MENU

24 febrer, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 69 Cinema Víctor Gonzàlez










Des de Robocop (pel·lícula que passa a Detroit però que va ser filmada a Dallas), la ciutat m’ha fascinat per la seva lletjor, els problemes econòmics que ha tingut des del  gradual desmantellament de la indústria automobilística a finals dels anys seixanta i l’elevat risc de ser assassinat, violat o, si es té molta sort, …

La destrucció de Detroit

Des de Robocop (pel·lícula que passa a Detroit però que va ser filmada a Dallas), la ciutat m’ha fascinat per la seva lletjor, els problemes econòmics que ha tingut des del  gradual desmantellament de la indústria automobilística a finals dels anys seixanta i l’elevat risc de ser assassinat, violat o, si es té molta sort, només assaltat. 8 mile (Curtis Hanson, 2002) Blue collar (Paul Shrader, 1978) i Detroit 9000 (1973, Arthur Marks) són només tres exemples de com la ciutat del metall està directament relacionada amb l’extrema violència. Però Detroit és més que tot això. Gran Torino (Clint Eastwood, 2008) és sens dubte el millor film sobre Detroit que s’ha fet mai. El seu protagonista, Walt Kowalski, antic treballador de la Ford i veterà de la guerra de Corea, veu com el seu món s’esmicola quan ha de viure, per necessitats econòmiques, a Highland Park, un barri ple d’asiàtics que odia a mort. Un nou Dirty Harry apareix, però diferent, més humà i obert a un món, el segle XXI, on totes les nacionalitats han de conviure per força en pau per sobreviure: missatge lluny de la filosofia de l’expresident George W. Bush, tot i que Clint Eastwood sigui (per sorpresa de la majoria de cinèfils) un actor amb tendències republicanes.

Detroit s’ha posat tristament de moda aquests dos o tres últims anys després de la crisi de les subprimes. La població abandona a marxes forçades la metròpoli, els edificis cauen a trossos i quilòmetres de carrers i cases es buiden i deixen una ciutat fantasma que fa por. Els mitjans de comunicació estan fascinats i fotògrafs de tot el món van expressament a captar les imatges del desastre. Un exemple són Yves Marchand i Romain Meffre que,  a la seva plana web, posen de manifest com el caos i la crisi s’han apoderat de la ciutat. Per ells, els edificis, carrers i places de Detroit ja es poden comparar amb les ruïnes de les piràmides d’Egipte, el Colosseu de Roma i l’Acròpoli d’Atenes. Per als cinèfils, l’atractiu és doble. Pensem en urbs de futurs diegètics de films com ara Planet of the apes (1968), The omega man (1971), The running man (1987), Dark city (1998) i Children of men (2006). Ara, i amb la brutal crisi econòmica que patim des del 2008, Hollywood ha alimentat les ments cinèfiles de ciutats caigudes. Parlem de The crazies (2010), The book of Eli (2010), Battle Los Angeles (2011), Contagion (2011) i la magnífica sèrie The walking dead, amb una Atlanta deserta i buida de tot vestigi humà.

«Tothom té un arma al seu cotxe, a Detroit», afirma contundentment l’escriptor Jim Harrison. I segurament és cert; Detroit és, segons la revista Forbes, la ciutat més perillosa dels Estats Units, amb 345 assassinats l’any 2011. Quasi bé un per dia de l’any. El cinema de l’apocalipsi segurament s’instal·larà amb força en aquesta ciutat els pròxims anys, tot i la por real d’anar-hi d’alguns directors. Narc (2002) es va rodar a Toronto i a principis dels noranta (l’acció passa a Detroit) i el recentment desaparegut Irvin Kershner (director de la magnífica L’imperi contraataca) va decidir moure tot el seu equip de rodatge de Robocop 2 a Houston per evitar la neu, el vent gèlid i la perillositat d’una Detroit fora de mare.

Feu una mica de deures, bastards: aneu a la Wikipedia i mireu quins films que passen a Detroit varen ser realment filmats a Detroit.

Des de Robocop (pel·lícula que passa a Detroit però que va ser filmada a Dallas), la ciutat m’ha fascinat per la seva lletjor, els problemes econòmics que ha tingut des del  gradual desmantellament de la indústria automobilística a finals dels anys seixanta i l’elevat risc de ser assassinat, violat o, si es té molta sort, …










Un comentari a La destrucció de Detroit

  1. […] just un any vaig parlar dels films fets a la ciutat derruïda a La destrucció de Detroit. Des d’aleshores aquest monstre fascinant s’ha apropat a mi sense que jo ho […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *