MENU

7 desembre, 2011 Comentaris (2) Visualitzacions: 30 Sèries Jordi Camps










Arribats a l’equador de The walking dead, i vist el capítol 2×07, ja podem afirmar sense recança que la segona temporada d’aquesta sèrie supera amb escreix la primera. I així ho diem la majoria de Bastards, ja no amb la boca petita, com ho hem anat fent fins ara, sinó ben alt, ara que encara …

Volem més ‘Talking dead’

Arribats a l’equador de The walking dead, i vist el capítol 2×07, ja podem afirmar sense recança que la segona temporada d’aquesta sèrie supera amb escreix la primera. I així ho diem la majoria de Bastards, ja no amb la boca petita, com ho hem anat fent fins ara, sinó ben alt, ara que encara patim els efectes de l’impactant cliff hanger a què ens ha abocat el darrer capítol.

En volem deixar constància escrita, sobretot per tot el que hem hagut d’aguantar, llegir i sentir tots els que no ens sentim defraudats amb la proposta de posar el fre de mà emmarcant l’acció a la granja de Hershell i als boscos de l’Amèrica profunda, tant o més terrorífics que les urbs infestades de morts vivents. I és que els escenaris d’Atlanta de la temporada passada ja no donaven més de si, algun capítol l’hauria firmat el mateix Michael Bay –com ja sabeu, el nostre director preferit– i la sèrie derivava perillosament cap als mateixos errors en què va caure Prison break.

Alguns l’han batejat com a Talking dead (perquè hi sobren diàlegs, se suposa). Els recomanem que es dediquin, doncs, a llegir exclusivament el còmic. Perquè el format televisiu té això: els personatges es desenvolupen i, per regla general, es converteixen en el motor de la història. Precisament en aquesta segona entrega s’ha sabut potenciar la història donant èmfasi als seus personatges principals i combinant-ho amb l’acció. Tot això, sent fidel al gènere que representa i, per tant, oferint un festí de sang a cada capítol. Alguns cops és veritat amb més o menys presència de walkers (“caminants”), però amb escenes memorables com ara la del zombi captiu al pou, el paracaigudista penjat d’un arbre o l’ensopegada fatal d’Otis. Això, sense parlar de la magistral resolució del darrer capítol, amb l’obertura del graner misteriós i, per fi, la troballa de Sophia. Poques vegades s’ha mostrat amb aquesta intensitat la cruesa i l’amoralitat de la condició humana.

TWD ha sabut fer un pas endavant en un gènere tractat des de molts vessants. Per continuar endavant realment encara es poden fer millores. Nosaltres, humilment, proposem que eliminin de seguida personatges sobrers com ara T-Dog (no entenem com va sobreviure a la carretera amb una ferida d’aquella magnitud), l’avi Dale (i ja sabem qui pot ser el seu botxí) o la fleuma de la Lori. En canvi, donaríem més continuïtat a Maggie, la poc virginal xicota de Glenn; a Carl, el fill venjatiu de Rick Grimes, i a Daryl, el nostre antiheroi preferit. Només així, els que defensem la fórmula talking dead tindrem encara més fonaments per defensar-la de l’horda de crítics que l’ataquen anant i tornant.

Bé, i posats a demanar, que de la mateixa manera que la violència és explícita, ho siguin també les poques escenes de sexe. Si cal, ho defensarem traient l’escopeta retallada!

Arribats a l’equador de The walking dead, i vist el capítol 2×07, ja podem afirmar sense recança que la segona temporada d’aquesta sèrie supera amb escreix la primera. I així ho diem la majoria de Bastards, ja no amb la boca petita, com ho hem anat fent fins ara, sinó ben alt, ara que encara …










2 comentaris to Volem més ‘Talking dead’

  1. Víctor Gonzàlez ha dit:

    Totalment d´acord.

  2. […] arribats a l’equador d’aquesta segona temporada, aquest humil bastard va deixar constància escrita en aquest mateix bloc que aquesta superava amb escreix la primera temporada. Ara, havent-ne vist ja la segona tongada, no […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *