ de la magnífica ‘Forbrydelsen’. Tothom hauria de veure la sèrie danesa original.

  4. Victor ha dit:

    Estic amb les dues. La danesa és boníssima, tot i que The Killing, que passa a Seattle, no deixa de ser una obra d´art.