MENU

16 maig, 2012 Comentaris (5) Visualitzacions: 1706 Sèries Jordi Camps













Continuen rodant caps! Havent traspassat l’equador de la segona temporada de Game of thrones (Juego de tronos) –això, els que no ens podem estar de seguir-la setmana rere setmana al ritme de les emissions nord-americanes–, només podem dir que el llistó continua ben amunt i, en aquest punt, podem assegurar que la sèrie de l’HBO …

‘Juego de tronos’: el tauler d’escacs s’expandeix

Continuen rodant caps! Havent traspassat l’equador de la segona temporada de Game of thrones (Juego de tronos) –això, els que no ens podem estar de seguir-la setmana rere setmana al ritme de les emissions nord-americanes–, només podem dir que el llistó continua ben amunt i, en aquest punt, podem assegurar que la sèrie de l’HBO es confirma com una de les grans aportacions a la cultura popular del nou mil·lenni.

Si en la primera temporada ja ens van sorprendre, en aquesta la cosa s’expandeix fins a límits inimaginables, dels quals, suposo, els entusiastes de la saga literària ja estaven ben previnguts. La magistral tasca d’adaptació que estan demostrant la parella de guionistes en cap, David Benniof i D.B. Weiss, a l’hora de visualitzar el tauler d’escacs i col·locar les peces resulta estimulant per als nouvinguts a aquesta història que, si bé beu de la tradició de l’imaginari fantasticomedieval patentat per El senyor dels anells, cada cop té més d’El ala oeste de la casa Blanca i Los Soprano, per la seva plasmació de les intrigues de palau, ambicions de poder, política d’aliances i complots. Tot plegat, amanit amb grans dosis de violència i sexe, que no es limiten pel fet d’emetre’s en horari prime time. La televisió ja és adulta, i nosaltres que ens n’alegrem!

Si per una part tot s’ha multiplicat, també els seguidors ens hem acostumat a no agafar afecte a res ni a ningú. Des del moment que el protagonista és decapitat sense compassió (al final de la primera) i nous reis són fulminats d’una tacada (a la segona), la sensació de fragilitat s’accentua. I de quina manera! També, en aquestes noves entregues, tot allò fantàstic que s’intuïa en la primera aquí ja es visualitza (dracs, ens i esperits malèfics, transmutacions animalístiques…), aspectes que si bé a nosaltres ens fascinen a algú el podrien tirar enrere.

Com avança el lema d’aquesta nova temporada, War is coming, intuïm que tot es decanta cap a una gran batalla final (que ningú no es prengui al peu de la lletra el concepte final) i només fem que frisar per disfrutar d’aquest moment que es preveu que serà antològic. I més quan ja s’ha anunciat que l’encarregat de rodar-lo és ni més ni menys que l’escocès Neil Marshall, autor de títols de cert culte com són Dog soldiers, Doomsday, The Descent i Centurion, i que ha demostrat al llarg de la seva filmografia que pot ser un magnífic salvatge. Amb ell el recital de brutalitat i de sang i fetge està assegurats, tant que poden fer semblar un joc de nens algunes de les escenes més crues de la temporada (no oblidarem la de la tortura medieval amb rata famolenca inclosa o el malaltís joc sexual que l’adolescent rei Joffrey practica amb dues serventes). Estigueu previnguts.

Llarga vida a la sèrie!

Continuen rodant caps! Havent traspassat l’equador de la segona temporada de Game of thrones (Juego de tronos) –això, els que no ens podem estar de seguir-la setmana rere setmana al ritme de les emissions nord-americanes–, només podem dir que el llistó continua ben amunt i, en aquest punt, podem assegurar que la sèrie de l’HBO …













5 comentaris to ‘Juego de tronos’: el tauler d’escacs s’expandeix

  1. Ferran ha dit:

    Molt bon post. Estic molt malalt de Game of Thrones. Cada nou capítol la cosa es va posant més interessant. Mentre anem esperant que arribi l’hivern tot es va embolicant. Cap personatge pot estar tranquil en aquesta sèrie.

  2. Taxidermica ha dit:

    Estic completament d’acord amb tot, jo que creia que acabariem en un debat de “o blanc o negre” jajajaja. No puc atacar a res.

    Friso per veure com adapten la segona meitat del 3r llibre, pot ser el més èpic que s’hagi vist mai.

    L’evolució dels personatges és una passada i a la sèrie guanyen molta més potència. El senyor Martin, als llibres, es dedica a anar a pel tema en si i tot el que són descripcions del món interior de cada protagonista només les apunta. El treball queda en mans del lector.

    És per això que costa tant separar-se dels llibres al veure la sèrie, perque te’ls has fet molt teus. Però per gaudir-ne al 100% és obligatori separar-se’n, com sempre. I és quan gaudeixes com mai.

    SPOILERT ALERT (1a temporada): Ned Stark, sempre tindràs un lloc als nostres cors (l’interpretava en Sean Ben, què esperàvem, que aguantés fins al final de la saga? Jejejeje).

  3. Alt+126 ha dit:

    Espero amb ansia el desenvolupament de la història i, sobretot, espero veure per fi com “xoquen els reis”. Qui s’alça amb la victória de cada batalla (que no de la guerra, aixó molt més endavant) i aixó implica també descobrir quines seran realment les batalles (alguna és obvia, d’altres no tant).

    Estic enganxadet perdut, perquè negar-ho.

  4. Nadia Cherneshevsky ha dit:

    Havent llegit els llibres, estic contenta que la sèrie no els segueixi fil per randa, perquè cada capítol porta noves sorpreses.

    Per cert, la veritable hereva del tro de ferro soc jo!