MENU

5 juny, 2012 Comentaris (8) Visualitzacions: 3370 Sèries Marc Bataller @marcbataller

Títol


Director


Actors


On veure-la


Per què m’atreveixo a demanar llarga vida per als britànics? Doncs, perquè acabo de veure el primer capítol d’Inside Men, de la BBC, i he quedat fascinat, meravellat…

Llarga vida als britànics

Sé que aquest títol pot provocar coïssor a més d’un, començant per mi mateix, però només em refereixo a les sèries, a les sèries britàniques. Deixem-ho clar. Continuo pensant que els britànics són una espècie diferent (només cal fer una volta per Lloret de Mar per comprovar-ho) i reconec que m’encanta refregar-los que el millor que ha passat en un Mundial de futbol és la Mà de Déu, del gran i mític Maradona.

Però centrem-nos en les sèries, que és leitmotiv d’aquest post. Per què m’atreveixo a demanar llarga vida per als britànics? Doncs, perquè acabo de veure el primer capítol d’Inside Men, de la BBC, i he quedat fascinat, meravellat… exactament igual que em va passar amb Sherlock o Black Mirror. Però què és Inside Men? Es tracta d’una minisèrie de quatre capítols que gira al voltant de tres personatges que participen, directament o indirectament, en l’atracament d’un dipòsit on es guarden grans quantitats de diners en metàl·lic. Els primers cinc minuts són extraordinaris. L’atracament perfecte! Un gènere molt vist al cinema, però no tant a la petita pantalla. Però a partir d’aquí els guionistes et retraten les misèries dels protagonistes que els impulsen a començar una cursa desenfrenada, que tots intuïm que acabarà malament. Per tant, l’acció queda en un segon terme i prenen força les històries humanes.

En aquests moments els productes que es fan a la Gran Bretanya no tenen res a envejar als dels Estats Units. Són punyents, directes, profunds, ben elaborats, etcètera. Algun dia serem capaços a casa nostra de fer aquest pas endavant? Serem capaços que Gran Nord o La Riera passin de ser simples telenovel·les mal fetes a sèries de culte? Potser seria la manera de poder salvar la prima de risc i que se’ns considerés algú a Europa. Ja se sap que la imatge compta, i molt, en els mercats.

Per què m’atreveixo a demanar llarga vida per als britànics? Doncs, perquè acabo de veure el primer capítol d’Inside Men, de la BBC, i he quedat fascinat, meravellat…

Títol


Director


Actors


On veure-la


8 comentaris to Llarga vida als britànics

  1. Matsuka ha dit:

    God save the britseries! Apunto la recomanació i us ofereixo altres: Luther, Misfits, Call the midwifes…

    Percert: els anglesos que van a Lloret son com els espanyols que van a Benidorm. I Maradadona és el bluf més gran de la historia, perquè sempre ha jugat dopat, per no dir drogat, i ha passat als annals per un gol trampos. Messi sí que es gran, el mes Gran!

    • MARC VAN DAMME ha dit:

      Maradona, el millor jugador de la història… Quan Messi guanyi
      un mundial ja en parlarem

  2. […] al bloc del Maleits bastards parlant de la sèrie de la BBC Inside men. Només llegir-ne el títol “Llarga vida als britànics” m’he tornat a preguntar de nou: és diferent la ficció d’EEUU i UK? El […]

  3. Callahan ha dit:

    No voldria ser un pesat, però els gèneres són part important en aquest procés; la ciència ficció, el fantàstic, el policíac, els mafiosos, el misteri… són una mica les claus de l’èxit de moltes sèries anglosaxones. La gent està farta de lo de sempre; drames o comèdies localistes, com ‘La Riera’ o ‘Gran Nord’ (productes dissenyats per un mateix públic sempre fidel). Sèries com ‘Águila Roja’ o ‘Los protegidos’, de les que no en sóc gens defensor, sí que se’ls hi ha de reconèixer als seus impulsors un intent d’anar més enllà i explorar nous terrenys, tot i les evidents mancances qualitatives dels productes. Tinc un article pendent en què ja avanço aquesta reflexió. L’enxufisme que hi ha en els àmbits de la creació audiovisual del país també és un element a considerar, on l’absència de productors a l’estil americà o anglès, que busquen sempre nova matèria i fresca, possibilitat l’establiment de guionistes i realitzadors de dubtós talent creatiu.

  4. claratiscar ha dit:

    Inside Men és una de les millors sèries d’aquesta temporada, no dic la millor ja que no ho he vist tot…
    Són 4 episodis espectaculars, els primers 10 minuts són increïbles. I tot i que els flaschbacks no són res nou, en aquesta sèrie funcionen molt i molt bé. Diria que era l’últim episodi (ja ho veuràs) on fan servir un recurs de càmera molt interessant jugant amb les caretes que porten els atracadors.
    Les sèries britàniques tenen un estil propi, la BBC és una bona marca pel que fa a això, no tenien aquell eslògan, a fictio by the bbc o alguna cosa similar?

    Aprofito per recomanar una altra minisèrie, també de la BBC, EXILE.
    I una altra, no tan nova però no menys recomanable: Red Riding Thrillogy

  5. Alt+126 ha dit:

    És un bon avanç que en terres britàniques aconsegueixin exportar algo més que series “històriques” (tant documentals com de personatges clàssics, reals o no), còmiques o Dr Who.
    No tinc res a criticar en cap dels casos, però és una bona senyal que ampliïn els seus objectius, sens dubte.

    El que m’agrada de les series britàniques és que tenen la força i ambició dels productes “Made in USA” i no solen exagerar els sentiments patriòtics o “heroics” dels personatges, deixant un producte espectacular i a la vegada més proper a la mentalitat europea.

    Encara tinc pendent Sherlock, això si. Però m’han entrat ganes de veure els 10 primers minuts d’aquesta sèrie que ni coneixia, Inside Men.

  6. Victor ha dit:

    Ja que estem amb els britànics no podem oblidar Misfits, com molt bé apunta Masutka, però també Psychoville o The League of Gentlemen, dels mateixos creadors. Si voleu viatjar al passat (anys 70 i 80), hem de revisar ¨Ashes to Ashes¨o ¨Life on Mars¨ Brutals les dues, amb recursos més aviat modestos. Però amb una gran dosi d´imaginació i, com no, humor britànic.