MENU

29 maig, 2012 Comentaris (4) Visualitzacions: 1810 Cinema Carolina Tebé













No és la primera vegada que s’intenta fer un remake de la sèrie de culte Dark shadows. Tim Burton porta a la gran pantalla la història creada per Dan Curtis a mitjan anys seixanta, que ens apropa a la vida de personatges sobrenaturals. Burton perverteix l’harmonia de la història des del primer minut. Amb el …

«Dark Shadows»: L'ombra dels clàssics

No és la primera vegada que s’intenta fer un remake de la sèrie de culte Dark shadows. Tim Burton porta a la gran pantalla la història creada per Dan Curtis a mitjan anys seixanta, que ens apropa a la vida de personatges sobrenaturals.

Burton perverteix l’harmonia de la història des del primer minut. Amb el seu estil indiscutiblement gòtic ens transporta a una mansió on viu la família Collins, que de seguida veu alterada la seva quotidianitat amb una inesperada visita. Barnabast Collins, convertit en vampir famolenc, truca a la porta de casa seva després d’haver passat dos segles atrapat dins un taüt.

El vampir que encarna Johnny Depp s’allunya d’éssers monstruosos com Nosferatu o Dràcula, que ens ha pogut mostrar la història del cinema. Barnabast és en igual mesura un ésser sinistre i elegant, a la vegada que còmic i perillosament seductor. Un personatge del segle XVIII condemnat a sentir que no encaixa amb l’entorn social.

Fins aquí tot sembla seguir l’exquisit patró burtonià, però el tribut a la sèrie es desvirtua a mesura que l’entramat avança. Si bé l’ambientació i la caracterització dels personatges estan detalladament cuidats, el guió i l’argument no estan a l’altura. Burton sembla perdre’s dins els propis laberints tortuosos i coloristes que construeix.

L’espectador comença digerint sense pressa la desafortunada història del protagonista convertit en vampir per un malefici. Però la història entra en una espiral frenètica i es perd la combinació grotesca i entranyable que podia tenir una sèrie com Dark shadows.

Un abús de la comicitat del protagonista i una obsessió per mostrar la contemporaneïtat de la societat que l’envolta desvirtuen l’habitual univers personal de Burton.

Esperem que els nous projectes deixin de decebre. El pròxim octubre el cineasta recuperarà el curt Frankenweenie, que va crear l’any 1984, i el portarà a la gran pantalla en animació i stop motion. Veurem si per fi el propi talent de Burton surt de la tomba i cobra vida per evitar la foscor i salvar el creador i realitzador que porta dins.

No és la primera vegada que s’intenta fer un remake de la sèrie de culte Dark shadows. Tim Burton porta a la gran pantalla la història creada per Dan Curtis a mitjan anys seixanta, que ens apropa a la vida de personatges sobrenaturals. Burton perverteix l’harmonia de la història des del primer minut. Amb el …













4 comentaris to «Dark Shadows»: L'ombra dels clàssics

  1. Taxidermica ha dit:

    Frankenweenie s’hauria de quedar com està, no vull que l’esguerri!
    La veritat és que no tenia gaires esperances en que aquesta peli tingués quelcom de nou o salvés a Burton de la tomba que està cavant per ell mateix. Què hi farem. Em pensaré molt si anar-la a veure ja que em crec fil per randa tot el que exposes al comentari.

    Sóc jo o el tàndem Burton – Deep ja està una mica esgotat?

    • jep ha dit:

      Esgotat, acabat, enterrat, finiquitat, obsolet….. i des de que fan un trio amb la Bonham-Carter… uff ja cansen tots plegats!!

    • Carolinatb_ ha dit:

      Esgotadíssim i tant! Per no parlar del trio…amb la Bonham que comenta en Jep!

  2. Alt+126 ha dit:

    És una llàstima que el poder visual de Burton es quedi en… bé, això, visual. Ja el trailer no dona gaire de si més enllà d’aquest aspecte gòtic, no és d’extranyar que la pel·lícula tampoc arribi enlloc.

    Una altra que es queda per quan estigui avorrit un diumenge plujós a la tarda.