MENU

13 febrer, 2012 Comentaris (6) Visualitzacions: 73 Cinema Víctor Gonzàlez










A American psycho (1991), Bret Easton Ellis escriu tot un capítol sobre Whitney Houston. Els gustos musicals del psicòpata protagonista, Patrick Bateman, per la música nyonya i comercial inclouen també grups com Huey Lewis and the News i Phill Collins. Bateman combina una acurada descripció de les seves cançons preferides amb la seva obsessió pel …

Whitney Houston, Patrick Bateman i Dexter Morgan

A American psycho (1991), Bret Easton Ellis escriu tot un capítol sobre Whitney Houston. Els gustos musicals del psicòpata protagonista, Patrick Bateman, per la música nyonya i comercial inclouen també grups com Huey Lewis and the News i Phill Collins. Bateman combina una acurada descripció de les seves cançons preferides amb la seva obsessió pel sadisme, la tortura i la pornografia. Per ell, matar, fornicar i parlar de la música pop dels vuitanta són les bases de la seva existència en una Amèrica atrapada en els valors dels diners, les aparences i l’èxit professional.

L’any 2000 el cinema es va atrevir a posar en imatges la novel·la d’Ellis. En principi s’havia parlat que la pel·lícula la faria David Cronenberg. Els fans d’Ellis, durant aquells anys, estaven convençuts que només Cronenberg podria rodar una trama tan gràficament violenta. La decepció va venir quan el director canadenc va rebutjar el guió i es va centrar en la producció de l’excel·lent eXistenZ (1999).

American psycho va ser finalment dirigida per Mary Harron, que només havia fet Jo vaig disparar a l’Andy Warhol (1996) i la majoria de crítics i admiradors del llibre d’Ellis sempre van pensar que ens trobàvem amb una versió descafeïnada, però ben rodada i magníficament interpretada per Christian Bale. Si Cronenberg no hagués llençat el guió a la paperera segurament ens trobaríem ara amb un dels films més violents fets mai a la història del cinema.

Whitney Houston va fer dues pel·lícules a la seva vida: El guardaepatlles (1992)  i Esperando un respiro (1995). El guardaepatlles va  ser escrita per Lawrence Kasdan (director de la millor pel·lícula de la saga d’Star Wars, L’imperi contraataca) i protagonitzada per Kevin Costner. La seva actuació va fer que guanyés el premi Razzie a la pitjor actriu d’aquell any. Kevin Costner també havia estat nominat però el va guanyar Sylvester Stallone per ¡Alto! o mi madre dispara.

A American psycho l’escena de Bateman combina la versió orquestrada de Whitney Houston de The greatest love of all amb el monòleg de Bateman i una escena lèsbica. Una de les dones, al sofà, es riu dels gustos del protagonista, que no es pot creure com sota aquella aparença de duresa, s’amaga un seguidor de les cançons d’amor pop i comercial de la cantant. Aquí us deixo amb l’escena.

Dexter Morgan beu de les fonts d’American psycho, tant en la idea original de la novel·la de Bret Easton Ellis com en el film de Mary Harron. Només cal llegir les novel·les  de Jeff Lindsay escrites en primera persona com ara Darkly dreaming Dexter o les imatges icòniques de les sis temporades del psicòpata de Miami per entendre que Dexter és Bateman: us en deixo una altra prova amb aquest vídeo mashup.

Whitney Houston ha mort en un hotel de Beverly Hills, oblidada, sola i amb un cos rebentat per les drogues. Perfectament podria haver encaixat aquesta trista realitat dins la novel·la d’Ellis, la mai realitzada pel·lícula de Cronenberg o en algun dels episodis de la sèrie de Dexter.

Houston, Bateman no t’oblida.

A American psycho (1991), Bret Easton Ellis escriu tot un capítol sobre Whitney Houston. Els gustos musicals del psicòpata protagonista, Patrick Bateman, per la música nyonya i comercial inclouen també grups com Huey Lewis and the News i Phill Collins. Bateman combina una acurada descripció de les seves cançons preferides amb la seva obsessió pel …










6 comentaris to Whitney Houston, Patrick Bateman i Dexter Morgan

  1. Vert ha dit:

    Sincerament crec que si American Psycho s’hagués dut a la pantalla gran d’una manera totalment fidel a la novela hauria acabat sent una pel·lícula gore més. En canvi, la subtilesa del film i la interpretació brutal de’n Christian Bale fan que la violència explícita sigui innecessària.
    Opino que la violència d’American Psycho fa mal quan es llegeix… Al cinema no hauria donat el mateix resultat, probablement!

  2. bateman ha dit:

    molt bé victor!!
    de fet el final de la whitney té algun parel·lalisme amb el final de la quarta temporada de dexter, si més no l’escenari…
    una cosa la whitney va més pelis, o no recordes la magnífica “dona del predicador”, al versió black de “que bello és vivir” (ironia…)

  3. Kawasaka ha dit:

    Bateman és un expert, ja ho veig.

    Sobre el comentari de Vert puc estar d´acord en algunes coses però ¨American Psycho¨va més enllà del gore. La descripció de la violència és simbol de la deconstrucció del post capitalisme americà. Passolini amb ¨Los 120 dias de Sodoma¨ va col.locar imatges explícites de ciència i violència. I no es considera una pel.lícula gore. Cronenberg hauria d´haver fet el film.

  4. Victor ha dit:

    Totalment d´acord amb en Kawasaka. Bret Easton Ellis no ha escrit mai llibres gore. Tampoc David Cronenberg ha rodat films gore. American Psycho va més enllà del gore. Mary Harron va fer una bona pel.lícula però no LA pel.lícula que tots esperavem.

    Cronenberg, com molt bé diu en Kawasaka, hauria d´haver rodat American Psycho.

    Un buit en la historia del cinema.

  5. Vert ha dit:

    La veritat és que no us puc contradir perquè pel que veig coneixeu molt millor que jo el llibre, del qual només n’he llegit alguns capítols i probablement me n’hagi fet una idea equivocada. De tota manera, potser Cronenberg sí que hagués pogut conservar la violència de la novel·la sense que se’n perdés l’essència, crec que amb les seves obres ja ha demostrat que n’és capaç.

    Sens dubte he d’aconseguir el llibre, tot i que d’Easton Ellis el que més m’ha fascinat han estat les primeres pàgines de The Rules of Attraction, que tard o d’hora també haurà d’acabar a casa!

  6. Victor ha dit:

    ¨The Rules of Attraction¨: Obra d´art.
    ¨Less Than Zero¨: Obra d´art.
    ¨American Psycho¨: Obra d´art.

    Després, el que ha fet, val molt poc. O res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *