MENU

13 març, 2012 Comentaris (0) Visualitzacions: 39 Sense categoria Víctor Gonzàlez










La mort de Moebius ha generat a la xarxa un innumerable nombre d’articles sobre la seva vàlua artística com a dibuixant de còmics. En aquest cas ens centrarem en el seu vessant menys conegut, la del cyberpunk. El cyberpunk va néixer primer com a moviment literari amb la història curta Cyperpunk (1980), de Bruce Betheke. …

Moebius, 1975 i l'any del «cyberpunk»

La mort de Moebius ha generat a la xarxa un innumerable nombre d’articles sobre la seva vàlua artística com a dibuixant de còmics. En aquest cas ens centrarem en el seu vessant menys conegut, la del cyberpunk.

El cyberpunk va néixer primer com a moviment literari amb la història curta Cyperpunk (1980), de Bruce Betheke. William Gibson va ser, però, el que va escriure la novel·la per excel·lència d’aquest subgènere de la ciència-ficció, Neuromancer (1984), i sens dubte la de més qualitat literària de l’autor de Vancouver. El cyberpunk se centra en una estètica punk urbana futurista i distòpica amb protagonistes que es barregen amb androides o cyborgs. La combinació home/màquina en un món conquerit moltes vegades per la realitat virtual, les pròtesis robòtiques i la manipulació dels grans governs dirigits per multinacionals donen com a resultat un món caòtic on el que és vell es confon amb la tecnologia punta.

L’any 1975 es va publicar el còmic The Long Morrow, de Moebius. La trama segueix el recorregut d’un detectiu per una megaciutat plena de gratacels i cotxes voladors amb una imatgeria visual fortament influenciada per Metropolis, de Fritz Lang. El protagonista de The Long Morrow, que va vestit amb una llarga gavardina com Philip Marlowe, és testimoni directe de brutals assassinats i, mitjançant monòlegs interiors, es va movent per un ambient de màxima violència com a Solo ante el peligro (1952). A molts de vosaltres us sonarà a Blade runner (1982), el millor film de ciència-ficció de la història del cinema, emmarcat en el gènere del cyberpunk. Rydley Scott, el director, no només s’havia llegit la història curta de Phillip K. Dick, Do Androids Dream of Electric Sheep?, sinó que coneixia el còmic de Moebius i n’era un admirador. Blade runner copia l’estètica del còmic de The Long Morrow amb grans dosis de filosofia cibernètica. Si voleu veure exemples concrets teniu en aquest enllaç algunes de les planes més representatives.  

Moebius va encetar un gènere que emplenaria pàgines a la revista americana Heavy Metal i, a l’Estat espanyol, a 1984 i Cimoc, lectures de capçalera de la meva adolescència. Amb The Long Morrow, Moebius va influenciar també John Carpenter per fer 1997:Rescate en Nueva York (1981) i va obrir pas a la imaginació de tot un seguit d’autors que començaven a jugar amb la intel·ligència artificial, la il·lusió de realitats virtuals, els fluxos d’informació, la teoria de sistemes, l’estètica contra cultural del punk, l’anarquisme en grans urbs canibalitzades per la tecnologia i la pol·lució, el postmodernisme i el posthumanisme.

De mutacions en el cyberpunk, n’hi han hagut moltes. Moebius, ara mort, va saber com posar la primera pedra.

La mort de Moebius ha generat a la xarxa un innumerable nombre d’articles sobre la seva vàlua artística com a dibuixant de còmics. En aquest cas ens centrarem en el seu vessant menys conegut, la del cyberpunk. El cyberpunk va néixer primer com a moviment literari amb la història curta Cyperpunk (1980), de Bruce Betheke. …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *