MENU

27 agost, 2012 Comentaris (9) Visualitzacions: 3417 Sense categoria Marc Bataller @marcbataller













“La cultura no és un luxe”. Aquest és el lema que corre pel món de la cultura i per les xarxes socials des que el govern espanyol va anunciar que l’IVA dels espectacles passaria del 8 al 21% a partir del mes de setembre. I aquí evidentment s’inclouen les entrades del cinema. Jo, amb tots …

Rajoy, sóc un delinqüent i què?

“La cultura no és un luxe”. Aquest és el lema que corre pel món de la cultura i per les xarxes socials des que el govern espanyol va anunciar que l’IVA dels espectacles passaria del 8 al 21% a partir del mes de setembre. I aquí evidentment s’inclouen les entrades del cinema. Jo, amb tots els respectes al que va proposar aquest lema, el canviaria per un altre: “Rajoy, sóc un delinqüent i què?”. Perquè l’únic que està aconseguint aquest senyor de la barba és que es contragui més el consum i amb el cinema això vol dir menys entrades, menys gent que anirà a les sales i, de retruc, més espectadors que es baixaran pel·lícules per Internet i que seran uns delinqüents perquè infringiran la llei Sinde. És el peix que es mossega la cua. Mare meva, quin govern tan inepte que tenim!

Si a hores d’ara anar al cinema ja és una ruïna –entrades, més crispetes, més complements– imagineu-vos a partir del setembre. Poseu-hi pel cap baix, tres o quatre euros més entre entrada i la resta. I si vas amb nens ja pots començar a preparar la bitlletera. Solució? Em quedo a casa, poso en funcionament el meu E-mule i començo a piratejar. Sí, ja sé que això fa mal a la indústria i bla, bla, bla, però què voleu que faci? Deixar de mirar pel·lícules i quedar-me sense una de les meves grans aficions?

Arriba un moment que un home ha de decidir el seu camí i jo, senyor Rajoy, he triat ser un delinqüent. I, no, no ho he fet voluntàriament. Ha estat culpa seva i del seu partit, el PP que quan volen s’emmirallen en Europa –imploren ajudes del Banc Central Europeu com uns nens petits– però quan no els interessa fugen del Vell Continent. Com és en aquest cas, perquè Espanya tindrà l’IVA més alt als cinemes de tot Europa: a Suïssa, és del 2%; a Luxemburg, del 3%; a Holanda i Bèlgica, del 6%; a França i Alemanya, del 7%; a Irlanda, Grècia i Finlàndia, del 9%; a Itàlia i Àustria, del 10%, i a Portugal, del 13%. Una vergonya!!!

“La cultura no és un luxe”. Aquest és el lema que corre pel món de la cultura i per les xarxes socials des que el govern espanyol va anunciar que l’IVA dels espectacles passaria del 8 al 21% a partir del mes de setembre. I aquí evidentment s’inclouen les entrades del cinema. Jo, amb tots …













9 comentaris to Rajoy, sóc un delinqüent i què?

  1. Senyor Agulla ha dit:

    Una vergonya total, en matèria econòmica i ideològica d´aquest govern és un zero a l´esquerra. Aquest mes de setembre la gent ha sortir al carrer. No pot ser que tinguem uns personatges del guinyol com aquests al poder.

  2. Gem ha dit:

    Pots anar al videoclub, Marc!
    Que encara en queden alguns…

    • Mordekhai ha dit:

      Sí, efectivament encara queden videoclubs, però quina gràcia té veure una pel·lícula mesos després de la seva estrena, quan ja tothom l’ha comentada i destripada per tots costats?
      A més, no es pot comparar una pantalla de cinema amb les teles que la majoria tenim a casa, on vas a parar!

      Completament d’acord amb l’article Marc: curiosament només ens comparen amb la resta de països europeus quan això suposa retallades en drets socials. Curiosament, quan es parla d’igualar el salari mínim al d’altres països més “civilitzats” aquest govern calla com un puta.

      Au va, home va!! Quan arribarà l’Apocalipsi Zombie d’una vegada i s’ho endurà tot per davant? (o en el seu defecte la rebel·lió de les màquines?)

  3. Jordi ha dit:

    Ostres Marc. Flipo! O sigui que no aniràs al cine i et baixaràs les pelis per l’e-mule? Així les hauràs de veure amb la merda de pantalla de casa teva. No és millor llogar-les (a un preu ridícul) al video club. Tindràs idiomes i un munt d’extres que sempre són cultura també.
    El negoci del cinema pateix i molt, però el dels video clubs també i ningú en parla. No et baixi pelis, home, que aniràs a l’infern!

  4. Senyor Agulla ha dit:

    Crec que l´article exemplifica la desesperació dels cinèfils que ja no poden consumir legalment bens culturals ja que, a part de que els seus sous són una merda o inexistents, han d´aguantar els ruixats arrogants i prepotents del PP que han portat a l´enfonsament de l´Estat.

  5. Madann Rimbembarr ha dit:

    Humilment us diré que no enteneu gaire el fenòmen. La cultura entesa com a “indústria de la cultura actual” esta condemnada.

    Si ets una empresa distribuidora de cinema i fas coses anti-negoci i absurdes, tan se val que hi hagi un IVA de l’1% o del 99%. La única cosa que canviarà serà la velocitat en que te’n vas a la tomba.

    Frase extreta del comentari de l’autor de l’article:

    “Sí, efectivament encara queden videoclubs, però quina gràcia té veure una pel·lícula mesos després de la seva estrena, quan ja tothom l’ha comentada i destripada per tots costats?
    A més, no es pot comparar una pantalla de cinema amb les teles que la majoria tenim a casa, on vas a parar!”

    1) Res impedeix a la indústria del cinema a treure les pel·lícules simultàniament al cinema i en DVD (o Netflix, Google Play, etc). No fer-ho serveix per penalitzar un mercat emergent a costa de beneficiar artificialment un de moribund.

    No han aprés res de la indústria de la música, aquests?

    Precisament el que han de fer és donar facilitats i potenciar el negoci de la distribució online dels seus productes audiovisuals. És aquí on hi ha els calers del futur (que és més aviat present). Amb la seva por i la seva falta de visió estan duent les seves empreses a la ruïna.

    2) La mida de la pantalla no importa. La mida de la pantalla no importa. Ho repeteixo un altre cop en llenguatge bastard: la motherfucking mida de la motherfucking pantalla no importa una motherfucking merda.

    A moltes cases hi ha pantalles ben grans al menjador però els joves miren les sèries i pelis que es baixen d’internet al portàtil. Per que ho prefereixen així: prefereixen un dispositiu personal per consumir oci. El cinema tenia sentit al segle XIX-XX quan produir còpies d’una peli era molt car. Ara produir còpies costa 0€. I tothom te una pantalla disponible.

    No cal marxar, fer cua, esperar a que facin la peli a una hora convenient, aguantar imbècils fent soroll amb la bossa de patates xips a la fila del darrera, perdre’t 5min de l’acció per anar a pixar, ser incapaç de retrocedir una escena si no has entès alguna cosa… si decideixes veure còmodament la peli a casa. Fins i tot pots fer comentaris amb els teus amics en veu alta i menjar mexicà. Pots fer del cinema una experiència social o solitaria a la teva conveniènncia.

    Res d’això t’ho ofereix el cinema. I anar al videoclub és igualment absurd si tens accés a la xarxa de distribució d’informació més eficient de la història.

  6. Senyor Agulla ha dit:

    Cert el que diu Madann però crec que hauria d´existir una plataforma barata i de qualitat per veure pel.lícules online i així ajudar a tota la gent que treballa en el món de l´audiovisual, que són els creadors, i també mereixen cobrar. Jo faria streaming il.limitat mensual a, per exemple 25 euros al mes. No els hi costa res i la gent s´apuntaria, sens dubte.

  7. Alt+126 ha dit:

    Una cosa és clara: si no pots pagar per un producte només tens dos solucions. O l’aconsegueixes gratuït o no en gaudeixes. En tots dos casos la indústria de torn no rebrà un duro teu… però què els és més útil? Que ara no paguis però continuïs essent “fidel” al producte o que t’oblidis d’ells?

    Oblidar-te’n vol dir que en un futur, quan els diners no siguin un problema, no te’ls gastaràs, en canvi lo altre, tard o d’hora els suposarà un benefici… Clar que ja sabem tots que aquest mon no es mou precisament per projectes a mig-llarg termini.