MENU

5 juliol, 2012 Comentaris (14) Visualitzacions: 255 Cinema Víctor Gonzàlez










Demà s’estrena el nou film de Spiderman (The Amazing Spiderman), el blockbuster de l’estiu, ple de referències al còmic, en 3D i potser el pitjor de la saga. Però no és a mi a qui toca criticar l’últim home aranya (el gran Callahan ens ha promès fer un vídeo post) sinó parlar una mica de …

Peter Parker en 3D i el zombi Spiderman

Demà s’estrena el nou film de Spiderman (The Amazing Spiderman), el blockbuster de l’estiu, ple de referències al còmic, en 3D i potser el pitjor de la saga. Però no és a mi a qui toca criticar l’últim home aranya (el gran Callahan ens ha promès fer un vídeo post) sinó parlar una mica de la seva importància dins de l’univers Marvel.

Stan Lee i Steve Ditko, els creadors del superheroi, varen revolucionar el món del còmic. Peter Parker, adolescent ple d’ansietats, insegur i amb problemes familiars i econòmics (els seus pares havien mort tirotejats davant dels seus ulls i vivia amb la seva tia May amb problemes per pagar el lloguer), es va convertir en el mirall de tota una generació. Superman era un ens diví d’un altre planeta; Batman, un superheroi místic, aristòcrata i obscur. L’home aràcnid és, en contrast, un ésser humà imperfecte amb complex d’inferioritat que intenta fer el bé tot i que sigui qüestionat contínuament. El trauma que pateix és el d’haver quedat orfe ben aviat i que un lladre de segona hagi matat el seu oncle Ben. La ciutat americana, després de la Segona Guerra Mundial, s’ha transformat en una jungla tecnològica caòtica. Amb Spiderman s’inaugura de ple el melodrama i la telenovel·la en el món del còmic. Però els camins que va obrir Stan Lee no s’acaben, ni de bon tros, aquí.

L’any 1973 l’amor de Spiderman, la Gwen, mor perquè Green Goblin la llença pel pont de Brooklyn. La comunitat del còmic està consternada: ha desaparegut un personatge clau per a Peter Parker. The night Gwen Stacy died és el conte que ho canvia tot. Es passa de la innocència del món dels superherois a l’època obscura. És el que es coneix com a edat de bronze dels llibres de còmics, una nova era caracteritzada pels problemes socials (droga, prostitució, alcoholisme i atur). A més, segueixen els núvols negres de la guerra del Vietnam, la crisi del petroli o l’amenaça del comunisme. Spiderman resisteix i passa de segle en un escenari dominat per la caiguda de les torres bessones. És l’únic superheroi que pateix directament l’atac de l’11-S a Spiderman 36.

El primer film sobre Spiderman era amateur i per tant no oficial i el va fer Donald F. Glut l’any 1969. El director es va fer famós després perquè va novel·lar L’imperi contraataca, però abans es va dedicar a fer fins a 41 curts de monstres i superherois. Aquí el teniu.

El Japó va tenir una sèrie pròpia l’any 1978 (Supaidaman, the japanese Spiderman) ja que havien creat un Spiderman propi l’any 1970 amb un Peter Parker que es deia Yu Komori i que era mossegat per una aranya radioactiva. També va existir un Spiderman turc a Istanbul el 1973 que és malèfic i ha de lluitar contra el Capità Amèrica (no us perdeu aquesta escena) i, als Estats Units, l’home aràcnid no apareix a la televisió fins a l’any 1974 amb el programa educatiu The electric company, tot i que existís una versió de dibuixos animats des del 1967 i que es repetiria a principis dels vuitanta.

Amèrica va tardar a fer un llargmetratge de Spiderman i el resultat va ser desastrós. En realitat es va fer per televisió l’any 1977 i es va anomenar The amazing Spider-man (com el film del 2012), amb 14 episodis. L`èxit de Superman a les pantalles de tot el món va fer que es volguessin vendre els capítols de la sèrie com a pel·lícules en molts cinemes i en tres parts: The amazing Spider-man (1976), Spider-man strikes back (1978) i Spiderman i el repte del drac (1979), films que fins i tot els nens de l`època varen obviar perquè els van considerar una enganyifa.

En senyor del vestit vermell i blau (com Superman i com la bandera americana) va quedar a l’oblit durant els vuitanta i noranta. Sam Raimi, un fan declarat del còmic, va rodar la primera pel·lícula abans dels atemptats terroristes de Nova York. El famós tràiler i pòster de Spiderman entre les dues torres bessones va ser censurat el dia de l’estrena a la primavera del 2002. La pel·lícula és excel·lent, va rebre molt bones crítiques, seguida per la segona (Spiderman 2, 2004), una mica més patriòtica però molt interessant i la tercera (Spiderman 3, 2007) bastant fluixa. Sam Raimi va intentar revifar el mite una quarta vegada, però va desistir quan va veure que el nou guió era una autèntica pífia. The amazing Spiderman, de Marc Webb, tot i que està ben rodada, és molt irregular.

Com a bon Bastard, i amb una picada d’ullet a en Callahan us regalo un vídeo d’un Spiderman zombi fet l’any 2008. Els superherois sense excepció també poden acabar convertint-se en morts vivents.

Demà s’estrena el nou film de Spiderman (The Amazing Spiderman), el blockbuster de l’estiu, ple de referències al còmic, en 3D i potser el pitjor de la saga. Però no és a mi a qui toca criticar l’últim home aranya (el gran Callahan ens ha promès fer un vídeo post) sinó parlar una mica de …










14 comentaris to Peter Parker en 3D i el zombi Spiderman

  1. Alt+126 ha dit:

    S’haurà de veure per criticar-la de veritat, però com ja he dit algun altre cop, Raimi va crear un Peter Parker “nyicris”, que es dedica a la fotografia i diuen que va a la universitat i que sempre fa cara d’haver de posar-se a plorar.
    Ara se suposa que serà un Peter Parker normal, que és un bon universitari i fa 4 fotos per pagar les factures i que sap relacionar-se amb la gent.

    Farà falta veure la part filmogràfica però com a base de guió/protagonista té més bona pinta aquesta que cap de les altres. A veure si tot ajuda o és l’únic punt a favor…

  2. Tony ha dit:

    Bon article, però com a Spiderfan he de fer un parell d’apreciacions. Els pares de Peter Parker no van morir tirotejats davant els seus ulls. Et confons d’heroi. Aquest és el final que van tenir els pares de Bruce Wayne. Els pares del futur Spider-man eren agents secrets de S.H.I.E.L.D. i suposadament van morir en un accident d’avió. I als 80’s i 90’s l’Spidey no va quedar oblidat. En realitat en aquella época es van vendre més cómics que mai amb el fenòmen Todd McFarlane, i James Cameron va definir un projecte molt avançat per dur les seves aventures al cine que finalment va quedar en un calaix. La 1a pel.lícula de Sam Raimi jo la deixaria en notable, la 2a en excel.lent i la 3a, en això estem d’acord, en una puta merda. Tinc la sensació que aquesta que ara estrenen serà la que millor entendrà el personatge. Però ja sabeu que les opinions són com el cul. I, per favor bastards, contracteu un corrector, perquè l’ortografia desllueix alguns dels grans articles que escriviu.

    Enhorabona pel bloc. O, com diria el mestre Stan Lee… Excelsior!

  3. Senyor Agulla ha dit:

    Cert, cert. Els pares es varen morir en un accident d´avió. Confusió total i excel.lent puntualització. Quan parlo de l´oblit d´Spiderman durant els 80 i 90 em centro en els films. Ho hauria d´haver puntualitzat. Jo ja he vist aquesta última i personalment no m´ha agradat i la crítica ha sigut molt irregular als Estats Units. La primera i la segona de Sam Raimi són les millors i no es poden comparar amb la nova. Ja direu.

    Sobre la ortografia els bastards tenim correctors. No veig errades ortogràfiques, senyor Tony.

  4. Hal Baltimore ha dit:

    D’Amazing Spiderman, que veuré aquest cap de setmana, haig de dir que 500 days of Summer de Marc Webb és una pel·lícula sensacional i ho dic jo que considero que els Smiths són l’estafa més gran de la música rock (#alguhohaviadedir). I respecte de Sam Raimi és veritat que el seu Spiderman té alts i baixos constants, però per a la història quedarà l’última escena (la del cementiri) de la primera part, simplement genial. I parlant de Raimi recordar que Drag me to Hell és aclaparadora. Imprescindible per a bastards i espècies vàries en extinció.

  5. Tony ha dit:

    M’alegro que les meves humils aportacions hagin servit. De faltes, n’hi ha unes quantes, i en trobo sovint, sobretot en alguns autors d’aquest bloc, que crec que per la seva gran qualitat, no pot quedar entelat per cosetes així. Tardar és un verb incorrecte en la llengua de Pompeu Fabra, i continuament no duu accent. Són només dos exemples que acabo de veure rellegint en diagonal.

    • Manel ha dit:

      Una pregunta, el teu nom és Tony, que en castellà seria Toñ? O és una falta d’ortografia i et dius Toni? Al Pompeu Fabra no ho he trobat. Merci.

    • Víctor ha dit:

      ¨tardar¨ com ¨trigar¨ s´utilitza en català. ¨Contínuament¨ va amb accent. Els correctors d´El Punt són molt bons,
      crec jo. I tots els articles passen per correcció.

      Gràcies pels comentaris, Tony.

    • Un bastard ha dit:

      Senyor Tony,

      Si vas a la inferior del bloc, allà veuràs qui som i que tenim tres correctores que repassen cada un dels nostres articles. Aquestes amigues i companyes fan un tasca exelent desinteressadament, igual que fem tots els bastards. Totes elles són filòlogues amb anys d’experiència en correccions, tant en premsa escrita com en correccions de llibres i audiovisuals.

      Si que podria ser que algun dia, per motius varis, sobretot per actualitat immediata, sortís algun article que no es corregis, però això és una fet molt excepcional, perquè generalment fem prevaldre la llengua a la actualitat.

      Normalment, si hi ha alguna errada, sol ser de picatge al canviar alguna correcció. I tardar, a la llengua d’en Pla, es pot fer servir igual que trigar.

      I aquest comentari no ha estat revisat per cap de les nostres correctores, que sense elles no ens atreviriem a fer aquest bloc.

      Gràcies Núria, Anna i Gemma

      • Lord Byron ha dit:

        Ui.. si que teniu la pell fina… només us han fet un petit comentari i ja salteu.
        De totes maneres,felicitats pel bloc!!

  6. Tony Balcells ha dit:

    A veure Manel, Tony és un diminutiu d’Anthony. No cal que ho busquis més, perquè no ho trobaràs en un diccionari en català. Clar que primer ho hauries d’haver buscat.

    Teniu raó amb els exemples que he posat, m’he col·lat. Els dos són erronis. Queda clar que no sóc cap expert en llengua, però sí que en d’altres artícles he vist alguna falta que m’ha fet mal als ulls. Si tots passen per correcció, senyal que la feina no s’ha fet sempre bé.

    Núria, Anna i Gemma.M’encanta que m’anomeneu senyor amb el meu nom de pila. Sempre m’ha posat molt.

  7. Víctor ha dit:

    No hauríem de parlar d´Zpidermahn i deixar-nos de collonades???

    • Tony Balcells ha dit:

      Poz zi. Per cert, enhorabona pel bloc. I perdona pels exemples erronis,

    • Mortadel·lo ha dit:

      Vaig llegir de petitó “La nit que va morir Gwen Stacy” i es va convertir amb el meu còmic de capçalera. Quan en Raimi va fer les versions d’Spiderman em vaig cagar amb tot. Després ja m’hi vaig acostumar… l’he perdonat. Tinc moltes ganes de veure aquesta versió. Espero que algun dia algú faci “spiderman: blue”. El còmic em va agradar força.

      • Tony Balcells ha dit:

        La càrrega dramàtica de la Gwen Stacy és brutal. Penseu que quan la noia mor, no està clar si és producte del cop i la caiguda o si la mata el mateix Spider-man quan intenta salvar-la. Li llença una teranyina i l’arriba a caçar, però queda el dubte si amb aquesta acció, li ha trencat el coll a la seva noia. Crec que mai es va saber.

        Posteriorment, els cómics van adulterar la història, ressucitant, clonant i merdejant aquesta història. Com en el cine, hi ha cómics que són una obra d’art, com aquest que van fer Gil Kane i John Romita sr., i altres que són una aberració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *