MENU

11 octubre, 2011 Comentaris (0) Visualitzacions: 41 Cinema Jep Soler










L’edició d’aquest any del Festival de Sitges té un clar guanyador: The Yellow Sea. Si no fos perquè aquest film sud-coreà no té res de fantàstic ni de terrorífic, s’enduria la majoria de premis. Un guió excel·lent, interpretacions perfectes i un muntatge que ens fa vibrar durant les més de dues hores de durada del …

Benvinguts al sud

L’edició d’aquest any del Festival de Sitges té un clar guanyador: The Yellow Sea. Si no fos perquè aquest film sud-coreà no té res de fantàstic ni de terrorífic, s’enduria la majoria de premis. Un guió excel·lent, interpretacions perfectes i un muntatge que ens fa vibrar durant les més de dues hores de durada del darrer treball de Hong-ji Na (The chaser).

En primer lloc m’agradaria fer unes petites comparacions amb altres perles del cinema de Corea del Sud. Més d’una, i de tres, escenes ens recordaran Old Boy, sobretot per la violència dels enfrontaments entre bandes rivals, dues d’elles en espais molt reduïts, com les de l’etern passadís del film de Chan-wook Park. Una altra comparació obligada és amb Kim Ki-duk, un dels millors directors del món, que sempre utilitza un personatge que parla poc i que s’expressa de manera brusca i violenta. Com el protagonista de The Yellow Sea, un taxista endeutat per culpa del joc i, sobretot, per la desaparició de la seva dona, que va marxar deixant-lo sense diners, amb una filla petita i molts deutes. L’única manera d’aconseguir sobreviure és que cometi un assassinat. El contracta el mafiós de la ciutat, que l’envia lluny de Corea del Nord i el fa viatjar a Seül, a Corea del Sud. El seu viatge el realitza com qualsevol immigrant, amagat dins una barca i travessant el mar Groc.

La força del film recau en els seus tres protagonistes. El primer ja us l’he presentat, el taxista. El segon, el cap de la màfia nord-coreana, una persona rude, bèstia, sense estil, violenta, traficant de gossos (font d’alimentació de la zona) i d’immigrants. El tercer, el cap de la màfia sud-coreana, amb estil, delicat, net, polit, organitzat, però sense la mala llet necessària per plantar cara a la gent del nord.

No vull explicar més de l’argument, perquè qualsevol informació nova pot generar expectatives diferents de les que heu de tenir. Aneu a veure-la amb ganes de veure acció trepidant, violència gratuïta, sang, ganivets llargs, persecucions automobilístiques i la dosi d’intriga suficient per gaudir d’una veritable història sobre la pèrdua, la venjança, l’amor, el desamor i la deshumanització de la societat actual (l’oriental també).

Abans d’acabar voldria recomanar dos films més que participen en la secció oficial del Festival de Sitges. Totes dues pel·lícules vénen de França (els millors fent cinema de terror dels darrers anys) i tots tres directors ja van sorprendre en edicions anteriors. Una d’elles és Livide (Livid) dirigida pel binomi Alexandre Bustillo i Julien Maury, els creadors de la inquietant i sanguinària A l’intèrieur. L’altra és The Divide de Xavier Gens, autor de Frontieres, i que representa la seva segona aventura americana després de Hitman.

A tots aquells que pugueu anar a Sitges: Que us ho passeu molt bé!!

L’edició d’aquest any del Festival de Sitges té un clar guanyador: The Yellow Sea. Si no fos perquè aquest film sud-coreà no té res de fantàstic ni de terrorífic, s’enduria la majoria de premis. Un guió excel·lent, interpretacions perfectes i un muntatge que ens fa vibrar durant les més de dues hores de durada del …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *