MENU

21 agost, 2012 Comentaris (6) Visualitzacions: 2233 Cinema Víctor Gonzàlez













En Jordi Camps i jo vàrem poder veure en Tony Scott l’any 1993 al festival de Sitges, quan va estrenar Amor a boca de canó (True romance), amb un puro al costat de Christian Slater. Després de parlar amb alguns crítics catalans que pul·lulaven per l’hotel on es feia la roda de premsa, vàrem arribar …

Amic Tony Scott

En Jordi Camps i jo vàrem poder veure en Tony Scott l’any 1993 al festival de Sitges, quan va estrenar Amor a boca de canó (True romance), amb un puro al costat de Christian Slater. Després de parlar amb alguns crítics catalans que pul·lulaven per l’hotel on es feia la roda de premsa, vàrem arribar a la conclusió que érem uns incompresos. La crítica catalana (no tota) rebutjava Tony Scott per violent i massa modern. Utilitzava el muntatge frenètic del videoclip sense complexos i les seves imatges s’assemblaven a anuncis publicitaris amb molta llum de neó, colors estridents, llum saturada i angles de càmera que canviaven constantment. No érem uns grans seguidors de Top gun (1986) ni Dies de tro (1990), tot i que sabíem que L’últim boy scout (1991) era una gran pel·lícula, però Amor aboca de canó (1993) ho va canviar tot. El film era perfecte, els actors impecables i la trama interessantíssima. No podíem estar d’acord amb el menyspreu i els prejudicis cahieristes de la crítica oficial catalana. Érem protobastards i sabíem que algunes d’aquelles escenes que havíem vist passarien  al magatzem de la iconografia visual de la historia del cinema. Avançaria en qualitat al seu germà, Ridley Scott (sempre irregular)?, podria pujar el llistó després d’Amor a boca de canó?

No. Tot i que Tony Scott ha fet alguns films entretinguts i amb una gran qualitat tècnica (penso en El fuego de la venganza, el 2004 o Assalt al tren Pelham 1,2,3, el 2009), el director serà recordat sobretot per la gran i immillorable Amor a boca de canó. Ell mateix diria més tard que el guió del film era tan bo (de Quentin Tarantino) que no va canviar ni una coma. És potser per això que estem davant d’una pel·lícula perfecta, per molt que es queixi la crítica catalana.

Tony Scott s’ha suïcidat. No parlem de la seva mort. Parlem del seu cinema, com a bons bastards.

«I always said, if I had to fuck a guy, I mean had to, if my life depended on it… I’d fuck Elvis»

Claire Worley (Amor a boca de canó)

«Sempre he dit que si m’hagués de follar un paio, vull dir si ho hagués de fer, si la meva vida en depengués… em follaria l’Elvis.»

En Jordi Camps i jo vàrem poder veure en Tony Scott l’any 1993 al festival de Sitges, quan va estrenar Amor a boca de canó (True romance), amb un puro al costat de Christian Slater. Després de parlar amb alguns crítics catalans que pul·lulaven per l’hotel on es feia la roda de premsa, vàrem arribar …













6 comentaris to Amic Tony Scott

  1. Joe Hallenbeck ha dit:

    Excel·lent article, excel·lent reflexió. En quant a la crítica, en casos com aquests, a mi sempre m’agrada posar l’exemple d’en Clint Eastwood, que és el que més recordo; defenestrat des dels seus inicis com a actor per la crítica especialitzada (tot i que no tant a Europa, és cert), i titllat fins i tot de ‘merda amb potes’, el temps i la seva perseveració dirigint, una feina d’artesania narrativa apresa des de dins, li han donat el reconeixement. Amb en Tony Scott ha passat una mica el mateix, sempre se l’ha menystingut, i ha hagut de patir al seu voltant a molt de gos amb cara de conill. Ell no ha tingut en vida, però, el reconeixement que si va tenir Eastwood, una autèntica llàstima. També li va passar al llegendari Sam Peckinpah, a qui molts, erradament, van voler equipar amb Tarantino. I un bé negre! Gent que no valora ‘The last boy scout’ o ‘True Romance’, simplement pel fet que són pel·lis d’acció i violència no mereixen ni respirar. Tarantino fa pel·lis de violència quasi gratuïta però d’anti-acció (perquè no en sap, de fer acció), i tots li hem de xupar la polla? Doncs no. Per molt a El País, La Vanguardia, El Punt, El periódico o El Mundo que escriguin, em cago en la crítica cahierista.

    Joe Hallenbeck

  2. Victor ha dit:

    Joe, a la política catalana i pseudo-espanyola necessitem que entris al poder. Ets com en batman. Un gran super heroi.

  3. Jordi C. ha dit:

    Snif, snif. Quins records, victor! Quan d’aqui molts anys es mori en Christian Slater recordaràs com el mateix any vam demanar-li un autògraf fent veure que era per les nostres hipotetiques xicotes… I com vam preguntar-li per la Patricia Arquette… Però això és una altra història. RIP TONY SCOTT

  4. Victor ha dit:

    Jo recordo que tu vas ser el que va donar el primer pas amb l´Slater. Però ja ho saps, tinc memòria de replicant…

  5. […] fantàstic. Era veritat. Com a guionista d’Amor a  boca de canó, del malaurat Tony Scott, o com a adaptador de la novel·la d’Elmore Leonard, Jackie Brown, fa un paper fabulós. De […]

  6. […] a boca de canó, Domino, L’últim boy scout i Top Gun va merèixer articles dels bastards Victor i Callahan, val la pena tornar-hi a fer una ullada. Michael Clarke Duncan (3 de setembre): […]