MENU

15 octubre, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 55 Cinema Jordi Taulats










Juntament amb tres companys més del bloc el dimarts 11 vam anar a fer la nostra visita anual al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. El programa era força clar: Melancholia, de Lars Von Trier, Twixt, de Francis Ford Coppola, Hara-kiri, death of a samurai, de Takeshi Miike i Emergo, del català Carles Torrens. …

La versió femenina i sanguinària de «Greystoke»

Juntament amb tres companys més del bloc el dimarts 11 vam anar a fer la nostra visita anual al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. El programa era força clar: Melancholia, de Lars Von Trier, Twixt, de Francis Ford Coppola, Hara-kiri, death of a samurai, de Takeshi Miike i Emergo, del català Carles Torrens.

D’aquestes quatre espero que els meus companys blocaires donin la seva opinió. De la que us vull parlar jo és la pel·lícula que no entrava en el nostre programa i que, influenciats per l’entrevista que va fer en Víctor Gonzàlez a l’actriu protagonista, al meu parer, va ser la millor, si més no per veure en aquest festival.

The woman, del californià Lucky McKee, és d’aquells films que abunden en aquest tipus de festivals. Un pare autoritari i prototipus de masclista recalcitrant caça, reté i vexa una dona amb instints primitius i criada al bosc. La dona i la filla d’aquest, atemorides per la força i autoritat de l’home, tot i que no ho troben bé, deixen fer i, fins i tot, ajuden a mantenir el captiveri. El fill, criat a semblança del pare, és un dels personatges a qui cada minut que passa vas agafant més odi, ja que tampoc s’està de deixar lliure els seus instints més salvatges.

The woman ens fa plantejar qui és més primitiu, si la dona nascuda entre animals, bruta, brutal, salvatge i amb instints bàsics de supervivència o la família d’aparença modèlica, amb un pare director d’un banc, una mare perfecta mestressa de casa i dos (?) fills adolescents aplicats a l’escola i a casa.

En resum, una pel·lícula força completa per a qui agradi aquest gènere, amb sang, violència, tocs còmics en el guió i un final força sorprenent.

Juntament amb tres companys més del bloc el dimarts 11 vam anar a fer la nostra visita anual al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. El programa era força clar: Melancholia, de Lars Von Trier, Twixt, de Francis Ford Coppola, Hara-kiri, death of a samurai, de Takeshi Miike i Emergo, del català Carles Torrens. …










Un comentari a La versió femenina i sanguinària de «Greystoke»

  1. Victor ha dit:

    Premi al millor guió a Sitges. Com era d´esperar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *