MENU

12 juny, 2012 Comentaris (7) Visualitzacions: 117 Cinema Lluís Simon










Josh Whedon va rodar fa uns anys un simpàtic western espacial basat en la sèrie Serenity, que es va cancel·lar per poca audiència (tot un clàssic). Finalment s’ha classificat per la Champions gràcies a sortir viu del rodatge de The Avengers (Los Vengadores, en idioma cervantí) en un film que ha deixat clar que una …

Tony Stark se'n va de festa

Josh Whedon va rodar fa uns anys un simpàtic western espacial basat en la sèrie Serenity, que es va cancel·lar per poca audiència (tot un clàssic). Finalment s’ha classificat per la Champions gràcies a sortir viu del rodatge de The Avengers (Los Vengadores, en idioma cervantí) en un film que ha deixat clar que una companyia com Marvel té un valor molt més incalculable que Facebook. Això sí, el risc de jugar-se 250 milions de dòlars en unir, entre d’altres, el Capità Amèrica, Iron Man, Hulk o Thor era estratosfèric ja que si la cosa feia fallida s’haurien posat en perill tots els projectes relacionats amb aquests superherois.

Com a film d’acció, fantasia i efectes visuals és una meravella i la planficació de les escenes és digna de Brian de Palma, amb un estil que deixa, per dir un nom, Wolfgang Petersen en un cineasta de parvulari. La destrucció final, rajol a rajol, de Nova York l’hauria signat el propi Bin Laden, que segons em diuen fonts fiables es va posar calent des de l’infern veient com la seva “estimada” ciutat era anorreada per unes forces malignes, que tot i ser d’un univers desconegut, estan directament inspirades en el terror endèmic que senten els nord-americans per un atac exterior des d’allò de les Torres Bessones. És el mateix fenòmen que vam viure als anys 50 i 60 i l’amenaça nuclear soviètica i que Hollywood va tractar bastament, per exemple a Ultimátum a la Tierra (1951)

Tot i que els nens i els adolescents salten de joia des del primer segon en un film dirigit especialment a ells hi ha material de sobres perquè els frikis de la ciència ficció i fins i tot els cinèfils (sic) puguin gaudir de moments divertits. Quan Tony Stark (Iron Man), que gràcies a Robert Downey Jr. és el “putu” amo de la funció, descobreix Thor, amb posat clàssic i cabellera rossa, se’l mira amb menyspreu i li pregunta. “D’on has sortit, d’una obra de Shekaespeare?” El cervell ha de processar llavors ràpidament que el primer film de Thor el va rodar precisament Kenneth Branagh, considerat a Anglaterra el millor adaptador modern de l’obra del dramaturg britànic. El mateix Stark bateja Hawkeye (Ojo de Halcón) com a Legolas en una fusió sense precedents entre l’univers Marvel i el de Tolkien. Stan Lee també fa cap al final un cameo d’allò més divertit.

Això no és pertiment per a una crítica però també vaig trobar brillant un segon que segurament va passar desapercebut a tothom. Després d’una exhibició tecnològica exhuberant amb pantalles planes digitals, computadores i artilugis futuristes en la nau dels herois, la càmera ens mostra un dels enginyers posant d’amagatotis un dels mítics jocs d’Atari (oh!). També és tot un detall per als metalheads que Stark porti durant tota la pel·lícula una samarreta de Black Sabbath, autors precisament de l’himne Iron Man. Els diàlegs (que no són molt llargs perquè aquí es tracta d’anar al gra) són d’aquells que en diríem de besugo però en el bon sentit. Què collons s’han de dir tancats en una habitació un déu d’Asgard, un playboy de Manhattan, el dr. Jeckyll, un marine sense cervell i una espia sense escrúpols?

En resum un entreteniment a 1.000 per hora que s’ha de veure fins al final i qui diu el final diu fins després dels crèdits, que inclouen Rise to Live, un tema de Soundgarden que és la bomba.

8/10

Josh Whedon va rodar fa uns anys un simpàtic western espacial basat en la sèrie Serenity, que es va cancel·lar per poca audiència (tot un clàssic). Finalment s’ha classificat per la Champions gràcies a sortir viu del rodatge de The Avengers (Los Vengadores, en idioma cervantí) en un film que ha deixat clar que una …










7 comentaris to Tony Stark se'n va de festa

  1. Dimas ha dit:

    Perquè quan algú ho llegeixi no tingui les expectatives als núvols quan la vagi a veure dir que no deixa de ser una americanada entretinguda amb una història i sobretot un diàleg del tot previsibles, que et permet passar la tarda acompanyat de crispetes amb alguna bona estona. Però res més, IMHO.

    • Alt+126 ha dit:

      Amb tots els respectes però qui cregui que un grup de 5 superherois “made in USA” que només promet 2h d’espectacle visual no serà una americanada és que veu poc cinema.

      Si, per si de cas s’ha d’avisar, no dic que no, però encara recordo la gent que quan van estrenar Capità Amèrica es queixava que era molt “patriòtic”. No sé què esperaven que fes el capità AMÈRICA. XDD

      Quan a la pel·lícula… Entreteniment i més entreteniment, ni més ni menys. Sense conceptes complicats, sense girs argumentals dificils d’entendre, sense molta càrrega dramàtica més enllà dels efectismes típics dels herois… Si et va agradar Iron Man, t’agradarà aquesta (bàsicament perquè més que “Los Vengadores” la pel·lícula es podria dir “Iron Man y sus amigos”, perquè no es pot negar que Iron Man és Deu -Amb el permís de Chuck Norris XD-)

  2. Victor ha dit:

    Tot i que l´article és excel.lent, penso que la majoria dels films de superherois que es fan ara són prescindibles, avorrits i previsibles. Encara no he vist Avengers però sembla que va per aquesta ruta pel que ens diu en Lluís.

    Em quedo amb la intel.ligència i humor de ¨Misfits¨

  3. Daniel ha dit:

    El primer que has de tenir clar quan vas a veure un film d’aquestes característiques és que vas a veure una americanada. Això està clar i totalment d’acord amb el comentari que es hi fa rerefència més amunt. Amb tot un cop ja saps el què vas a veure, jo haig de dir que m’ho vaig passar molt. Molt millor que que a Thor, que per mi és una pel·lícula pastel i a Capità Amèrica a la qual crec que li falta relat i hi ha masses omissions que es donen per entès. The Avengers és una gran superproducció, serà tot el que vulgueu, però és una pel·lícula que compleix amb escreix les expectatives que se li demanaven. Més por em fa la segona part. Aquesta si que té perill.

  4. Xevi ha dit:

    No he vist la pelicula, aixi que no opinaré sobre ella. Aixo si el tema final de Soundgarden no és la bomba. És la pitjor canço que han composat mai!

  5. Matsuka ha dit:

    Bon article. Però em passa com la resta. Prefreixo Chronicle de superherois. I s’ha de dir: Joss whedon está sobrevalorat!

  6. […] Légolas a El senyor dels anells; Ginebra a King Arthur; Daryl a The walking dead, Hawkeye a The avengers i un dels casos més recents, el de Katnis a Els jocs de la fam. I ara podem afegir un altre nom a […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *