MENU

24 abril, 2012 Comentaris (1) Visualitzacions: 74 Sèries Jep Soler










“Vaig somiar que era una papallona que volava pel cel. Després em vaig despertar. I ara em pregunto si sóc un home que va somiar que era una papallona o si sóc una papallona que va somiar que era un home” Chuang Tsu. He arribat a l’equador d’Awake, una sèrie nord-americana creada pel guionista Kyle …

És quan dormo que hi veig clar

Vaig somiar que era una papallona que volava pel cel. Després em vaig despertar. I ara em pregunto si sóc un home que va somiar que era una papallona o si sóc una papallona que va somiar que era un home” Chuang Tsu.

He arribat a l’equador d’Awake, una sèrie nord-americana creada pel guionista Kyle Killen (El castor) i dirigida, per exemple, per David Slade (Hard candy). És un bon moment per fer-ne una petita reflexió.

Ja estem acostumats a universos paral·lels, vides imaginàries, submons, realitats barrejades, salts temporals, poders sobrenaturals… Tenim un farciment de propostes televisives i costa construir un producte de qualitat sense repetir idees. Awake ho aconsegueix plantejant un viatge al món dels somnis. No us espanteu! Aquí no surt en Bobby Ewing de la dutxa mentre la Pamela es desperta del son més llarg, dolorós i fraudulent de la televisió. Durant un temps –encara hi ha algú que hi insisteix– s’utilitzava el recurs del somni per poder introduir algun espant o per canviar el rumb d’un guió perdut.

El protagonista d’Awake és un detectiu d’homicidis que ha tingut un accident de trànsit en què ha mort la seva dona oel seu fill, encara no ho sabem. Es lleva al matí i mira quin braçalet porta, avui és vermell, per tant, hi ha la seva dona, el seu fill és mort, té un company a la feina llatinoamericà, visita un psicòleg oriental i l’espectador veu les escenes amb un filtre groguenc. Quan va a dormir es torna a despertar, porta un braçalet verd, viu amb el fill, la seva dona és morta, visita una psicòloga, té un company de feina afroamericà i l’espectador veu les escenes amb un filtre blau. A poc a poc descobreix que els casos d’homicidi en una realitat es barregen amb l’altra i per solucionar els casos utilitza pistes dels seus somnis.

En els sis primers episodis passem per diversos estadis, des de la possibilitat que el detectiu sigui esquizofrènic (el millor capítol) fins a l’entramat de pistes que ens fan decantar –i canviar alhora– cap a quina és la vida real. A cada capítol se li planteja una solució: que triï quina vida és l’autèntica.

De fet, la vida adulta es caracteritza per l’obligació constant de decidir. Durant el dia se’ns plantegen conflictes per resoldre, de diverses magnituds i de conseqüències més o menys previsibles. Què es menja per esmorzar, quina roba ens posem, anem amb cotxe o bus, baixem les escales o agafem l’ascensor… tots aquests exemples se solucionen amb rapidesa i sense pensar gaire en les  conseqüències.

Si ens imaginem que hem de decidir qui volem que visqui (i mori), la nostra parella o el nostre fill, ja no és tan fàcil ni tan ràpid. Aquest plantejament provocaria reaccions diverses i remordiments impossibles de suportar. La decisió li és tan complicada que ha creat un mecanisme de defensa per poder viure amb les dues persones que més s’estima. Viu dos somnis. O no. No sabem si hi ha una realitat i un somni o dos o cap realitat o… bé, no sabem res. Només ens dediquem a esperar que passin els minuts i ens submergim dins la trama i els somnis del protagonista per explorar la seva ment, amb l’única esperança que el guionista no hagi begut de les fonts de J.J. Abrams.

“Vaig somiar que era una papallona que volava pel cel. Després em vaig despertar. I ara em pregunto si sóc un home que va somiar que era una papallona o si sóc una papallona que va somiar que era un home” Chuang Tsu. He arribat a l’equador d’Awake, una sèrie nord-americana creada pel guionista Kyle …










Un comentari a És quan dormo que hi veig clar

  1. Taxidermica ha dit:

    M’ha encantat el post, i ara mateix tinc la necessitat de veure Awake.
    Sempre m’han cridat l’atenció aquest moments en els quals no saps si vius un somni o la realitat. El problema ve quan et planteges què és la relitat… potser és un somni, i els somnis un somni dins el somni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *