MENU

17 maig, 2012 Comentaris (0) Visualitzacions: 54 Sèries Jep Soler










Estic segur que us bombardejaran amb la gran notícia de l’any, en l’àmbit cinematogràfic bastard,  l’aniversari de l’estrena d’Star Wars. De fet, nosaltres mateixos ho farem. I no ho entenc del tot. Que un paio comencés una saga amb el quart episodi, amb una noia amb ensaïmades per pentinat, amb un guió ple de tòpics …

Anys i anys, per molts anys!!

Estic segur que us bombardejaran amb la gran notícia de l’any, en l’àmbit cinematogràfic bastard,  l’aniversari de l’estrena d’Star Wars. De fet, nosaltres mateixos ho farem. I no ho entenc del tot. Que un paio comencés una saga amb el quart episodi, amb una noia amb ensaïmades per pentinat, amb un guió ple de tòpics familiars («Sou germans, no us podeu estimar!» «El meu pare és dolent.. oh! No ho podré suportar!») i un parell de fluorescents de coloraines amb funcions armamentístiques, entre moltes altres coses. L’autèntic aniversari bastard i amb majúscules és: 25 anys de BELLESA i PODER.

La sèrie es va estrenar el març del 1987 als Estats Units, i el dia del seu vint-i-cinquè aniversari arribaven als 6.285 capítols. El seguiment de la vida de la família Forrester, sempre tan rics i guapos, amb el pijisme per bandera, vivint situacions que els mortals espectadors mai experimentaran, ni en somnis, es va poder veure a Catalunya en diverses etapes, sobretot a La 2 de Televisió Espanyola, i en l’actualitat no es programa; tot i la notícia que algun canal dels molts de la TDT la reposarien des del seu inici. De fet, Bellesa i poder permet a les classes baixes veure mansions, balls, casaments i actes socials als quals mai seran convidats. A més, ens convencem que els rics també ploren, també són persones i per tant la seva vida no és de flors i violes, tot i que estan forrats de pasta. El seu èxit es basa en aquestes  premisses, les mateixes que utilitzaven altres referents televisius com ara Dallas i Falcon crest.

També trobem l’èxit en l’antítesi del producte. Sèries basades en aspectes més quotidians i de classe mitjana i baixa aconsegueixen mantenir-se en la graella televisiva durant dècades. Per exemple, a Austràlia encara continua Veïns, que es va projectar durant unes quantes temporades a TV3 i que va donar a conèixer Jason Donovan (potser el menys conegut ara), Kylie Minogue i Guy Pearce (Memento, Animal kingdom). A Anglaterra l’exemple és Gent del barri, que també vàrem veure a la televisió pública catalana. Totes dues van començar l’any 1985 i continuen avui dia.

A la televisió americana en trobem de més antigues i amb més èxit. Per exemple Days of our lives es manté des del 1965 en pantalla; General hospital des del 1963, supera els 12.000 capítols i ha incorporat actors reconeguts com ara James Franco. La sèrie més longeva de la història de la televisió va ser Guiding nights, que va començar com un programa radiofònic l’any 1937, va passar a la petita pantalla el 1952 i va deixar de fer-ho el 2009, amb 72 anys d’emissió.

Així doncs, bastards, celebrem-ho! Llarga vida a les sèries que tots mirem d’amagat! Feliç aniversari a tots aquells amants de la bellesa i del poder!

Estic segur que us bombardejaran amb la gran notícia de l’any, en l’àmbit cinematogràfic bastard,  l’aniversari de l’estrena d’Star Wars. De fet, nosaltres mateixos ho farem. I no ho entenc del tot. Que un paio comencés una saga amb el quart episodi, amb una noia amb ensaïmades per pentinat, amb un guió ple de tòpics …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *