MENU

11 abril, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 36 Sèries Víctor Gonzàlez










Ed Gein assassinava les seves víctimes disfressat de pallasso. A It, d’Stephen King, el pallasso era el dimoni. El Jocker de Batman podria passar per un pallasso mal pintat. A Psychoville el pallasso és horrible i a la vegada entranyable. Entrem en el camp de l’humor negre  amb Psychoville. Una sèrie que només la BBC …

«Psychoville», sèrie de bojos i retardats

Ed Gein assassinava les seves víctimes disfressat de pallasso. A It, d’Stephen King, el pallasso era el dimoni. El Jocker de Batman podria passar per un pallasso mal pintat. A Psychoville el pallasso és horrible i a la vegada entranyable. Entrem en el camp de l’humor negre  amb Psychoville. Una sèrie que només la BBC podia haver produït.

Mister Jelly és com es diu i, amb un garfi a la mà i la roba descolorida forma part d’una troupe de personatges psicòtics entranyables com ara:

Robert Greenspan: nan amb estranys poders telequinètics.

Debbie Hart: atractiva actriu en el paper de Blancaneu amb poc cervell i bojament enamorada de Robert Greenspan, el nan.

Oscar Lomax: cec, amb les dents podrides, multimilionari i col·leccionista de joguets tipus Beanie Baby.

Maureen i David Sowerbutts: mare i fill admiradors incondicionals d’assassins en sèrie, terriblement lletjos i amb ganes de posar en pràctica assassinats per tot Psychoville.

Peter Bishop: porta una botiga de joguets tot i que al soterrani hi té un magatzem de relíquies inusuals.

Jeremy Goode: treballa a la biblioteca i pateix la psicopatia que tots els usuaris han de tornar els llibres el dia que pertoca.

Hattie: mare boja de família amb una obsessió per casar-se que la porta a ser extremament violenta.

Joy Aston: mare obesa que cuida una nina amb fruïció com si fos el seu propi fill.

Darrere de la sèrie hi ha els membres de The league of gentlemen, Reece Shearsmith i Steve Pemberton, i, a més de dirigir i embastar trames insòlites, fan diversos papers com ara el de Maureen i David Sowerbutts, respectivament. Per ells cada capítol és independent i es poden veure en petites dosis. L’humor negre i l’extravagància conquereixen cada racó de la pantalla amb innumerables picades d’ullet a Alfred Hitchcock.

Sense la BBC, afirmen, no haurien pogut posar mai en pràctica l’experiment audiovisual de Psychoville. I és que la sèrie, a més de mostrar bojos i retardats, sembla que està encarada a un públic malaltís. Després del segon capítol, però, tothom s’hi enganxa. Diuen que fins i tot la normalitat té elements de psicopatia.

Dues temporades i un hilarant especial per Halloween fan de Psychoville un entranyable artefacte visual. La bogeria i l’absurd imperen en tot moment i l’espectador no està preparat per res del que es mostri en cada capítol. Aquest nivell d’esperpentització potser només l’ha aconseguit Portlandia als Estats Units, una sèrie de la qual ja vaig parlar fa un mes. Fins i tot Misfits, de Channel 4, té una aparença de normalitat en comparació amb els personatges absurds i ridículs de Psychoville.

Parlant de pallassos, preparo un especial sobre aquests entranyables freaks pel pròxim article. Com sempre, als Bastards l’anormalitat és la norma.

Ed Gein assassinava les seves víctimes disfressat de pallasso. A It, d’Stephen King, el pallasso era el dimoni. El Jocker de Batman podria passar per un pallasso mal pintat. A Psychoville el pallasso és horrible i a la vegada entranyable. Entrem en el camp de l’humor negre  amb Psychoville. Una sèrie que només la BBC …










Un comentari a «Psychoville», sèrie de bojos i retardats

  1. Alt+126 ha dit:

    Me la apunto, m’interessa la falta de sentit lògic que transmet la sèrie XD

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *