MENU

8 maig, 2012 Comentaris tancats a Esport i cinema (IX) – L'antiheroi americà Visualitzacions: 1136 Cinema Lluís Simon













Després d’encadenar tres pel·lícules inclassificables i magistrals (Pi, Requiem for a dream i The Fountain) el nen prodigi de Hollywood, Darren Aronofsky, va fer un canvi de registre inesperat i triomfant amb The Wrestler (2008). Micky Rourke, que semblava de tornada de tot, fa el paper de la seva vida. El retrat descarnat d’una antiga …

Esport i cinema (IX) – L'antiheroi americà

Després d’encadenar tres pel·lícules inclassificables i magistrals (Pi, Requiem for a dream i The Fountain) el nen prodigi de Hollywood, Darren Aronofsky, va fer un canvi de registre inesperat i triomfant amb The Wrestler (2008). Micky Rourke, que semblava de tornada de tot, fa el paper de la seva vida. El retrat descarnat d’una antiga estrella vinguda a menys passejant la seva antiga glòria en tuguris de mala mort és traslladable a qualsevol àmbit. La història és explicada amb un realisme explícit i esfereïdor. A cada combat The Ram, el sobrenom del nostre lluitador, s’acosta a la seva mort. En la seva autopista a l’infern hi ha, però, una petita sortida cap a un nou món desconegut en què The Ram, tot i les seves enormes dificultats socials, familiars i laborals, intueix que s’amaga la felicitat.

L’exploració d’aquest món és com un viatge a un paradís perdut o al país de les meravelles. La vida, però, no perdona el nostre lluitador i tots veiem, impotents, com la porta que descobreix es va tancant mil·límetre a mil·límetre fins a l’antològica escena final.

El retrat del submón de la lluita lliure ens condueix a una realitat que tots aquells que gaudeixen dels grans espectacles al Madison Square Garden no volen ni poden conèixer. Avui, estàs a dalt de tot; demà, no ets ningú. La relació amb Cassidy, una streaper amb els mateixos problemes que ell, arriba al punt àlgid amb un diàleg memorable sobre el feliços vuitanta, destruïts (‘The Ram’ dixit) per Kurt Cobain.

La façana és de pel·lícula menor, com si hagués estat rodada per Ken Loach en un barri obrer de Manchester. El premi a millor film en el festival de Venècia (2008) confirma que és molt més que això. Les històries dels grans perdedors són sovint molt més brillants que la de qualsevol superheroi infantil. The Ram, com l’home que va matar Liberty Valance, ja és llegenda.

Després d’encadenar tres pel·lícules inclassificables i magistrals (Pi, Requiem for a dream i The Fountain) el nen prodigi de Hollywood, Darren Aronofsky, va fer un canvi de registre inesperat i triomfant amb The Wrestler (2008). Micky Rourke, que semblava de tornada de tot, fa el paper de la seva vida. El retrat descarnat d’una antiga …













Comments are closed.