MENU

11 gener, 2012 Comentaris (0) Visualitzacions: 28 Cinema Jordi Camps










Fa 125 anys que Arthur Conan Doyle va publicar la primera novel·la amb Sherlock Holmes com a protagonista i des de l’aleshores el detectiu s’ha convertit en un dels personatges de ficció més tractats en la història del cine. Només cal veure la quantitat ingent d’adaptacions, versions (i perversions), homenatges i pastitxos en què l’ombra …

Sherlock, el nostre ‘action hero’ preferit

Fa 125 anys que Arthur Conan Doyle va publicar la primera novel·la amb Sherlock Holmes com a protagonista i des de l’aleshores el detectiu s’ha convertit en un dels personatges de ficció més tractats en la història del cine. Només cal veure la quantitat ingent d’adaptacions, versions (i perversions), homenatges i pastitxos en què l’ombra de Holmes es fa patent. Coincidint amb aquesta efemèride i amb el personatge més de moda que mai, els seus fans hem disfrutat d’allò més amb dues de les darreres aportacions al mite literari, que vénen servides en dos formats tan diferents com complementaris. D’una banda, la seductora sèrie televisiva de marc urbà i look modern que produeix la BBC, i de la qual s’acaben d’oferir les dues primeres entregues de la segona temporada. De l’altra, la que ens toca comentar avui, la seqüela d’una superproducció de Hollywood que no s’amaga de convertir Sherlock Holmes en un verdader action hero.

S’ha de dir que tan noble objectiu comercial es compleix. A la perfecció. El motiu: que s’hagi confiat la missió a qui per nosaltres ja fa temps que ha esdevingut un dels millors directors de cinema d’acció, Guy Ritchie, avalat per títols com Lock and stock, Porcs i diamants, Rock’n’rolla i el primer Sherlock Holmes (del nostre cervell n’hem esborrat, és clar, aquell despropòsit innominable que va protagonitzar Madonna, aleshores la seva dona i ara ja sabem el motiu que sigui ex…).

Servint-se del que ja havia exposat en la primera entrega i de referents ineludibles com ara el comic-book La lliga dels homes extraordinaris, obra d’Alan Moore i Kevin O’Neill, Ritchie, conscient que no pot comptar amb el factor sorpresa, aposta per impregnar de més foscor la proposta i va al gra quant a l’acció. Aquesta, resulta frenètica i imparable ja des de la magistral seqüència inicial (que ens presenta la fi d’un personatge estimat com és Irene Adler) i empalmant (en tots els sentits) amb la memorable set pièce de la lluna de mel del pobre Watson a bord d’un tren que es dirigeix a Brighton. També divertida i ocurrent, Sherlock Holmes: Juego de sombras esdevé allò que tot espectador cerca en aquesta mena de productes i que no és res més que entreteniment mínimament intel·ligent.

Un altre factor a favor és la química que desprèn la parella protagonista (Robert Downey Jr. i Jude Law), que, fins i tot més enllà del que ja apuntaven en la primera entrega, aquí són capaços d’atorgar algun matís més a les seves caracteritzacions respectives. I al seu festival interpretatiu cal sumar-hi l’aportació d’un gran Jared Harris en el paper de Moriarty que esperem que tingui continuïtat en la saga.

Que n’aprengui (d’una vegada) Michael Bay!

Fa 125 anys que Arthur Conan Doyle va publicar la primera novel·la amb Sherlock Holmes com a protagonista i des de l’aleshores el detectiu s’ha convertit en un dels personatges de ficció més tractats en la història del cine. Només cal veure la quantitat ingent d’adaptacions, versions (i perversions), homenatges i pastitxos en què l’ombra …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *