MENU

12 març, 2012 Comentaris (0) Visualitzacions: 76 Cinema David U. Ruiz / @callahan_ruiz










Aquí no en sabem, d’això no en sabem. Vull dir de crear sagues, històries estructurades en episodis que conformin indústria cinematogràfica i, per tant, que sàpiguen generar molts espectadors, i encara més beneficis. No, definitivament no en sabem. De fet, l’únic que s’ha acostat a aquesta fórmula és Santiago Segura, amb el seu exitós i …

Li deien Trinidad, Santos Trinidad

Aquí no en sabem, d’això no en sabem. Vull dir de crear sagues, històries estructurades en episodis que conformin indústria cinematogràfica i, per tant, que sàpiguen generar molts espectadors, i encara més beneficis. No, definitivament no en sabem. De fet, l’únic que s’ha acostat a aquesta fórmula és Santiago Segura, amb el seu exitós i estirat (això sí) Torrente. Digueu-li tonto! La veritat és que Segura, un personatge molt intel·ligent i amb una enorme cultura de Hollywood (on es va inventar el cinema com a indústria), ha sabut aflorar entre el tedi i la màfia  generalitzada del cinema espanyol per imposar, amb molta conya castissa, un producte que s’ha erigit en el més rendible dels darrers deus anys del país. Com a mínim és per analitzar-ho. No faré una lloa de Segura i la seva visió comercial, però sí que em remetré a Torrente per analitzar la sort del seu germà dolent: el gran Santos Trinidad (no confondre amb en Terence ‘Trinidad’ Hill). L’inspector, interpretat superbament per José Coronado a la meravellosa No habrá paz para los malvados (llegiu l’excel·lent post del bastard Marc Bataller), una joia de cinema negre i policíac orquestrada per Enrique Urbizu (millor pel·lícula, guió i actor als Goya 2012), no pot acabar llepant com llepa. Si Torrente ha tingut quatre parts, i ja es podria haver quedat perfectament en la segona, un personatge tan fosc i amb molts més matisos i profunditat com Santos Trinidad, no pot, repeteixo, no pot petar a les primeres de canvi. Estic convençut que si això fos una pel·li americana (ja es parla d’un hipotètic remake protagonitzat per Stallone), Trinidad no correria la mateixa sort, per molt antiheroi malparit que fos.

Trinidad, tot i les connexions amb Torrente (veieu el genial monòleg de Segura als Goya, on les enumera totes) és a més una barreja bastarda entre Harry Callahan, Paul Kersey, i Vick Mackey, sense oblidar el Tinent corrupte d’Abel Ferrara, és a dir, un autèntic fill de puta alcohòlic, justicier, xenòfob, racista i gens ortodox, entre altres honorables acusacions, antiheroi inefable amb qui, malgrat tot, et vas identificant a mesura que la trama es va destapant. Sembla fàcil de fer però no ho és en absolut, i precisament perquè no ho és, pregunto: per què no s’ha plantejat una saga policíaca al voltant de Santos Trinidad? El país dóna per molt; corrupció, terrorisme, màfies, proxenetisme, etcètera. De tot això, en dóna bona mostra la cinta, però el cartutx es crema massa de pressa. Una llàstima, perquè Trinidad tenia tots els números per convertir-se en una icona del cinema negre i policíac fet aquí, i segurament per poder fer-li ombra, amb el temps i una canya, a Torrente, el seu germà bizarre. Ens haurem de continuar conformant amb aquest, amb l’alter ego de Segura, qui ja ha confirmat que, malauradament, tornarà.

Aquí no en sabem, d’això no en sabem. Vull dir de crear sagues, històries estructurades en episodis que conformin indústria cinematogràfica i, per tant, que sàpiguen generar molts espectadors, i encara més beneficis. No, definitivament no en sabem. De fet, l’únic que s’ha acostat a aquesta fórmula és Santiago Segura, amb el seu exitós i …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *