MENU

23 desembre, 2011 Comentaris (1) Visualitzacions: 120 Sèries Jep Soler










Obrir el diari per darrere i buscar les necrològiques és una pràctica comuna en molts humans. No sabem per què però la mort dels altres ens desperta curiositat, no és un acte macabre, només xafardeig. Quan el diari en qüestió és La Vanguardia l’objectiu varia, si més no en el cas del vostre humil narrador. …

Bestiari il·lustrat i animat

Obrir el diari per darrere i buscar les necrològiques és una pràctica comuna en molts humans. No sabem per què però la mort dels altres ens desperta curiositat, no és un acte macabre, només xafardeig. Quan el diari en qüestió és La Vanguardia l’objectiu varia, si més no en el cas del vostre humil narrador. Vaig directe a Calvin i Hobbes. M’apassiona la relació entre el nen i el seu animal de companyia, sobretot perquè aquest és un tigre de peluix. Quan estan sols el tigre es converteix en el seu millor amic, el seu confident, aquella persona en la qual s’aboquen totes les preocupacions, les inquietuds, aquell que ens dóna consells, que ens diu el que no ens agrada sentir, en canvi quan hi ha algú més al voltant es torna l’objecte inanimat que és.

D’alguna manera en Hobbes ajuda el nen Calvin a pensar, a reflexionar sobre la vida i a preparar-se pel futur. En Calvin també podria parlar-ne amb els pares, professors, amics humans, però necessita donar-hi voltes, per discutir amb ell mateix, per analitzar les seves preocupacions.

En Ryan i en Wilfred són una parella semblant. El primer és un advocat d’uns trenta anys que viu sol i que veu el futur molt negre. Tan negre que decideix posar fi a la seva vida, es suïcida. La cosa no li surt bé, i el matí després del seu intent frustrat rep la visita de l’encantadora veïna que li demana si pot fer de cangur del seu gos, en Wilfred. La sorpresa del noi és veure que el gos en qüestió és bípede, fuma marihuana, beu alcohol, té relacions sexuals amb un ós de peluix (i amb una girafa) i es converteix en el seu millor amic. Bé, l’únic amic.

En Wilfred ajuda en Ryan a plantejar-se què vol fer, quin futur escull, quines decisions vol afrontar, però tot això té un preu, és clar: aguantar les impertinències i les «putadetes» d’en Wilfred, un gran especialista a capgirar tot el seu entorn per aconseguir els seus objectius (normalment bastant animals).

La primera temporada de la sèrie Wilfred va finalitzar el setembre passat als Estats Units, tot i que el seu naixement es remunta a deu anys enrere, a partir d’un curtmetratge creat per Jason Gann i Adam Zwarr, que els portaria a estrenar la sèrie a la televisió australiana (dues temporades) i que ara han adaptat per a la televisió americana amb la inestimable ajuda de David Zuckerman, guionista de Family Guy.

Obrir el diari per darrere i buscar les necrològiques és una pràctica comuna en molts humans. No sabem per què però la mort dels altres ens desperta curiositat, no és un acte macabre, només xafardeig. Quan el diari en qüestió és La Vanguardia l’objectiu varia, si més no en el cas del vostre humil narrador. …










Un comentari a Bestiari il·lustrat i animat

  1. […] fa unes quantes setmanes, la segona temporada de Wilfred, del qual és el guionista principal. Com recordareu, Wilfred és la història d’un jove advocat, Elijah Wood, que veu com el gos de la seva veïna […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *