MENU

1 març, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 71 Cinema Marc Bataller @marcbataller










Quan em parlen de José Coronado sempre l’associo amb el personatge que va interpretar a Periodistas, aquella sèrie que presentava els del gremi de la ploma com uns herois. Quina estupidesa! També el recordo, no sé ben bé per què, fent un anunci de Bifidus.  Malauradament aquests papers sempre el perseguiran com un llast. Però …

El justicier de Vallecas

Quan em parlen de José Coronado sempre l’associo amb el personatge que va interpretar a Periodistas, aquella sèrie que presentava els del gremi de la ploma com uns herois. Quina estupidesa! També el recordo, no sé ben bé per què, fent un anunci de Bifidus.  Malauradament aquests papers sempre el perseguiran com un llast. Però ara la seva percepció m’ha canviat el cent per cent. Mai m’hagués imaginat un Coronado tan excels com el que vaig veure a No habrá paz para los malvados, la pel·lícula d’Enrique Urbizu que ha arrasat als últims premis Goya (va guanyar sis estatuetes, entre les quals destaquen millor pel·lícula, millor director i millor actor). El director basc (La caja 507) aconsegueix crear un clima angoixant al voltant de Coronado, un policia corrupte i borratxo que pateix un descens als inferns de Dant després de veure’s involucrat en una batussa en un prostíbul de mala mort. La pel·lícula és lenta i amb escenes en què els silencis prenen més transcendència que les paraules, però això no és cap impediment perquè et mantinguis en tensió durant tot el metratge. Un film de pur cinema negre. És cert que en alguns moments t’arribes a perdre entre tot l’entremat de personatges, però, tranquils, al final tot s’acaba posant a lloc. És una mica, i salvant les distàncies, com The Wire. Has d’anar paint l’argument sense capficar-te sobre qui és qui, perquè les peces del puzle sempre acaben encaixant. I a No habrá paz para los malvados encaixen amb un sublim desenllaç. L’escena final la podria haver signat el mític Charles Bronson (tots dempeus) en un moment en què Coronado es converteix, sense voler-ho, en el justicier de Vallecas.

I una curiositat el títol de la pel·lícula, No habrá paz para los malvados, és el versicle LVI, 57 del profeta Isaïes, de la Bíblia. “Ho vaig trobar en una autobiografia d’Errol Flynn i sempre em va semblar un bon títol”, reconeix Urbizu.

Quan em parlen de José Coronado sempre l’associo amb el personatge que va interpretar a Periodistas, aquella sèrie que presentava els del gremi de la ploma com uns herois. Quina estupidesa! També el recordo, no sé ben bé per què, fent un anunci de Bifidus.  Malauradament aquests papers sempre el perseguiran com un llast. Però …










Un comentari a El justicier de Vallecas

  1. […] interpretat superbament per José Coronado a la meravellosa No habrá paz para los malvados (llegiu l’excel·lent post del bastard Marc Bataller), una joia de cinema negre i policíac orquestrada per Enrique Urbizu (millor pel·lícula, guió i […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *