MENU

13 juliol, 2012 Comentaris (3) Visualitzacions: 1514 Sèries Jep Soler













La cinquena temporada de Mad men ha acabat amb matricula d’honor, amb un final rodó i escenes inoblidables. Avui us vull parlar només de les relacions de parella de la sèrie, d’aquesta manera introduirem les women, les veritables protagonistes. Decideixo centrar-me en alguns exemples que descriuen a la perfecció l’univers social que ens envolta; tot …

‘Mad men or mad women, that is the question’

La cinquena temporada de Mad men ha acabat amb matricula d’honor, amb un final rodó i escenes inoblidables. Avui us vull parlar només de les relacions de parella de la sèrie, d’aquesta manera introduirem les women, les veritables protagonistes. Decideixo centrar-me en alguns exemples que descriuen a la perfecció l’univers social que ens envolta; tot i que la sèrie està ambientada quaranta anys enrere, no hem evolucionat gaire (els freudians dirien que encara ens movem per les pulsions de mort i sexe, dos elements imprescindibles a Mad men).

Per començar, dues relacions duals, cada membre de la parella rema en una direcció oposada:
La primera: la d’un dels personatges més odiats pel vostre humil narrador viu en parella en un poble dels afores de Nova York, es desplaça en tren a la feina, té un fill, la seva dona és feliç, i ell no. Està en una fase d’enveja constant, vol aconseguir el que tenen els demés i no ho aconsegueix. Aquesta frustració li genera un sentiment d’impotència que trasllada en forma d’ira cap a la gent del seu voltant. Els seus esforços van dirigits a triomfar a la feina, a ser reconegut i a tenir una amant.

La segona: la d’una dona, sempre perfecta, que manté una relació a distància per motius laborals del seu espòs. Ho té tot preparat. El seu marit acaba el contracte aviat i tornaran a estar junts, aquest cop per sempre. No s’imagina que l’home té altres prioritats, sobretot ser feliç, i ho aconsegueix treballant, per tant han d’escollir: un altre any separats o el trencament. És difícil trobar l’equilibri entre la parella i la individualitat, quan un no pot realitzar-se perquè ha de fer contenta una altra persona, deixant de banda els seus interessos, s’anul·la com a individu. Per això s’han de prendre decisions valentes, si es té el cap clar, esclar.

La tercera història és la de l’entranyable, i també odiosa, esposa infeliç, apàtica, nena mimada, que espera que els demés li proporcionin tot el que necessita. Vol el matrimoni perfecte, sense infidelitats, amb atencions constants, vol ser el centre del món. Però no pot. Tot i que l’ha buscat desesperadament, no pot aconseguir el seu objectiu. En aquesta temporada ha guanyat uns quants quilos, fet que s’afegeix a la llarga llista d’obsessions adquirides. Només faltava que el seu exmarit visqués feliç, tingués una nova dona jove i atractiva, amb qui la seva filla sembla que s’entén molt bé. Ha de ser molt dur estar tot el dia buscant la perfecció en una relació i no aconseguir-la perquè s’està perdent el temps desitjant ser una altra persona, en comptes de gaudir de la pròpia família.

Sé que podria parlar de molts personatges, perquè l’univers Mad men dóna per a molt, però vull acabar amb dues escenes interessants:

Una de les parelles decideix anar a provar LSD per experimentar junts i fer la relació més forta. Passa tot el contrari, la parella se separa i la dona demana al marit que li compri un pis nou per oblidar-lo, ja que els records no la deixen viure. Ell accedeix a canvi que l’ajudi, acompanyant-lo a un sopar de negocis. Quan finalitza tenen relacions sexuals en el pis nou, es crea novament un trauma i uns records intrusius a la dona. M’encanta com descriuen la fragilitat humana i la facilitat amb què es busca evitar emocions negatives. Ella s’hauria d’encarar a una separació sense fugir dels records, sinó tot el contrari, acceptant-los com a tals, com unes imatges del passat.

L’altra escena succeeix en una àrea de servei d’una carretera nacional, com les de les autopistes d’aquí. Una parella discuteix i ell, amb un rampell rabiós, se’n va amb el cotxe i la deixa al restaurant amb la paraula a la boca. Al cap de pocs quilòmetres l’home veu que s’ha equivocat i gira per anar-la a buscar. Quan arriba al bar ja no hi és. S’espera, no sap què fer, li vénen a la ment molts pensaments i cap de positiu. El remordiment l’envaeix, apareixen la tristor i la ràbia barrejades. Decideix tornar a casa.

Podeu trobar a la sèrie moltes més històries, des de la crisi dels 50, fins al valor de la poligàmia o del preu que s’ha de pagar per no estar sol, la il·lusió d’una aventura…

Totes les relacions que apareixen a Mad men recorden les dels personatges de Revolutionary road, de Richard Yates (lectura imprescindible), portada al cinema magistralment per Sam Mendes, amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet.

La cinquena temporada de Mad men ha acabat amb matricula d’honor, amb un final rodó i escenes inoblidables. Avui us vull parlar només de les relacions de parella de la sèrie, d’aquesta manera introduirem les women, les veritables protagonistes. Decideixo centrar-me en alguns exemples que descriuen a la perfecció l’univers social que ens envolta; tot …













3 comentaris to ‘Mad men or mad women, that is the question’

  1. Dimas ha dit:

    Boníssima sèrie que em vaig deixar a mitges (2a temporada crec) i que m’has fet ganes de reprendre… i s’agraeix ;D

  2. Taxidermica ha dit:

    PERFECTE, JEP!

    Ben cert tot el que dius. Tres exemples clars de la potència realística de Mad Men. Res del que hi veiem ens sona estrany, ni llunyà.
    Sobre la Betty, no crec que vulgui ser “algú altre” sino que el que busca és ser eternament jove, innocent, despertar les passions dels homes i les envejes de les dones.

    No em cansré de dir-ho: la relació Megan – Donald em té fascinada. Al principi no dones un duro per ells, veus que no acaben de casar, després passen a semblar-te la parella perfecte. I més tard, el dubte. Què faràs, senyor Draper? Em van encantar les dues escenes de “baralla-sexe” que tenen. Perfectes.

    Com ja s’ha comentat en alguna altra ocasió, elles estàn perfectes. Dones amb més o menys dependència dels homes, però totes “els tenen ben posats”.

  3. Xavi Cairó ha dit:

    Només les grandíssimes sèries (com aquesta) mantenen el nivell, o fins i tot el superen, temporada rere temporada. El nivell d’excel.lència de “Mad men” a tots nivells és absolutament impressionant. Que ningú s’espanti per la seva estètica ‘retro’, a mi al principi era un aspecte que em feia una mica de mandra…. quin gran error !!!
    I definitivament, els grans guionistes fa temps que han abandonat el cinema i s’han passat a la televisió. D’això no hi ha dubte.