MENU

27 març, 2012 Comentaris (2) Visualitzacions: 1936 Cinema Col·lectiu Bob Merrick













Us parla Bob Merrick Troll Hunter, una pel·lícula estrenada el 2010, és una de les darreres i més originals aportacions del gènere del mockumentary, o el documental fals; és a dir, presentar davant l’espectador un film, un relat, inscrit dins el documental, en el qual es planteja amb total rigor una situació que no s’ha …

Troll Hunter, mentides dins mentides

Us parla Bob Merrick

Troll Hunter, una pel·lícula estrenada el 2010, és una de les darreres i més originals aportacions del gènere del mockumentary, o el documental fals; és a dir, presentar davant l’espectador un film, un relat, inscrit dins el documental, en el qual es planteja amb total rigor una situació que no s’ha produït o que directament és una mentida. Al llarg de la història del cinema -i la ràdio- hi ha nombrosos exemples, alguns dels quals són magistrals. Davant un bon mockumentary un es deixa anar i queda perfectament atrapat per la història, sempre és clar que aquesta es presenti amb tot el rigor possible. És més, en funció de la història -aquesta ja us dic que no és el cas- un pot fins i tot dubtar o creure’s-ho directament. Si el cinema és per definició una gran, deliciosa, meravellosa mentida, la qual pot invitar a la reflexió, emocionar i el que considereu pertinent, el mockumentary és la mentida dins de la mentida. La nina russa del cinema. Exemples: al treball Apolo 18 (2011), es dóna per fet que els astronautes d’aquesta missió van entrar en contacte amb extraterrestres i això es presenta avalat amb uns suposats i secrets arxius fílmics. Una altra, i força recent: Paranormal Activity, si bé aquest neix com a film de ficció embolcallat de documental; aquest també és el cas de  REC, de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Però els realment apassionants són els que segueixen clarament les directrius del mckumentary, com: Forgotten Silver, del oscaritzat Peter Jackson, on es narra les aventures d’un falç documentalista, o  la mentida pura i dura, en tant que es vol presentar una  ficció com a objecte inapel·lable i, a més, abocat a la polèmica. Aquest té un exemple recent demolidor:  I’m Still Here, on s’explica el fals retir de l’actor Joaquin Phoenix, el qual després va haver fins i tot de sortir a desmentir.

El que és sorprenent de Troll Hunter, un film noruec, és que parteix d’una autèntica, simpàtica i deliciosa astracanada d’argument: el govern noruec té confinats en una espècie de reserves naturals trolls. La investigació d’uns estudiants universitaris, que fan un documental per la seva graduació, destapa tota la conspiració. Ossos morts i algun turista alemany desaparegut són el detonant de la història que té com a fil conductor un estrany caçador furtiu que els documentalistes segueixen. Aquest és l’autèntic protagonista de la història; un professional mal pagat pel Govern que ha de caçar els trolls que s’escapen, vigilar-los i controlar-los. Des del seu inici se’ns informa que el que es veu es real, i,  tot seguit,  la història es presenta amb solvents efectes especials, rodatge càmera en mà -val a dir que amb més solvència que el Michael Bay- i un final èpic, on es veu tota la dimensió d’aquest caçador de trolls, magníficament interpretat. El mèrit d’aquest treball és fer solvent una història difícil de digerir; una d’aquestes que el bastard Marc Bataller t’explica després d’un gran sopar, a les postres. És cert que Troll Hunter té moltes similituds amb El projecte de la bruixa de Blair, però també és veritat que  aconsegueix trobar un to propi i, a més, fa relativament creïbles aquests personatges impossibles, els trolls; impagables les escenes del primer contacte amb un troll, quan el caçador el converteix en pedra -no els pot tocar la llum del sol, recordeu-;  o quan queden atrapats en una cova infestada d’aquests animals que ensumen la sang d’un cristià i, per descomptat, la resolució final amb l’èpic enfrontament  entre la  bèstia gegant i el caçador, que els estudiants defineixen com el darrer gran heroi noruec.

Us ha parlat Bob Merrick

Us parla Bob Merrick Troll Hunter, una pel·lícula estrenada el 2010, és una de les darreres i més originals aportacions del gènere del mockumentary, o el documental fals; és a dir, presentar davant l’espectador un film, un relat, inscrit dins el documental, en el qual es planteja amb total rigor una situació que no s’ha …













2 comentaris to Troll Hunter, mentides dins mentides

  1. Alt+126 ha dit:

    Aquesta encara la tinc pendent, quan la vaig descobrir em va agradar la sinopsis i que com a fals reportatge no fos una pel·lícula de paranoies i “existències” fantasmagòriques variades.
    Després de l’article més ganes tinc de veure-la, gràcies.

    PD: També una que no intenta convèncer ningú i que té una trama molt “lleugera” (tot i que peca de tòpica al final, no sé si és premeditat o falta d’imaginació) us aconsello “Detrás de la máscara”. Fals documental d’uns estudiants de ¿periodisme, cinema?(no ho recordo ara mateix) que segueixen la vida d’un Serial Killer típic de pel·lícula

    • Bob Merrick ha dit:

      Gràcies pel teu interès. Descobriràs que, tot i l’astracanada que és -ho dic
      per l’argument, la solvència, rigor i voluntat de fer un bon treball fan que
      estigui per sobre. Fonamentalment és un treball molt honest.